QUINA PENA DE CAMPANYA PER PART DEL PSC

Entenc que l’objectiu de tota campanya electoral es fer propostes per millorar la situació del país, posant especial èmfasi en l’economia i el benestar general dels ciutadans de Catalunya.

Quan un partit polític es incapaç de formular propostes i dedica els seus esforços a la demagògia i a la desqualificació mentre s’anticipa als temps electorals per penjar cartells i utilitzar tot el joc brut del que es capaç, vol dir que anem malament i tenim mala peça al teler. Es senzillament repugnant…!!

Però no hem de defallir ni desanimar-nos. Hem de seguir treballant i explicant propostes en positiu intentant que els ciutadans sàpiguen distingir entre aquells que tenim propostes per millorar el país i aquellsque no tenen res a dir, i s’amaguen en l’ofensa i el insult cap als demés grups polítics. Penso que, entre tots plegats, els hauríem de posar al seu lloc que es ben lluny de qualsevol institució que vulgui ser seriosa i respectada.

Vist això, us convido a que fem madurar la democràcia al nostre país i prenem plegats les mesures necessàries per tornar a les institucions el reconeixement perdut en mans del PSC.

El dia 7 de juny , Catalunya es juga més del que sembla.

Existeix el vot per correu. Recordem-ho .Però acaba el 28 de maig.

Sí, és el dia de les eleccions al Parlament Europeu i tot indica que hi haurà una molt forta abstenció. Aquest es un fet greu doncs cal saber que avui a Europa si decideix més del que sembla en quasi tots els àmbits i els Catalans encara ens hi juguem més.

Per què ho dic això? Qui defensi els interessos dels Catalans a Brussel•les, no pot ser cap d’altre que CIU. Els dos clàssics PP i PSOE juguen amb clau Espanyola i prioritzant temes claus com que la porta d’Europa sigui l’eix per Aragó i no pas per Catalunya amb transport ferroviari i de mercaderies. Això que pot semblar una minúcia es d’una importància cabdal per el futur econòmic del nostre país.

Noms com Ramon Tremosa (expert catedràtic del tema i coneixedor a fons de les infraestructures europees) i Salvador Sedó ( expert des de fa anys en relacions i projectes internacionals sempre al costat de Josep Antoni Duran i Lleida), sense cap mena de dubte ens defensaran millor que la ex-ministra Magdalena Alvarez (Maleni pels catalans) a qui els socialistes del PSC-PSOE, han posat per davant de la candidata catalana del PSC que esta més preocupada per temes culturals que no pas per l’economia i infraestructures i, encara més,considerant que la prioritat del seu partit PSC-PSOE es Aragó.

Per tant amics, si voleu que el país vagi endavant d’una vegada per totes, no ens hem d’encantar i penseu que si algú el diumenge dia 7 de juny que vol anar a la platja , tenim la possibilitat de exercir el vot per correu, i si no dediquem una mica del nostre temps per anar a votar si volem que les coses millorin.

Gràcies Barça! Gràcies Espanyol!

Sort en tenim que els nostres equips ens van donant alegries. El futbol de casa nostre esta cada dia més pletòric demostrant-nos que la feina ben feta sempre acaba amb recompensa. Els resultats els tenim a la vista, el Barça s’enfila com a líder indiscutible i l’Espanyol ens demostra, una vegada més, que es capaç de derrotar al rival més temible.

Son noticies magnífiques tenint en comte la falta de il•lusió patent en la nostra societat. El país està immers en un desencís creixent que si permetem que es perllongui en excés ens pot conduir al decaïment i a la pèrdua de objectius. Ja em arribat al punt de prendre exemple dels entrenadors dels nostres primers equips i instar al govern a actuar amb valentia i decisió, fugint de la resignació a quedar-nos immersos en la dinàmica del fatalisme que no contribueix a res més que a enfonsar encara més el vaixell.

El que esta clar es que si els nostres líders no son capaços de transmetre il•lusió a la ciutadania, si no estan capacitats per dirigir el país i motivar-nos, tant de bo siguin prou conscients per admetre-ho d’una vegada. El nostre país es mereix una direcció com cal i ja fa temps que ha arribat l’hora de passar el relleu a noves idees, a nous objectius, i no permetre que els catalans seguim nedant sense rumb cap al no res, sense cap perspectiva ni ambició que ens permeti ser el que sempre hem estat, un país emprenedor.