Una reforma per l’optimisme? Cal un vot de confiança.

Cert és que hi han aspectes de la reforma laboral millorables o que es poden esmenar, però com bé han comentat alguns companys de partit i de federació aquests darrers dies està ben orientada i ens porta ha ser optimistes de cara al nou marc laboral que s’està dibuixant.

Duran i Lleida, en unes declaracions d’aquesta mateixa setmana, apuntava amb encert que el major dèficit de la reforma és que no crearà ocupació a curt terminini i reclamava un pla de xoc urgent per combatre la lacra de l’atur. Totalment d’acord i és més, crec aquest pla de xoc contra l’atur no es pot demorar i hauria de tenir un consens molt ampli en les diferents forces polítiques amb representació al congrés dels diputats.

El nou contracte per a joves, la caducitat dels convenis laborals i la no prorroga sense revisió, els nous criteris de flexibilitat a les empreses, el nou paper de les ETT’s, etc, són mesures necessàries i que cal aplicar-les amb celeritat i rigor.

Un altre aspecte de la reforma del que se’n parla molt és el de la indemnització de dies per any treballat. La reforma marca 33 dies en comptes de 48 per any treballat. Jo encara seria més agosarat. En la majoria de països de la Unio, on la xifra d’atur es mou vora el 10%, la indemnització és del 20 o no n’hi ha. És clar que cal respectar els drets adquirits dels treballadors però també cal acabar amb la rigidesa del mercat laboral espanyol.

El que em preocupa més, no és tant la reacció dels sindicats sinó l’actitud del PSOE davant aquesta reforma. Ja no demano rigor en les seves propostes o alternatives (s’ha demostrat que d’això en van mancats i així hem anat), sinó responsabilitat davant la situació excepcional per la que travessa Espanya. Potser si el Sr. Zapatero i el seu Govern no haguessin girat l’esquena a la crisi, ja l’any 2008, no hauríem d’estar tant a mercè de les reformes que ens imposen des de Europa.

Per cert, molt recomanable l’article de Manuel Pimentel a l’Abc del passat dilluns dia 13.