Blanc, negre, parell, imparell….

Els darrers dies, he seguit atentament els articles a diaris, columnes d’opinió, tertúlies de ràdio, converses de passadís i diversos debats sobre la possible ubicació de “Eurovegas” a Catalunya. Deixant a banda el nom de la cosa, horrorós d’altra banda, crec que hem de fer algunes reflexions i matisacions amb responsabilitat i serietat. Per ser clar i directe, diré que estic a favor d’acollir aquest macroprojecte al nostre país, sempre òbviament, que és compleixi amb la legalitat vigent, cosa que el nostre govern ja ha manifestat per activa i per passiva.

Passaré doncs, a rebatre alguns arguments en contra, el primer, esta relacionat amb la por a l’única identificació del turisme a Catalunya amb aquest projecte. Catalunya és ja, una destinació turística de primera magnitud, i això s’ha assolit, entre altres coses, pel gran ventall de propostes heterodoxes que ofereix el nostre país, des de les relacionades amb la climatologia i geografia, turisme de mar i muntanya, les culturals i monumentals, la nostra gran oferta museística, el romànic del Pirineu, Gaudí, Picasso, el turisme de negocis i convencions, com exemple el Mobile Word Congres, i innumerables fires i trobades que trien Barcelona i Catalunya, per la seva ubicació geogràfica, el seu servei i logística. Pensar doncs, que Catalunya, serà identificada únicament per “Eurovegas”, crec, que és no ser coneixedor del país que tenim i la magnífica feina realitzada fins ara pel sector turístic.

Un segon argument utilitzat per desacreditar aquesta proposta, és la necessitat d’apostar per un altre model de país, més relacionat amb la innovació, el desenvolupament tecnològic i el teixit industrial amb valor afegit. Aposto fermament per aquest objectiu, però encara no he trobat cap raó per no fer-los compatibles, i en situacions de crisis com la d’ara, amb tantes persones del nostre entorn a l’atur, no crec que puguem passar per alt aquesta oportunitat, sense deixar, de treballar fermament pel model de país que volem.

Una de les opinions que més m’han molestat són les que fan referència a la tipologia de feina que aquest casino/hotels/centre de convencions generaria, doncs han estat valorades com a precàries, crec que molts s’obliden que la crisis de la construcció ha deixat a moltes persones a l’atur sense formació, i potser aquesta podria ser una sortida laboral, doncs caldran cambrers, cuiners, recepcionistes, personal de neteja, etc… però també arquitectes, enginyers, informàtics, tècnics especialistes, i un llarg seguit de feines altament qualificades així com empreses de serveis que també generarien feines de forma indirecte.

També aquest megaprojecte, potser beneficiós, per incentivar a alguna companyia àrea a apostar pel Prat com a hub internacional i aquesta situació si que premiaria i força les nostres connexions i afavoriria el turisme de negocis i convencions.

No podem tornar a la política del NO, aquest país, ara no s’ho pot permetre. Hem de ser respectuosos amb la llei, vetllar per la nostres cultures i tradicions, apostar per un país de primera, amb empreses innovadores i valentes. Però també hem de ser responsables i lluitar per no deixar passar una oportunitat com aquesta. D’altra banda també hem d’estar amatents a com juga les seves cartes el govern central i no beneficia de manera barroera a la comunitat de Madrid.