“Cuentame” … o dels valors a la televisió.

Aquest dijous, i per primera vegada en molt de temps, el meu dia a dia, públic i professional, em va permetre fer un petit parèntesis, i arribar a casa a una hora raonable per descansar, sopar amb els meus i desconnectar veient una estoneta la televisió.

Concretament vaig estar veien “Cuentame”. A aquestes alçades no serè jo qui descobreixi una sèrie que porta des de l’any2001 aantena amb audiències d’entre 4 i 5 milions d’espectadors per programa, 13 temporades, i on molta gent ha patit, s’ha emocionat, plorat i rigut amb les aventures de la família Alcántara i on d’alguna manera i salvant distàncies i maneres d’entendre el “país” hem vist reflectits moments decisius de la nostra història col·lectiva recent.

Parlar de televisió i en definitiva de gustos sempre es complexa, i tots i cadascun de nosaltres te una opinió amb multitud de matisos diferents. Però la televisió, tant les privades com les públiques, en aquest país, per definició són servei públic, i és aquí on tinc la crítica més ferotge amb la televisió actual, tret d’honroses exempcions especialment de la televisió de Catalunya, la programació actual és un seguit de despropòsits on els valors de l’esforç, respecte, honestedat, sacrifici i solidaritat, són menystinguts, amagats i desterrats de les hores de prime time, i substituïts per programes mediocres, parcials i en alguns cassos fins i tot tendenciosos, que desinformen en lloc d’informar, i que deformen en lloc de formar.

Per això permeteu-me fer un reconeixement a “Cuentame” una sèrie on valors com la família, l’amistat, la solidaritat i l’esforç hi són presents i ens recorda constantment que les societats es forgen fruit del respecte per les opinions, especialment les contraries, el treball, la iniciativa, i el concepte de convivència en sentit ampli. Per tant felicito als guionistes i actors de la sèrie, especialment A Imanol Arias i Ana Duato, protagonistes des del primer dia d’emissió.