Reflexions adreçades als joves d’Unió

Abans de posar per escrit aquelles reflexions que vaig transmetre el passat divendres en el marc de la Escola d’Estiu de la Unió de Joves, joventuts d’UDC, vull donar les gràcies a la Unió de Joves per convidar-me a la Escola d’Estiu que han celebrat aquest cap de setmana a l’Estarit. L’estona que vaig compartir amb els joves d’Unió, amb la nostra cantera, em va servir per reafirmar-me en la idea que tenim una joventut implicada, capaç, responsable i lluitadora i que portaran al límit la seva dedicació per fer possible un país, una societat, un entorn millor.

Cert és que tenia un discurs preparat i que després reproduiré íntegrament. Però permeteu-me que posi per escrit aquelles reflexions improvisades que els hi vaig voler fer arribar als joves del meu partit, i que per a mi, tenen una certa rellevància ja que les intento aplicar en la meva praxis política del dia a dia.

En primer lloc vaig aprofundir en la idea de que la política, a diferència d’altres camps de la ciència, com la tecnologia, la medicina, la recerca, etc… no ha evolucionat al mateix ritme. Des de fa 20 o 30 anys el mon es troba en una continua evolució tecnològica i tot caduca en poc temps. En canvi, la política, i sobretot la seva praxis, sembla que no ha patit l’evolució esperada. Política i ciència van a ritmes diferents. Sabeu que sóc d’aquells que penso que el canvi de mil·lenni i té molt a veure en tot això. Un canvi de mil·lenni és sinònim de canvis econòmics, socials, culturals i també polítics. A la política esta costant més, l’evolució arribarà, quan? No ho se.

La segona reflexió que vaig fer es basava en la necessitat de que la classe política s’acosti a la ciutadania i a la seva realitat. En moltes ocasions els reculls de premsa, els diaris, els mitjans o fins i tot algunes campanyes mediateques disten de la realitat en la que viu la ciutadania.

La millor manera de conèixer la societat, a la gent, es acostar-s’hi. Estar a prop de la ciutadania ens permetrà donar una resposta en sintonia a la realitat que viuen. En moltes ocasions la classe política actua en funció d’allò que diu un recull de premsa. Els ciutadans saben  que es senten allunyats dels responsables polítics, potser això hi té molt a veure. Les noves generacions han de trencar aquestes barreres per no fer més gran aquesta distància.

La darrera reflexió que els hi vaig fer als joves d’Unió va girar entorn la formació.

Els joves han d’estar formats en tots els camps i sobretot han de formar-se en l’àmbit professional. Amb el camp polític no n’hi ha prou. La política hauria de ser passatgera, només així es garanteix la regeneració democràtica que reclama una ciutadania que cada dia serà més exigent.

Bé, i ara, tal i com vaig prometre als assistents de la escola d’Estiu de la Unió de Joves, tot seguit trobareu la intervenció que m’havia preparat.

Gràcies per ser-hi sempre! Visca la Unió de Joves!

Intervenció en motiu de la Inauguració de l’Escola d’Estiu de la UJ 2012

Amigues i amics de la UJ,

Aquests dies mentre pensava el que us diria, en el que us volia transmetre, sem va ocórrer per un moment portar un full en blanc, sense posar-hi res, per tal de fer-vos arribar que sou vosaltres, la vostra generació, qui ha de fer les aportacions més importants i que marcaran el destí de les persones que viuen al nostre país. La meva generació està ja de pas, sou vosaltres que passareu full, aprendreu dels errors i dels encerts i dibuixareu el mon que voleu.

Sona ja a tòpic dir que sou la generació més ben preparada. Però no ho és, és una realitat com és una realitat que sou la generació que a més li està costant trobar la seva oportunitat. Però el que he aprés de la Unió de Joves durant aquests anys és que amb responsabilitat heu demostrat sobradament que sou capaços de donar el tomb i vendre un missatge en positiu de la joventut actual.

La Unió de Joves heu demostrat també que els joves organitzats i amb idees poden vèncer les dificultats i presentar una alternativa a les problemàtiques del dia a dia.

Sou unes joventuts implicades i molt amb els problemes que viuen els joves però també amb els que travessa el país. Aquesta es la vostra força. Lluitar per un model de societat, defensar-lo on faci falta i en moltes ocasions anar contra corrent us lloa i us engrandeix. Ara es deure de tots els que formem part d’Unió i defensem aquest model de societat  que el puguem aconseguir, sens dubte, això costa més. Lo important es tenir model!

Deixeu-me que entri en matèria. Veig que en el programa de la vostra escola d’estiu parlareu d’Europa amb l’amic Salvador Sedó. Suposo que ell us posarà al dia de la veu de Catalunya a Europa i de tot el que s’hi cou que no és poc. Deixeu-me que jo em centri en un altre aspecte. Europa, malauradament, és una desconeguda.

Per què dic això; Europa tot i les tecnologies de les que disposem, tot i els milers de canals d’informació, de xerrades, cartells, premsa i televisió, continua sent una realitat desconeguda i llunyana. I em sorprèn. Em sorprèn perquè Europa no pot ser encara, a dia d’avui, una realitat tan desconeguda com 10 anys enrere.

Potser també es la manca de pedagogia o voluntat de tots plegats el que a fet que Europa sigui tant llunyana. Quan algú diu que a Europa es decideixen el 70 o 80% de les coses que afecten el nostre país i el nostre dia a dia, sempre veus cares de sorpresa i incredulitat. Això, a dia d’avui, no hauria de passar i més entre els joves. Ja només per un principi bàsic del que deia abans: els joves sou el futur i el motor de la pròxima dècada.

Els joves, i amb això coincidireu amb mi, no es poden estancar amb les peculiaritats, en els petits problemes…en definitiva, no podem viure més temps d’esquenes a Europa, perquè d’allà en sortiran segurament les vostres victòries.

Però la victòria del futur no la tindreu, tindrem gens fàcil, en un context de crisis econòmica com la que estem vivint.

Clarament, aquesta crisis ha obert un nou escenari a Catalunya, a Europa i al Món, un nou context que ha comportat que moltes famílies patissin una reducció dràstica del seu nivell de despesa i , en conseqüència una època en que l’economia dels nostre país trontolla des dels seus propis ciments. La mancança de llocs de treball poden convertir aquelles opcions que han tingut els vostres pares i jo, en utopies per les vostres generacions.

Europa pot ser el remei, ha de ser el remei a la crisi i el poder polític ha de ser capaç de superar els tacticismes, els hem de minimitzar i s’ha de fer un front comú a gran escala. Només d’aquesta manera, fent més Europa i menys estat, podrem situar-nos de nou en el mapa internacional. El mon va ràpid nosaltres massa lents vosaltres sou la generació que podeu i heu de prémer l’accelerador.

Deixant de banda Europa veig que en aquesta escola d’estiu també parlareu de la reforma de les administracions públiques i del seu replantejament amb el Diputat Dilmé.

Permeteu-me un apunt sobre això i que en el seu dia ja vaig fer un post en el meu bloc sobre això;

Sense ser un expert en la matèria crec que la reforma de l’administració pública ha de ser una prioritat però també una oportunitat. Cal aprimar les administracions de manera urgent. 

Espanya, Catalunya no poden mantenir el numero d’administracions actual on, en moltes ocasions, les funcions se superposen.

En democràcia s’han fet moltes coses bé, oi tant, però també se’n han fet algunes de no del tot bé, entre elles, crear autèntics monstres públics.

Poques economies suportarien aquestes xifres de funcionaris, d’administracions (locals, supramunicipals, comarcals, provincials, etc…), i Espanya menys. Una economia que viu sobretot del turisme i fins ara del totxo no pot sostenir aquest model públic faraònic.

Una reforma que portarà disgustos, segur, però també oportunitats per a una nova concepció del que som i volem ser.