“Cuentame” … o dels valors a la televisió.

Aquest dijous, i per primera vegada en molt de temps, el meu dia a dia, públic i professional, em va permetre fer un petit parèntesis, i arribar a casa a una hora raonable per descansar, sopar amb els meus i desconnectar veient una estoneta la televisió.

Concretament vaig estar veien “Cuentame”. A aquestes alçades no serè jo qui descobreixi una sèrie que porta des de l’any2001 aantena amb audiències d’entre 4 i 5 milions d’espectadors per programa, 13 temporades, i on molta gent ha patit, s’ha emocionat, plorat i rigut amb les aventures de la família Alcántara i on d’alguna manera i salvant distàncies i maneres d’entendre el “país” hem vist reflectits moments decisius de la nostra història col·lectiva recent.

Parlar de televisió i en definitiva de gustos sempre es complexa, i tots i cadascun de nosaltres te una opinió amb multitud de matisos diferents. Però la televisió, tant les privades com les públiques, en aquest país, per definició són servei públic, i és aquí on tinc la crítica més ferotge amb la televisió actual, tret d’honroses exempcions especialment de la televisió de Catalunya, la programació actual és un seguit de despropòsits on els valors de l’esforç, respecte, honestedat, sacrifici i solidaritat, són menystinguts, amagats i desterrats de les hores de prime time, i substituïts per programes mediocres, parcials i en alguns cassos fins i tot tendenciosos, que desinformen en lloc d’informar, i que deformen en lloc de formar.

Per això permeteu-me fer un reconeixement a “Cuentame” una sèrie on valors com la família, l’amistat, la solidaritat i l’esforç hi són presents i ens recorda constantment que les societats es forgen fruit del respecte per les opinions, especialment les contraries, el treball, la iniciativa, i el concepte de convivència en sentit ampli. Per tant felicito als guionistes i actors de la sèrie, especialment A Imanol Arias i Ana Duato, protagonistes des del primer dia d’emissió.

Pressupostos i +

Com sabeu aquesta setmana passada he estrenat nova imatge del bloc, del twitter, del perfil públic del facebook i del canal Youtube i quina millor manera de començar a donar-li nou contingut que fent un apunt sobre el debat de pressupostos al Parlament de Catalunya.

Un debat que va demostrar que aquest govern esta complint amb les exigències que dicta la UE i altres estaments econòmics mundials. Reduir el dèficit era la prioritat del Govern Mas i després d’un any és demostra que Catalunya i el seu govern van pel bon camí.

El ple del parlament d’aquest dimecres va demostrar que encara n’hi han que “pixen fora de test”. Com és possible que aquells que han deixat el país al límit de l’abisme (PSC, ERC i ICV) presentin més de 1500 esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos?. Que pretenen?, quin grau de responsabilitat tenen?, que no entenen de la situació d’excepció actual?….

Els diputats i diputades dels partits que van conformar el tripartit haurien d’aparcar d’una vegada per totes l’estratègia i sumar-se en la defensa de Catalunya i els seus comptes. De veritat, cada dia hem costa més d’entendre l’actitud, en concret, del PSC. On és el pragmatisme i dogmatisme d’aquell PSC dels anys 80 que representava l’esquerra catalanista i que se sumava sempre en la defensa dels interessos de Catalunya?. La resposta es evident….

Tot i això, hi han partits que han demostrat més sentit de país que PSC, ERC o els ecosocialistes. Aquest es el PP que amb el seu vot responsable permeten tirar endavanat un dels pressupostos més austers i responsables de la historia de la democràcia a Catalunya.

Per cert, hem sento orgullós de ser part implicada d’un govern on hi es l’hble sr. Mas Colell. Grandissima feina!

I per acabar el meu post d’avui 2 apunts breus.

Primer de tot dir que no crec que sigui el moment de proclames impossibles. Cal unitat per sortir de la crisi i celeritat en les decisions de tot allò que fa referència a l’economia. Crec que les famílies catalanes ara no mereixen utopies de sobirania sinó respostes al seu dia a dia més difícil.

L’altre i darrer apunt, el tema PEPE. Només em faig dos preguntes; els nens de Madrid imitaran a Pepe quan juguin al pati o pels estadis de la comunitat?. Que ha de passar per que el comitè de competició sancioni a Pepe de per vida? Ha de matar a algú?.

Setmana en clau turisme

Amigues i amics que seguiu el post, aquesta setmana es celebra la 32à edició de FITUR a Madrid, tot un clàssic per als professionals. Enguany no hi podré assistir per que coincideix amb el ple de pressupostos al Parlament. No hi he fallat quasi bé mai i si hem pogués partir, de ben segur que ho faria, per poder ser-hi aquests dies.és una setmana clarament marcada pel turisme. Com bé sabeu el turisme forma part de la meva vida des de fa molt anys, ja que hi he dedicat part de la meva vida professional. Per aquest motiu, quan penso o escric en clau turisme se’m fa especial.

El turisme és un dels motors principals de la nostra economia però aquest any comença amb algunes febleses que hem tenen preocupat. A FITUR per exemple han declinat assistència alguns països que mai fallaven, hi han menys metres quadrats d’exposició i han prescindit d’alguns pavellons.

Tots aquests elements de FITUR que us anomenava, conjuntament amb el debat de la taxa turística, que els professionals rebutgen, sobretot els touroperadors, la possible eliminació dels ponts, que tan oxigen donen al sector, i el recent accident del creuer “Costa Concordia” a la costa de la Toscana i que afecta un sector en alça com el del creuers, pronostiquen un inici d’any difícil per al sector turístic.

Deixeu-me ser optimista i de ben segur que aquest mal inici d’any li donarem un gir de 360 graus.

No puc acabar el meu apunt d’avui, sense retre homenatge a un dels pares de la Constitució però també a un visionari del Turisme, que als anys 60 amb la seva dinamització dels paradors nacionals, o la campanya “Spain is diferent” va fer possible que ara l’estat espanyol estigui a dalt de tot a nivell turístic i sigui un dels principals mercats a nivell mundial. Sense oblidar també el seu paper primordial en la ruta del camino de Santiago o ruta del Xacobeo com a pol d’atracció turística mundial en l’actualitat, quan era President de la Xunta de Galícia.

El meu condol a la família de Manuel Fraga Iribarne i el meu agraïment per tot el que ha fet pel turisme.

Nova imatge 2.0.

Diuen que, any nou vida nova, … interpreto que a les xarxes socials deu ser, més o menys el mateix, no? ... feia temps que volia actualitzar la meva presència a les xarxes socials, però els continus canvis en aquest apassionant però canviant món tecnològic i el dia a dia, no m’ho permetien. Per sort aquests dies de Nadal vaig poder posar-me fil a l’agulla i avui us puc presentar un restiling de la meva identitat 2.0.

Com podeu veure la primera novetat és el nou blog a wordpress amb el que intento sigui una imatge més actual i neta, aquest mateix grafisme l’he traslladat al twitter, al youtube, i al facebook, on en un parell de dies operaré amb un perfil públic. Totes aquestes eines de comunicació de la meva activitat pública i professional han quedat integrades amb l’objectiu de millorar la comunicació amb tots vosaltres i facilitar i simplificar el contacte amb tots aquells als que us interessa tot allò que pugui pensar, reflexionar o comentar. Tanmateix estaré amatent als nous canals de comunicació que s’ofereixen malgrat la complexitat d’estar a l’última i sense oblidar que és en el tracte personal i en les distancies curtes on en trobo més còmode i on les matisos, les complicitats i els valors adquireixen més rellevància.

 

Espero que aquest canvi d’imatge us agradi a tots i a totes.

Quines sensacions deuen experimentar els Reis Mags?

Tot sovint hem pregunto les sensacions que deuen experimentar els Reis Mags d’Orient. Crec que d’alt de les carrosses deuen quedar impregnats i bocabadats de la mirada dels  més menuts, mirada que transmet innocència, il·lusió, alegria, por i esperança.

Queda clar que el món seria d’una altre manera si els adults mantinguessin aquesta
essència dels infants en estat pur.

Es sabut que a mesura que la biologia humana ens transforma en adults i més tard en
ancians, per acabar al mateix lloc d’allà on vàrem venir, tot plegat passa en un
tres i no rés , però el que es més preocupant es que en el procés, o dit d’una altre
manera la evolució de la vida se’ns hi afegeixen actituds i aptituds diferents a las
que tenim quan som infants; Luxúria ,gula, avarícia, accídia , ira, enveja,
supèrbia. Tot plegat dona de resultat, el que s’ha convertit el ésser humà.

Penso que hi ha solució per millorar-ho i la recepta ens la dona la mirada dels més
menuts durant la nit de reis; vull creure que si.

Es moment per agrair l’esforç i la feina de moltes persones, que any rere any, fanpossible el lluïment de la nit de reis.Per tant el meu agraïment més sincer per tota la gent de la població, que quedant en
segon terme, ens porten la màgia i la llum de la nit de reis.

Llarga vida als Reis Mags d’Orient!

Un apunt breu sobre les mesures que ha adoptat avui el govern espanyol

Mirin senyors del Govern Espanyol, els catalans comencem ha estar un xic farts del tracte injust que rep Catalunya per part de les administracions de l’Estat. Cal que ho sàpiguen i que ho interioritzin per que sinó potser no hi ha volta enrere.

Durant molts any Catalunya ha liderat la economia espanyola i ha pagat el “despilfarro” de moltes comunitats que no complien. I ara vostès volen que Catalunya sigui una comunitat més i volen posar l’ull al nostre pressupost.

Catalunya, Sr. Rajoy, es mereix un tracte diferenciat i assimilat al tracte especial que tenen Navarra o el País Basc. Si tanquen els ulls o miren enrere i ens giren l’esquena, no treient-nos urgentment del “café para todos” afavoriran posicions que no els convenen.

I com per exemple el meu cas, jo que mai he sigut independentista i com jo molts altres catalans de la meva generacio, fan que em replantegi posicions inicials.

I sobretot pel que respecta als temes de fiscalitat potser la posició mes suau sera la de defensar la insubmissio fiscal i que els mateixos catalans ens administrem i gestionem els nostres impostos. Segur que aniriem bé i aprofitan que avui es la nit màgica dels reis d’ orient, ho haurem de posar a la carta.

Unes quantes reflexions per començar l’any…

Unes quantes reflexions per començar l’any…

En primer lloc deixeu-me que us desitgi un feliç any 2012 per tots vosaltres i pels que més estimeu. Diu la estrofa d’una cançó que m’agrada molt “si obres el cor durant les festes de nadal tindràs sort durant tot l’any”. Doncs això, molta, molta sort.

Be, permeteu-me ara que us faci algunes reflexions sobre política general, la que ens toca de prop i la que ens queda un xic més lluny.

Al nostre país, tot just avui, el President Mas i el seu govern fa un any que van prendre possessió. La valoració que us pugui fer jo potser no serà la més neutral possible ja que, en la meva condició de diputat al Parlament per CiU, formo part d’aquest projecte polític i em sento co-particep de les decisions que es prenen.

Queda clar però que aquest Govern s’ha trobat un dèficit estructural i financer difícil de gestionar però que amb valentia i molt coratge s’estan assentant les bases per la recuperació del nostre país.

Es més aquesta valentia del Govern de Mas adquireix més valor ja que els antics gestors del Govern (Psc Icv i Erc) fan servir un cinisme polític i critiquen un govern que neteja el dèficit que ens han deixat ells. Aquesta manera de fer oposició i aquest cinisme que practiquen només fa que els ciutadans s’allunyin de la política. Crec que aquest 2012 haurien de canviar el xip i si no volen ajudar com a mínim haurien de callar. Seguim que no val la pena.

Molt dures de prendre han estat les mesures de reajustament en matèries tant sensibles com l’educació, la sanitat i les polítiques socials, però cal repetir que són molt necessàries per garantir en el futur l’estat del benestar.

D’altra banda i tot i que avui hàgim conegut una xifra decebedora sobre l’augment de l’atur a Catalunya, les polítiques per generar ocupació i de suport a l’emprenedor i a les PiMES són les correctes i segur que tindran resultats en el futur més proper.

Molt difícil es la situació, molt, però aquest govern es d’admirar per la seva valentia però també per que governa no de cara a la galeria sinó amb i de cara a tota, repeteixo tota, la gent que viu al nostre país.

Cal seguir caminant, no estem sols. La gent així ens ho va demostrar el passat 20N quan s’ens donava un suport majoritari i Duran i Lleida i CIU guanyaven per primer cop unes eleccions generals al nostre país.

Parlant del 20N. El PP va guanyar les eleccions i ja tenim al Sr. Rajoy de president del Govern Espanyol. Es d’hora per parlar d’aquest Govern i del seu President però crec que les autonomies, i no parlo de Catalunya, han de començar a posar-se les piles i fer esforços reals per reduir el dèficit (en Rajoy i te posada la mirada).

Catalunya ho ha fet, en Rajoy fins i tot ens va posar d’exemple durant la campanya electoral, però ho hem de seguir fent per no donar peu a que ens governin des de les Espanyes, que molts ho voldrien, ell potser també.

Bé, a veure com va. No sera gaire difícil superar en Zapatero, oi?

Per avui ja esta! Ja tenia el cuquet d’escriure.

Bon any 2012!