Bon Nadal amics tot fen un homenatge als pessebres i defensant els seus museus.

Defensem els pessebres i els seu museu de Sant Vicenç de Montalt “ i per desgracia del país el tripartit va votar en contra de aquesta proposta de resolució.
Bon Nadal que no es el mateix que bones festes com sembla ser es diu ara.

Esmena a la totalitat al projecte de llei de pesca marítima per part de CIU

Senyor President, senyores i senyors diputats:

Poca cosa m’hauria agradat més que pujar a aquest faristol i tenir ocasió de poder felicitar el Govern i el Conseller Llena pel contingut del projecte de llei que avui debatem. M’hauria agradat molt i no hauria tingut cap inconvenient a fer-ho, però, dissortadament, no és el cas.

No seré jo qui discuteixi la necessitat d’una Llei de Pesca. Ben al contrari, el programa electoral de Convergència i Unió expressava ben clarament la conveniència d’una Llei feta des del diàleg amb el sector i que fes de Catalunya una referència pesquera de la Mediterrània, que facilités la feina als pescadors.
I en definitiva, que atorgués al sector pesquer la importància que mereix com a sector econòmic i com a factor d’equilibri integral de Catalunya.

No cal dir que la llei que vostès presenten suposa una decepció total. Podríem fins i tot perdonar el seu caràcter il•legible, el seu horrorós redactat, les seves contradiccions, l’excés d’articles redundants i fins i tot la seva pèssima tècnica normativa.

Tot això ho podríem perdonar i fins i tot arreglar en tràmit d’esmenes si la llei, en definitiva, fos una llei de Pesca i no pas, com és el cas, una llei feta contra la Pesca i contra l’activitat marítima.

Per això ja els anuncio des d’ara la nostra esmena a la totalitat.

Mirin: el sector pesquer tal vegada no aporti tant a l’economia com ho han pogut fer fins fa quatre dies la construcció o el turisme.

Si vostès volen, la seva aportació al nostre producte interior és ben petita i no arriba a gaire més del 0’13 per cent del total. El nombre de persones que es dediquen a pescar tampoc no és gaire gran, amb prou feines 6.000 persones.

Però si un país vol ser equilibrat, si vol ser un país en què tots els sectors convisquin i generin benestar, un país que utilitzi amb seny els seus recursos naturals i els exploti de manera adequada i sostenible, la pesca és un sector molt important. ( igual que la resta del primari agricultura i ramaderia , el sector primari es la base de la piràmide, sobre la que es construeixen els altres.).

I de debò, les 6.000 persones que surten a pescar o que viuen de la pesca no es mereixien aquesta llei. Perquè és evident que per fer un país equilibrat cal tenir abans una idea i un projecte de país, una visió de país que sigui completa i en la que encaixin totes i cadascuna de les peces que l’integren, un concepte de país que vostès no tenen.

Vostès, pel que veig, només tenen una idea administrativa del país, i el seu únic projecte és que l’administració ho reguli tot i, a ser possible, que ho sancioni tot.

Ja sé que el Conseller és una persona de terra endins, a qui la mar li queda molt lluny, i també imagino que per una raó o altra el departament va deixar d’anomenar-se d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per passar a anomenar-se d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. ( fet greu per la gent del sector, manca de respecte i sensibilitat, recuperi el nom cregui’m ).

Només aquest canvi de nom ja indica que la Pesca no és pas una de les prioritats d’aquest Govern ni dels partits que el sustenten. Però posats a fer la llei, el que sí que es podria demanar és que la fessin bé.

Es podria haver començat tot aquest procés, per exemple, reunint-se amb els representants i portaveus del sector i recollint les seves inquietuds i les seves propostes. També caldria haver estudiat el sector i veure quins dels seus problemes es poden solucionar des de Catalunya i què hi podem fer des de l’administració catalana per tal que la pesca sigui una branca dinàmica i productiva de la nostra economia.

No s’ha fet ni una cosa ni l’altra, i m’agradaria saber –i suposo que ja ens ho dirà d’aquí a poca estona— quantes vegades s’ha reunit l’honorable conseller amb els pescadors o quanta estona ha dedicat a la pesca.

I també, òbviament, m’agradaria saber quines millores reals per als afectats es pretenen aconseguir amb aquest text.

Una llei serveix per a atorgar seguretat jurídica. Una llei de pesca hauria de servir, per exemple, perquè els armadors coneguin clarament els ajuts que podran aconseguir per a modernitzar les seves embarcacions (tenim una flota que gairebé el 50% es obsoleta ), per saber com es pensen dinamitzar els ports existents; com afrontar els processos de transformació i de comercialització; quina formació es pensa oferir per a la contractació de treballadors (lògicament ajustada a la normativa europea ) o com mantenir la continuïtat de l’empresa pesquera i afavorir el relleu generacional.

Però a la seva llei no hi busquin res de tot això. De seguretat jurídica, cap ni una; de mesures efectives per al sector, cap ni una. La seva llei no aportarà res de res al sector, ni tampoc no animarà ningú a dedicar-se a la pesca.

Per contra, ens trobem amb una llei que recorda allò que es va anomenar el “josefinisme” i que produïa anècdotes tan curioses com que l’Estat regulés fins i tot la mida de les espelmes i la qualitat de la cera que cremava als altars d’Àustria. I és que, a la vista de la llei, vostès en aquesta matèria, volen compensar l’escassetat de competències amb un excés d’articles il•legibles i una regulació asfixiant.

Si la pesca a Catalunya tenia alguna esperança de vida, vostès semblen disposats a liquidar-la a cops de reglament. És el que saben fer i ja ho han demostrat en diverses lleis, però en aquest text, literalment, vostès arriben a cotes de record Guinnes.

Els posaré dos exemples: ¿sap el Sr. Conseller, una més, una menys, quantes vegades surt la paraula “reglamentàriament” en aquest projecte de llei? 77 vegades. ¿I en quantes ocasions es fa referència a tota mena d’informes diversos? Li ho diré: 32 vegades.

La seva visió de la pesca no és pas la d’un col•lectiu sacrificat que es lleva molt i molt d’hora, que surt a pescar de matinada, que passa més de dotze hores a la mar i que torna al vespre, sinó la d’un grup de persones obligades a omplir tota mena de paperassa, que han de demanar autorització per cada cosa que facin i que per cada autorització necessiten una dotzena d’informes.

M’he equivocat dient que no generava ocupació, generarà ocupació als funcionaris perquè supervisin, inspeccionin i sobretot perquè sancionin.

S’ha dit molt sovint que si una llei no la pots fer bé, millor que no la facis.

Algú molt estimat i enyorat en aquesta Cambra, que la va presidir, el Molt Honorable Sr. Miquel Coll i Alentorn, deia que l’autogovern tenia la seva raó de ser si servia per demostrar que nosaltres les coses les podem fer millor que no pas des de fora. I amb aquesta llei de pesca, amb els seus 152 dos articles i deu disposicions més, el que és evident és que no millorem res de res. I no és pas que no faci falta una bona llei de pesca per aixecar el sector. El que no cal, òbviament, és una llei per ensorrar-lo, i menys encara amb el segell del nostre Parlament.

Parlem clar: accepto que és una llei que l’hem de fer a partir de les competències que tenim, que són les que són i que topa amb restriccions tan importants com, per exemple, la manca de competència en aigües exteriors, la zona de domini públic marítimoterrestre o les autoritats portuàries,( Brussel•les fa el 80% de la normativa pesquera , aquí en tot cas podem ser més restrictius si cal, i hem d’estar pendents de la nova llei CEE 2010)

Però el que no podem, en allò que sí que és competència nostra, és convertir l’activitat pesquera i marítima en una carrera d’obstacles.

El títol III, el que segons l’exposició de motius és l’”eix central de la llei”, vostès el regulen en 23 articles, aquesta vegada relativament breus, equivalents a 4 pàgines del Butlletí Oficial d’aquest Parlament. Per contra, el Títol VIII, destinat a infraccions i sancions, els ocupa 39 articles inacabables i 13 pàgines. Això ja ens dóna una clara idea de quina és la llei que vostès volen.

Però els pecats d’aquesta llei van molt més enllà de ser una llei feta sense escoltar el sector i, a més, en contra seva. En té molts de pecats aquesta Llei. Però els asseguro que si mai és recordada en les facultats de dret i entre els juristes, serà perquè és una llei mal feta. Molt mal feta, un exemple de manual.

És una llei, i no ho dic amb falta de respecte, sinó amb un excés de sentiment i lamentant-ho, que recorda sovint aquell famós contracte dels Germans Marx en allò de la part contractant de la primera part.

Fixem-nos sinó en la gloriosa definició, per exemple, de “parc de cultiu de mol•luscs”, que és aquell “espai assenyalat fora dels bancs de cultiu de mol•luscs on, amb tècniques de cultiu adequades, es permet desenvolupar el cultiu de mol•luscs”. De debò que és un projecte ple de perles, com per exemple, en l’article 44, quan afirma que les directrius de planificació de l’aqüicultura són un instrument que permet adoptar, entre d’altres, les mesures següents i, entre ells, lletra e), “la resta de prescripcions que escaigui”. O en l’article 48.3 on es diu una cosa tan increïble com que “si el departament competent en matèria de pesca i acció marítima identifica més d’una persona interessada en la mateixa concessió…” No hauria estat més fàcil dir “quan hi hagi dos o més interessats”? També a l’article 52, en un altre cas claríssim de seguretat jurídica ens ve a dir que cal tramitar la modificació de l’autorització o concessió per a dur a terme “altres canvis substancials, segons els criteris que s’han d’establir reglamentàriament”.

Per cert, segons l’article 73, les autoritzacions de posada en servei de l’embarcació es mantindran “mentre es compleixin la resta de requisits que, si escau, s’estableixin reglamentàriament”.

I això només són alguns petits exemples, repetits una i mil vegades a tota la llei.

Més inseguretat jurídica, de debò, és impossible. Així, per exemple, en imposar sancions un dels criteris que es poden seguir, segons la llei, és la capacitat econòmica que acrediti documentalment la persona infractora.

Sembla absurd, però en matèria d’infraccions greus, la discrecionalitat administrativa permet multiplicar no una ni dues, sinó dues-centes vegades, l’import de la sanció per un mateix fet.

Podríem parlar de molts altres nyaps en aquesta llei.
Per exemple, segons la definició de l’article 106, la pràctica nauticorecreativa d’anar amb matalàs inflable pel trencall de les ones és una activitat que precisa llicència. Aquesta afecta a tots vostès senyories ????
O, encara pitjor, segons l’article 35 de la llei, el nen que busca petxines amb una galledeta precisa de llicència o també la necessita la senyora banyista que, amb un salabret, treu de l’aigua una medusa, ara que està tan de moda.

En tots dos casos, encara que estiguin nedant i en banyador, els podrà exigir l’exhibició de la llicència i estar al corrent de l’assegurança. I si al nen l’imposen una sanció, no cal que l’administració pateixi, perquè ja se’n cuida a l’article 125.4 de dir-nos que el pare i la mare en són responsables.

És cèlebre i coneguda per tothom, excepte pels redactors d’aquesta llei, la frase del president Tarradellas segons la qual en política es pot fer qualsevol cosa, menys el ridícul.
Com el ridícul que per exemple es fa quan es parla de les captures de talla inferior a la legal, les quals, si han mort no es poden ni retornar al mar ni portar a casa, i gairebé l’única cosa que se’n pot fer es entregar-les a les institucions públiques per al seu consum. Si això els sembla absurd, si això no els sembla provocar el consum de “pezqueñines” a la Conselleria o, pitjor encara, a les seus de la inspecció, llegeixin amb calma el que diuen, per ara, els articles 27 i 127.1 del projecte.
El problema, Sr. Conseller, és que vostè no sap com tractar el sector pesquer, possiblement, pel que sembla, perquè ni en té ganes ni li interessa.
Els ha faltat capacitat política i ambició i els ha sobrat intervencionisme. Per fer el que ara ens presenten, ja estava bé la Llei del 86 que, com a mínim era una llei acordada amb el sector.

Tractin amb l’Estat i aconsegueixin competències en matèria de ports, de tal manera que no sigui el Ministeri de Foment i els capitans marítims els qui decideixin qui entra o qui deixa d’entrar en els ports catalans. Tractin la qüestió de la zona marítimo-terrestre i, en conseqüència, facin una bona regulació de l’aqüicultura. (doble cànon ).

Tal vegada no ho recordin, però a començaments d’aquesta dècada l’aqüicultura a Catalunya era un referent per a tot Espanya, érem la segona comunitat en producció i ara, al 2008, en som l’última, i això que tenim una bona façana litoral. (i vostès al govern).

Si l’any 2002 teníem 12 instal•lacions, ara en tenim 6, i qui sap quantes menys en tindrem encara si aquesta llei segueix endavant i s’aplica.

El que caldria en aquesta matèria no són tants informes, tants expedients, tantes autoritzacions i concessions, tants dobles cànons, sinó el que convindria, amb la visió de país que a vostès els falta, és fer una declaració de sector estratègic de desenvolupament preferent i, a partir d’aquí, confeccionar amb la participació efectiva de tots els interessats un pla estratègic d’aqüicultura.
I un Pla Estratègic del sector pesquer en General, saber on som i on volem anar.
Quin esforç ha dedicat el Govern en aquesta matèria en els darrers anys?

Som en temps de crisi i en temps de globalització. Pel que fa a la crisi, vostès tracten el sector pesquer amb desconfiança i son del tot insensibles als seus problemes evidents.

Si volen fer una llei de pesca, per favor, facin una llei que afavoreixi la pesca i que aconsegueixi que, gràcies al seu text, sigui el sector pesquer i no pas l’administració la que vagi millor.

I som en temps de globalització.
Cal treballar amb el concepte de primera venda.
Cal treballar amb la traçabilitat, es bàsica per la seguretat del consumidor.
Cal diferenciar que es sector extractiu i sector comercialitzador a cadascun lo seu. No ens equivoquem més cops.
On es fa referència al pescaturisme, que ja si ha compromès des de fa més de 4 anys.
Facin una llei que confiï en les confraries i en les institucions del sector. Facin una llei que de debò desenvolupi el peix de la nostra costa o de les nostres factories com un peix de qualitat i amb denominació d’origen.
Convencin les famílies d’aquest país que tal vegada és millor una maire del dia que surt del vaixell o de la llotja que no pas un llenguado que fa dies que volta pel món.

Això donaria vida al sector pesquer. Facin una llei que permeti resoldre els problemes estructurals que presenta el sector i creïn plataformes que serveixin per a la trobada entre els professionals del sector i l’administració. De debò, si tinguessin visió de país, el seu objectiu no hauria de ser altre que fer de Catalunya una referència pesquera de la Mediterrània, i els asseguro que en aquest objectiu ens hi trobaríem tots.

Per tot això els hem de dir que no. En aquesta llei no ens hi podem trobar. En tot allò que puguin afavorir la pesca, saben que poden comptar amb nosaltres. Però per ensorrar-la, per posar-li un dogal al coll, amb nosaltres no hi comptin.

Per això, invocant el seu sentit de país, o si més no el sentit comú, els demano que
la retirin i que tornin a començar des de bon començament, amb ganes de fer les coses ben fetes i de servir un sector tan important per a l’equilibri integral de Catalunya.
Moltes gràcies.