Grècia, la Troika Europea i el paracetamol.

Per fi aquest cap de setmana s’han celebrat les eleccions a Grècia. Dic per fi, ja que tots esperàvem el resultat com aquell paracetamol que esperes quan un té dècimes de febre o té símptomes que evidencien que les tindrà aviat.

Resulta però, que tot i el resultat que s’ha produït a Grècia, on els ciutadans han escollit més Europa i més reformes, el paracetamol no ha fet l’efecte esperat i Europa continua amb dècimes de febre i en un estat “gripos” preocupant.

La Troika Europea, pels que no coneixeu el significat,  com es coneix en l’argot comunitari al triumvirat que representa a la UE en les relacions exteriors, hauria de començar a entendre que el problema d’Europa és que no s’està fent més Europa i que la crisi de la moneda única va més enllà de Grècia, Espanya, Portugal o Itàlia.

Espanya s’ha d’atrevir amb més reformes, com la del sistema públic, però les Institucions Europees se’n haurien d’adonar que aquest assetjament dels mercats que pateix Espanya, amb un punt de soledat, fa molt mal a Europa i a la seva economia però també a la seva estabilitat social.

Europa, tot i ser el continent més vell, ha de decidir que vol ser de gran. S’han de definir unes regles del joc comunes i, com ja apuntava Duran al seu bloc ahir, encara pot treballar per una integració plena financera, fiscal i política a la zona euro. El Banc Central Europeu també pot ajudar a fer-ho.

Deixeu-me acabar amb un símil mèdic que repeteixo tot sovint: Espanya fa set anys es va fer un tall al braç. Aquest, no es va curar a temps ni amb paracetamol, ni amb mercromina ni tampoc amb antibiòtic. Ara la ferida s’ha anat fent gran i lletja i fins i tot s’hi comença a veure gangrena. És l’hora de decidir per on es talla i evitar que s’estengui per la resta de cos. Si així ho fem podrem sortir-nos-en, si no el destí ens dibuixarà el què.

 Hi som a temps, no esperem més; Europa som tots!

Tics i Turisme

Aprofito l’aparent calma del cap de setmana per posar en ordre l’agenda, algunes notes i revisar documentació, també és moment de fer balanç, i treure conclusions del viatge a Xile, tot just quan fa gairebé una setmana que torno a ser a Catalunya.

Ja fa 7 anys i en el marc de programa dela Unió Europea Urb Al II, projecte d’abast internacional, consistent en el desenvolupament de xarxes de cooperació locals entre Europa i l’Amèrica Llatina, promogut pel Consell Comarcal del Maresme amb l’Eladi Torres al capdavant, se’n va demanar com professor de EUM juntament amb Alex Verges desenvolupant un projecte sobre tics i turisme que alguns anys després que va donar com a fruït el llibre “Aplicación innovadora de las Tics en el desarrollo de territorios turísticos emergentes” llibre que amb el temps es va convertir en referent del sector especialment a l’Amèrica Llatina.

Fa 5 anys, primer al maresme i després a Xile, que vam presentar el resultats d’aquest projecte, però gràcies a la gran feina d’en Leopoldo Pineda regidor Puerto Montt, gran amic i veritable responsable de mantenir la flama viva del projecte, en Alex Verges, l’Eladi Torres, el Lluís Pujol i jo mateix hem tingut l’oportunitat de compartir experiències catalanes i xilenes en l’àmbit del desenvolupament turístic, en el marc del Primer Seminari Internacional de Turisme, organitzat per la Universidad de los Lagos, dirigit al sector públic, empresaris i emprenedors i responsables del sector associatiu.

L’objectiu principal del seminari ha estat valorar, de forma crítica, crec, que és clau, la situació del turisme a la Patagònica Xilena, una subregió de la Patagonia, que es caracteritza per ser una immensa bioregió, que presenta una geografia molt variada, formada per les regions de Los Lagos, Aysén i Magallanes. Vaig tenir l’honor, juntament amb les autoritats locals i l’amic Lluis Pujol de participar de manera activa a la inauguració de les jornades i participar posteriorment en una taula rodona sobre producte turístic, amb exemples d’èxit.

Veritablement podem considerar de molt positives les conclusions del seminari, i els mitjans locals i comarcals van recollir amb molt interès algunes de les nostres conclusions sent la proposta d’unitat entre les diferents administracions municipals i regionals, amb la ferma participació del sector privat, els passos lògics per potenciar i dinamitzar la marca “Patagonia Xilena”.

Les principals dificultats per assolir l’èxit, doncs l’atractiu turístic és obvi, clar i inherent al territori, l’exemple més clar és la gran dimensió internacional dela PatagoniaArgentinacom a destí turístic, són principalment la manca de producte en general i la dificultat de comercialitzar-ho de manera coordinada, sense oblidar la necessitat de crear un producte sostenible.

En el balanç positiu cal destacar la gran capacitat autocrítica i la voluntat de treballar plegats amb i la creació d’una plataforma per potenciar aquesta destinació turística. A més estan previstes posterior visites a Catalunya per aprofundir en els nostres models turístic i la creació d’una oficina dela PatagoniaXilenaa Europa.

Aprofitant la nostre presencia a Xile, hem mantingut reunions amb les alcaldes de Puerto Montt, el senyor Rabindranath Quinteros, i l’alcalde de Punta Arenas, el senyor Vladimiro Mimisa, i seu regidor Emilio Boccazzi, a més de l’alcalde de Puerto Natales, senyor Fernando Paredes.

Amb la mateixa voluntat, explorar possibles vies de col·laboració empresarial entre Catalunya i Xile, varen aprofitar l’ocasió per intercanviar impressions amb els responsables de Sernatur a Los Lagos, el senyor Fernando Ortúzar, de Sernatur en Aisen, i amb CORFO, el senyor Rodrigo Carrasco. Així com amb diferents responsables de la Universitatde los Lagos i dela Universitat Austral.

Finalment, i amb objectiu de conèixer de primera mà la realitat turística del país, hem visitat una sèrie de recursos turístics a les regions de Lagos i Magallanes, concretament hem conegut Puerto Montt, Monte Verde, Puerto Varas, Lago Llanquihue, Punta Arenas, Puerto Natales i el Parc Nacional Torres del Paine.

En definitiva uns dies plens d’activitat i feina amb la clara finalitat, de crear sinergies que beneficien a Catalunya des del punt de vista professional, acadèmic i com no econòmic.

Bankia i els responsables del KO

Amigues i amics aquesta setmana us escric des de Xile on estic participant en un congrés relacionat amb el Turisme d’aquest país i la potencialitat d’algunes de les seves zones.

Avui però no us parlaré ni de Xile ni de turisme. Bankia i tota la polèmica que ha generat aquest gegant bancari espanyol, m’obliga ha escriure quelcom sobre tots els esdeveniments que s’estan succeint i succeiran.

Amb tot això de Bankia, érem molts els que ens imaginàvem aquest desenllaç. Una entitat financera no pot ésser polititzada, i aquesta i les seves filials ho han estat des dels seus inicis amb injeccions brutals de diners públics, per tant, de diners de tots.

Ara la ciutadania demanarà responsabilitats als “salvadors” d’aquest banc, que necessita una injecció de 24.000 milions d’euros. Hi ho ha de fer, és més, també ha de demanar responsabilitats a aquells que han permès que el forat s’anés fent gran i profund sense fer-hi res abans.

Suposo que no serem els ciutadans qui haurem de pagar aquests diners, si és així, el Govern Rajoy haurà perdut la seva credibilitat, i el que és més greu, haurà acabat amb la seva honorabilitat.

Deixeu-me també que escrigui quatre línies sobre el cobrament de indemnitzacions en el sector bancari. A diari llegim als diaris com alts directius de bancs i caixes tenen en els seus contractes clàusules multimilionàries i pensions vitalícies d’escàndol. Aquests “xollo” s’ha d’acabar, la opinió pública així ho demana i és de justícia. De fet crec que si algú ha gestionat malament i amb temeritat els nostres estalvis ha d’assumir el cost i responsabilitats a tots els nivells. Recordem com funcionen a Islàndia…, potser aquesta és la manera.

Un estat democràtic no es pot permetre indemnitzacions a persones que han arruïnat a altres. És per aquest motiu que celebro la iniciativa legislativa de CiU, anunciada per Duran i Lleida, al congrés dels diputats, per evitar que els bancs amb ajudes públiques paguin indemnitzacions als seus responsables.

Espero que aquesta iniciativa faci el seu camí i trobi el suport necessari. Si no és així trontollaran, i molt, els pilars del sistema financer però també del sistema polític.