Sí al Pacte Fiscal!!

Com bé sabeu aquesta setmana CiU, ERC i ICV van aprovar la proposta de pacte fiscal presentada pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Tot i que CiU, ERC i ICV són els que van votar favorablement a la resolució, toca ser just i agrair les aportacions del PSC, també del PP, en tot el procés de negociació i posterior debat i votació.

El de l’altre dia esdevé un fet històric que marca el camí, mitjançant la transversalitat política, de treballar per Catalunya i per la seva autonomia fiscal i financera.

Sabut és per tots que el dèficit fiscal que pateix el nostre país només té solució amb l’aplicació d’un canvi de model en la línia del concert econòmic.

Haig de reconèixer que per primera vegada, en seu parlamentaria, em vaig sentir més a prop de les tesis defensades per ERC que no pas per les dels companys del Partit Popular. No em va agradar el to ni el contingut del discurs de la Sra. Alicia Sanchez Camacho, ni les declaracions a posteriori del Sr. Montoro i d’algun altre dirigent del PP amb responsabilitat al govern de l’Estat.

Abans de detallar-vos la resolució aprovada al Parlament, deixeu-me que em centri en la votació del PSC. No entenc per què el PSC va votar abstenció en tot allò que ens garanteix tenir la clau de la caixa. El PSC, en gran part, és responsable d’aquest dèficit fiscal que patim. Ara, els diputats del PSC, hauran de demostrar a Madrid que la seva prioritat és Catalunya. Si decideixen no fer-ho, la seva credibilitat quedarà molt i molt tocada.

Catalunya no és pot tornar a permetre un nou viacrucis com el que varem passar amb l’Estatut. Cal defensar el pacte fiscal amb força i valentia. Malauradament ens trobarem amb actituds i reaccions com la del Sr. Montoro, però el Sr. Montoro, i molt d’altres, hauran de prendre consciència que si això no va bé no hi haurà volta enrere. Veurem que passa.

Que diu la resolució aprovada: 

1. El Parlament de Catalunya declara que els treballs i les conclusions de la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic fonamenten aquesta resolució.

2. El Parlament de Catalunya constata que els successius sistemes de finançament que ha tingut la Generalitat al llarg dels darrers trenta-dos anys han comportat un avenç en termes econòmics i de capacitat normativa, però no han permès resoldre alguns dels problemes de fons que pateix Catalunya. D’una banda, la publicació de les balances fiscals fa evident que Catalunya se situa en un preocupant dèficit fiscal, amb l’enorme perjudici que ha representat aquesta circumstància per al desenvolupament i el benestar del país. De l’altra, la sistemàtica manca de lleialtat institucional per part de l’Administració general de l’Estat, que incompleix normes i acords, tal com es posa de manifest amb la no-disponibilitat del fons de competitivitat i dels recursos de la disposició addicional tercera de l’Estatut, relativa a les infraestructures, ha contribuït a empitjorar aquesta situació. I, finalment, hi ha una desproporció entre els nivells de despesa pública gestionada per la Generalitat i els objectius de reducció de dèficit públic que imposa l’Administració de l’Estat.

3. El Parlament de Catalunya reivindica un acord de finançament que comporti un canvi de model respecte als diferents acords assolits en la història de l’autogovern de Catalunya. Aquest acord de finançament ha de tenir com a objectius: assolir la plena capacitat de decisió sobre tots els tributs suportats a Catalunya, poder disposar dels recursos econòmics que com a país es generen per a atendre les polítiques socials i de creixement, i garantir la lleialtat institucional per a evitar arbitrarietats i incompliments de les parts.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar un procés de negociació amb el Govern espanyol per a assolir un model de finançament propi per a Catalunya, dins d’aquest any 2012, d’acord amb les conclusions aprovades per la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic, i particularment tenint presents els punts següents:

a) La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l’Agència Tributària de Catalunya, que n’ha d’ésser l’única administració responsable.

b) L’Agència Tributària de Catalunya ha de disposar de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària, i hauria de col·laborar administrativament amb altres administracions locals, estatals i europees, especialment en la lluita contra el frau fiscal.

c) La Generalitat ha de disposar de plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots els impostos suportats a Catalunya, dins del marc d’harmonització fiscal comunitària, tot assegurant la consecució efectiva del principi de progressivitat fiscal en el sistema impositiu.

d) S’ha d’establir l’aportació catalana a l’Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns i prestats que afecten Catalunya i que li són propis i en concepte de cooperació interterritorial. Aquesta aportació ha d’ésser revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l’Estat.

e) A l’hora de determinar l’aportació catalana, Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat. Els recursos a la solidaritat s’han de destinar als serveis bàsics de l’estat del benestar tenint en compte l’esforç fiscal.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir la lleialtat institucional entre la Generalitat i les administracions locals i a establir un sistema de finançament dels ens locals adaptat a la redistribució competencial que determini el model d’organització territorial propi, que ha de tenir com a principis l’autonomia local, la coresponsabilitat fiscal, la solidaritat i el reequilibri territorial.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a crear un grup de treball amb capacitat decisòria per a fer el seguiment de la negociació amb l’Estat integrat pel Govern i per les forces parlamentàries que manifestin el ple suport a aquesta resolució. Aquest grup ha de fixar un calendari d’actuació lligat al temps de negociació amb l’Estat.

7. El Parlament de Catalunya insta el Govern a aconseguir la màxima implicació activa de tots els sectors polítics, econòmics i socials de Catalunya amb relació al present acord, i a traslladar-ne la naturalesa i els objectius a les institucions europees.

Expresso, machiato, ristretto…, “Café para todos”!

Per tots es sabut que el cafè és un producte que forma part de les nostres vides en la quotidianitat del dia a dia. Ens el prenem a la feina, a l’escola, a la universitat, al taller, a la fàbrica, en el dinar, l’esmorzar, al bar, en una sala d’espera, etc.

Hi n’hi ha moltes de classes de preparar o servir el cafè: cafè expresso, llarg, ristretto, lungo, doppio, machiatto, etc….

Però en clau política el cafè i sobretot el “cafè per tots” agafa un significat que va més enllà d’assaborir un dels molts cafès que ens prenem al llarg del dia.

Manuel Clavero, el pare del model de les autonomies i del “ Café para todos”, va voler construir un estat de les autonomies (moltes d’elles fictícies) per acabar amb el “problema Catalán y Vasco” i repartir a parts iguals unes competències autonòmiques que no se li podien negar a Catalunya o al País Basc per les seves especificitats històriques.

És evident que aquest model no ha funcionat i ara Catalunya pateix les conseqüències del “café para todos” amb un dèficit fiscal desproporcionat i fora de mida.

Cal revisar doncs aquest model i cal fer-ho amb celeritat. Catalunya necessita un model sòlid que blindi la seva fiscalitat. El pacte fiscal és el punt de partida cap a un nou model d’Estat molt més just i racional.

Encara estem a temps de que tots els catalans sumem entorn del Pacte Fiscal. Tenim una majoria social que reclama un nou tracte fiscal per al nostre país. No deixem perdre oportunitats per pensar en l’estratègia política. El ciutadà ja no està per això i ens reclama solucions.

Avui al Parlament tenim una bona oportunitat, aprofitem-la.

No vull acabar el post d’avui sense lamentar la pèrdua de l’estimat actor Paco Moran, el polític Peces Barba, de l’Oswaldo Paya, el periodista Jose Luis Uribarri i l’editora Esther Tusquets.

Lamentar també els incendis que s’han succeït durant aquests darrers dies al nostre empordà, provocant la pèrdua de vides humanes i deixant imatges desoladores al seu pas. Agrair l’esforç i el coratge dels centenars de persones, bombers, cossos de seguretat, alcaldes, regidors, etc que aquests dies han estat treballant en les tasques d’extinció.

Gràcies a totes i tots!

Reflexions adreçades als joves d’Unió

Abans de posar per escrit aquelles reflexions que vaig transmetre el passat divendres en el marc de la Escola d’Estiu de la Unió de Joves, joventuts d’UDC, vull donar les gràcies a la Unió de Joves per convidar-me a la Escola d’Estiu que han celebrat aquest cap de setmana a l’Estarit. L’estona que vaig compartir amb els joves d’Unió, amb la nostra cantera, em va servir per reafirmar-me en la idea que tenim una joventut implicada, capaç, responsable i lluitadora i que portaran al límit la seva dedicació per fer possible un país, una societat, un entorn millor.

Cert és que tenia un discurs preparat i que després reproduiré íntegrament. Però permeteu-me que posi per escrit aquelles reflexions improvisades que els hi vaig voler fer arribar als joves del meu partit, i que per a mi, tenen una certa rellevància ja que les intento aplicar en la meva praxis política del dia a dia.

En primer lloc vaig aprofundir en la idea de que la política, a diferència d’altres camps de la ciència, com la tecnologia, la medicina, la recerca, etc… no ha evolucionat al mateix ritme. Des de fa 20 o 30 anys el mon es troba en una continua evolució tecnològica i tot caduca en poc temps. En canvi, la política, i sobretot la seva praxis, sembla que no ha patit l’evolució esperada. Política i ciència van a ritmes diferents. Sabeu que sóc d’aquells que penso que el canvi de mil·lenni i té molt a veure en tot això. Un canvi de mil·lenni és sinònim de canvis econòmics, socials, culturals i també polítics. A la política esta costant més, l’evolució arribarà, quan? No ho se.

La segona reflexió que vaig fer es basava en la necessitat de que la classe política s’acosti a la ciutadania i a la seva realitat. En moltes ocasions els reculls de premsa, els diaris, els mitjans o fins i tot algunes campanyes mediateques disten de la realitat en la que viu la ciutadania.

La millor manera de conèixer la societat, a la gent, es acostar-s’hi. Estar a prop de la ciutadania ens permetrà donar una resposta en sintonia a la realitat que viuen. En moltes ocasions la classe política actua en funció d’allò que diu un recull de premsa. Els ciutadans saben  que es senten allunyats dels responsables polítics, potser això hi té molt a veure. Les noves generacions han de trencar aquestes barreres per no fer més gran aquesta distància.

La darrera reflexió que els hi vaig fer als joves d’Unió va girar entorn la formació.

Els joves han d’estar formats en tots els camps i sobretot han de formar-se en l’àmbit professional. Amb el camp polític no n’hi ha prou. La política hauria de ser passatgera, només així es garanteix la regeneració democràtica que reclama una ciutadania que cada dia serà més exigent.

Bé, i ara, tal i com vaig prometre als assistents de la escola d’Estiu de la Unió de Joves, tot seguit trobareu la intervenció que m’havia preparat.

Gràcies per ser-hi sempre! Visca la Unió de Joves!

Intervenció en motiu de la Inauguració de l’Escola d’Estiu de la UJ 2012

Amigues i amics de la UJ,

Aquests dies mentre pensava el que us diria, en el que us volia transmetre, sem va ocórrer per un moment portar un full en blanc, sense posar-hi res, per tal de fer-vos arribar que sou vosaltres, la vostra generació, qui ha de fer les aportacions més importants i que marcaran el destí de les persones que viuen al nostre país. La meva generació està ja de pas, sou vosaltres que passareu full, aprendreu dels errors i dels encerts i dibuixareu el mon que voleu.

Sona ja a tòpic dir que sou la generació més ben preparada. Però no ho és, és una realitat com és una realitat que sou la generació que a més li està costant trobar la seva oportunitat. Però el que he aprés de la Unió de Joves durant aquests anys és que amb responsabilitat heu demostrat sobradament que sou capaços de donar el tomb i vendre un missatge en positiu de la joventut actual.

La Unió de Joves heu demostrat també que els joves organitzats i amb idees poden vèncer les dificultats i presentar una alternativa a les problemàtiques del dia a dia.

Sou unes joventuts implicades i molt amb els problemes que viuen els joves però també amb els que travessa el país. Aquesta es la vostra força. Lluitar per un model de societat, defensar-lo on faci falta i en moltes ocasions anar contra corrent us lloa i us engrandeix. Ara es deure de tots els que formem part d’Unió i defensem aquest model de societat  que el puguem aconseguir, sens dubte, això costa més. Lo important es tenir model!

Deixeu-me que entri en matèria. Veig que en el programa de la vostra escola d’estiu parlareu d’Europa amb l’amic Salvador Sedó. Suposo que ell us posarà al dia de la veu de Catalunya a Europa i de tot el que s’hi cou que no és poc. Deixeu-me que jo em centri en un altre aspecte. Europa, malauradament, és una desconeguda.

Per què dic això; Europa tot i les tecnologies de les que disposem, tot i els milers de canals d’informació, de xerrades, cartells, premsa i televisió, continua sent una realitat desconeguda i llunyana. I em sorprèn. Em sorprèn perquè Europa no pot ser encara, a dia d’avui, una realitat tan desconeguda com 10 anys enrere.

Potser també es la manca de pedagogia o voluntat de tots plegats el que a fet que Europa sigui tant llunyana. Quan algú diu que a Europa es decideixen el 70 o 80% de les coses que afecten el nostre país i el nostre dia a dia, sempre veus cares de sorpresa i incredulitat. Això, a dia d’avui, no hauria de passar i més entre els joves. Ja només per un principi bàsic del que deia abans: els joves sou el futur i el motor de la pròxima dècada.

Els joves, i amb això coincidireu amb mi, no es poden estancar amb les peculiaritats, en els petits problemes…en definitiva, no podem viure més temps d’esquenes a Europa, perquè d’allà en sortiran segurament les vostres victòries.

Però la victòria del futur no la tindreu, tindrem gens fàcil, en un context de crisis econòmica com la que estem vivint.

Clarament, aquesta crisis ha obert un nou escenari a Catalunya, a Europa i al Món, un nou context que ha comportat que moltes famílies patissin una reducció dràstica del seu nivell de despesa i , en conseqüència una època en que l’economia dels nostre país trontolla des dels seus propis ciments. La mancança de llocs de treball poden convertir aquelles opcions que han tingut els vostres pares i jo, en utopies per les vostres generacions.

Europa pot ser el remei, ha de ser el remei a la crisi i el poder polític ha de ser capaç de superar els tacticismes, els hem de minimitzar i s’ha de fer un front comú a gran escala. Només d’aquesta manera, fent més Europa i menys estat, podrem situar-nos de nou en el mapa internacional. El mon va ràpid nosaltres massa lents vosaltres sou la generació que podeu i heu de prémer l’accelerador.

Deixant de banda Europa veig que en aquesta escola d’estiu també parlareu de la reforma de les administracions públiques i del seu replantejament amb el Diputat Dilmé.

Permeteu-me un apunt sobre això i que en el seu dia ja vaig fer un post en el meu bloc sobre això;

Sense ser un expert en la matèria crec que la reforma de l’administració pública ha de ser una prioritat però també una oportunitat. Cal aprimar les administracions de manera urgent. 

Espanya, Catalunya no poden mantenir el numero d’administracions actual on, en moltes ocasions, les funcions se superposen.

En democràcia s’han fet moltes coses bé, oi tant, però també se’n han fet algunes de no del tot bé, entre elles, crear autèntics monstres públics.

Poques economies suportarien aquestes xifres de funcionaris, d’administracions (locals, supramunicipals, comarcals, provincials, etc…), i Espanya menys. Una economia que viu sobretot del turisme i fins ara del totxo no pot sostenir aquest model públic faraònic.

Una reforma que portarà disgustos, segur, però també oportunitats per a una nova concepció del que som i volem ser.

 

El turisme a debat al Parlament

L’altre dia, com a conseqüència de la moció presentada pel partit popular al Parlament de Catalunya, sobre la temporada turística d’estiu a Catalunya, es va produir un debat interessant entorn del turisme i el paper que juga hi ha de jugar aquest sector com a motor de l’economia al nostre país.

El partit popular argumentava en la moció presentada, que les pernoctacions i la ocupació en els establiments turístics d’enguany havien baixat, havent disminuït el turisme domèstic i del que té com a destinació les comarques interiors. També feien algunes aportacions a l’impost d’estades en establiments turístics contemplats en la Llei 5/2012, de 20 de març.

Deixeu-me que faci cinc cèntims de la meva intervenció en resposta a la moció presentada pel PP;

La importància que té avui per el nostra país el sector turístic es una obvietat, tots sabem el que representa  per la nostra economia i la nostra societat, tant en riquesa el  11% del PIB, com en ocupació, tant directa com indirecta. No puc estar més d’acord amb el PP pel que fa a la captació de fluxos turístics de la resta d’Espanya i també la promoció turística de les comarques d’interior. Només faltaria.

Però també cal intentar allargar les temporades al màxim tant pel que fa a la creació de nous productes i experiències, com en la recerca de nous mercats en funció de les èpoques del any i les tipologies turístiques, com el turisme social, desestacionalitzar es bo de cara a  poder mantenir una ocupació al llarg de l’any, es a dir reducció de la taxa d’atur i increment de productivitat, per tant cal apostar-hi fort.

El govern de CiU té molt clar que el turisme es una de les primeres industries per no dir la primera de Catalunya i per això s’esta treballant en l’elaboració d’un macro pla estratègic. 

Com ja vaig recordar en la meva intervenció en turisme estranger el primer trimestre anem bé, però si que es cert que el turisme interior o domèstic no creix com l’any passat (no oblidem el moment de crisi econòmica en que esta sotmès l’estat Espanyol ), potser caldria retornar al famós slogan de fa alguns anys que deia “ España sin ir mas lejos”. I perquè no aplicar-lo a casa nostra per la nostra gent.

És per això que el Govern de la Generalitat ja està fent accions per promocionar el turisme a Catalunya a la resta de l’Estat, i especialment el de les zones interiors. Concretament la direcció general de Turisme ja esta fent una sèrie d’accions promocionals. Per promocionar Catalunya i els seus indrets recordin la obertura de la nova oficina de Turisme de Catalunya a Madrid amb un doble objectiu: per una banda vendre la destinació turística catalana als turistes madrilenys, que representen un 20% dels turistes que viatgen a Catalunya des de l’Estat Espanyol, i per l’altra donar servei al sector turístic català que vulgui arribar a acords comercials amb els touroperadors madrilenys.

No els hi explicaré totes les accions, a banda d’aquesta, que s’han per fomentar el turisme de Catalunya a la resta d’Espanya. Només deixi’m dir-los que l’Agencia Catalana de Turisme està fent una molt bona feina per la captació de turisme al nostre país i centrant-se sobretot en la qualitat d’aquest.

Sobre el punt de la moció que feia referència al nou impost per estades en establiments turístics, segur que podem compartir alguns plantejaments que feia el PP en la moció,  deixeu-me dir que no som ni el primer país ni el darrer de posar aquest impost o taxa. La taxa existeix a països com França, Itàlia, Alemanya, Egipte, Estats Units o Japó aquests darrers tres es paga al entrar al país.

Aquests països no han vist reduït el seu nombre de turistes per l’aplicació de la taxa.

Recordem també que un 25% dels recursos recaptats per aquesta taxa aniran destinats de forma proporcional als municipis perquè els destinin a la seva promoció turística. 

Ja hi ha exempcions a la taxa per als turistes menors de 16 anys  i a les persones que participin en programes socials subvencionats per qualsevol administració de l’Estat (Espanya Imserso), o de la Unió Europea.

Per acabar, aquesta taxa no entrarà en vigor fins el dia 1 de novembre de 2012, potser caldria esperar veure la seva evolució un cop s’hagi implementat i després valorem tots plegats el que calgui per millorar-ho.

De totes maneres sempre m’agrada que es parli de turisme al Parlament. Un bon debat!

 

Una cimera europea que salva els bancs

Com ja sabeu aquesta setmana passada es va celebrar la tant esperada cimera europea dels 27.

Una cimera que sense ser un entès de la matèria, tot i ser de formació economista, sembla que ha servit per salvar els bancs espanyols i italians, evitant així un més que possible col·lapse de la moneda única que ens hagués portat a l’abisme.

Ara cal que els bancs siguin conscients d’aquest salvavides que els hi ha caigut del cel (provinent del cel Alemany), i deixin de banda les males practiques abusives del passat com multimilionàries indemnitzacions a directius, la manca de control de risc per part del president del banc de España o certa frivolitat en la pressa de decisions i males influències, etc, etc….

Aquesta demanda de salvar els bancs i recapitalitzar-los era una mesura que espanyols i italians defensaven aferrissadament, en contra de les posicions dels alemanys. Farien molt be però, Espanya i Itàlia, de no cantar victòria i centrar-se en les noves mesures que Brusel·les i Alemanya els hi exigiran.

La cimera també va preveure, a proposta de França, la creació d’un fons de 120mil milions d’€ per estimular la economia i frenar el deute. Aquesta mesura que ara vol aplicar la UE ja fa temps que s’hauria d’haver portat a terme. Des de Catalunya, en Duran i Lleida per exemple (i em sembla que va ser dels primers a fer-ho), ja fa mesos que demana que la política d’ajustos ha d’anar acompanyada de polítiques que incentiven l’economia i el seu creixement.

Sembla que aquestes mesures van agradar als mercats, que es van estabilitzar força després de la cimera. Ara be, corren el perill de desestabilitazar-se de nou si aquests acords no van acompanyats de gestos comuns més enllà de les cimeres. El gest comú principal passa per vendre als mercats interiors i exteriors més Europa que mai, no la del Nord i del Sud, Europa a soles.

Per acabar deixeu-me dir que aquesta cimera ha ajudat a tranquil·litzar la banca però ni molt menys serveix per deixar de banda definitivament la política d’ajustos.

Cal seguir i cal que Rajoy segueixi amb les reformes. La reforma de l’administració corre pressa i Europa hi te posat el ull i aviat ho exigirà.

Catalunya ja ho ha començat ha fer i Europa ho sap.