Grècia, la Troika Europea i el paracetamol.

Per fi aquest cap de setmana s’han celebrat les eleccions a Grècia. Dic per fi, ja que tots esperàvem el resultat com aquell paracetamol que esperes quan un té dècimes de febre o té símptomes que evidencien que les tindrà aviat.

Resulta però, que tot i el resultat que s’ha produït a Grècia, on els ciutadans han escollit més Europa i més reformes, el paracetamol no ha fet l’efecte esperat i Europa continua amb dècimes de febre i en un estat “gripos” preocupant.

La Troika Europea, pels que no coneixeu el significat,  com es coneix en l’argot comunitari al triumvirat que representa a la UE en les relacions exteriors, hauria de començar a entendre que el problema d’Europa és que no s’està fent més Europa i que la crisi de la moneda única va més enllà de Grècia, Espanya, Portugal o Itàlia.

Espanya s’ha d’atrevir amb més reformes, com la del sistema públic, però les Institucions Europees se’n haurien d’adonar que aquest assetjament dels mercats que pateix Espanya, amb un punt de soledat, fa molt mal a Europa i a la seva economia però també a la seva estabilitat social.

Europa, tot i ser el continent més vell, ha de decidir que vol ser de gran. S’han de definir unes regles del joc comunes i, com ja apuntava Duran al seu bloc ahir, encara pot treballar per una integració plena financera, fiscal i política a la zona euro. El Banc Central Europeu també pot ajudar a fer-ho.

Deixeu-me acabar amb un símil mèdic que repeteixo tot sovint: Espanya fa set anys es va fer un tall al braç. Aquest, no es va curar a temps ni amb paracetamol, ni amb mercromina ni tampoc amb antibiòtic. Ara la ferida s’ha anat fent gran i lletja i fins i tot s’hi comença a veure gangrena. És l’hora de decidir per on es talla i evitar que s’estengui per la resta de cos. Si així ho fem podrem sortir-nos-en, si no el destí ens dibuixarà el què.

 Hi som a temps, no esperem més; Europa som tots!