Pressupostos i +

Com sabeu aquesta setmana passada he estrenat nova imatge del bloc, del twitter, del perfil públic del facebook i del canal Youtube i quina millor manera de començar a donar-li nou contingut que fent un apunt sobre el debat de pressupostos al Parlament de Catalunya.

Un debat que va demostrar que aquest govern esta complint amb les exigències que dicta la UE i altres estaments econòmics mundials. Reduir el dèficit era la prioritat del Govern Mas i després d’un any és demostra que Catalunya i el seu govern van pel bon camí.

El ple del parlament d’aquest dimecres va demostrar que encara n’hi han que “pixen fora de test”. Com és possible que aquells que han deixat el país al límit de l’abisme (PSC, ERC i ICV) presentin més de 1500 esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos?. Que pretenen?, quin grau de responsabilitat tenen?, que no entenen de la situació d’excepció actual?….

Els diputats i diputades dels partits que van conformar el tripartit haurien d’aparcar d’una vegada per totes l’estratègia i sumar-se en la defensa de Catalunya i els seus comptes. De veritat, cada dia hem costa més d’entendre l’actitud, en concret, del PSC. On és el pragmatisme i dogmatisme d’aquell PSC dels anys 80 que representava l’esquerra catalanista i que se sumava sempre en la defensa dels interessos de Catalunya?. La resposta es evident….

Tot i això, hi han partits que han demostrat més sentit de país que PSC, ERC o els ecosocialistes. Aquest es el PP que amb el seu vot responsable permeten tirar endavanat un dels pressupostos més austers i responsables de la historia de la democràcia a Catalunya.

Per cert, hem sento orgullós de ser part implicada d’un govern on hi es l’hble sr. Mas Colell. Grandissima feina!

I per acabar el meu post d’avui 2 apunts breus.

Primer de tot dir que no crec que sigui el moment de proclames impossibles. Cal unitat per sortir de la crisi i celeritat en les decisions de tot allò que fa referència a l’economia. Crec que les famílies catalanes ara no mereixen utopies de sobirania sinó respostes al seu dia a dia més difícil.

L’altre i darrer apunt, el tema PEPE. Només em faig dos preguntes; els nens de Madrid imitaran a Pepe quan juguin al pati o pels estadis de la comunitat?. Que ha de passar per que el comitè de competició sancioni a Pepe de per vida? Ha de matar a algú?.