Imatge de Begur
Bon dia a tots i totes, les mini vacances saltejades d’alguns dies de feina i reunions, malauradament, han acabat. I aquesta vegada, fent honor al que vaig demanar a la meva compareixença, a la moció de turisme, i recuperant l’essència d’aquell vell eslògan que deia España sin ir mas lejos, vaig proposar de fer-les a Catalunya i el seu entorn més proper per ajudar a dinamitzar el territori i contribuir a l’economia de les nostres empreses. Així doncs, i predicant amb l’exemple, les meves vacances han estat a cavall de diferents territoris de llengua catalana, les meves tres setmanes de vacances han estat al Maresme, a l’Empordà i cinc dies a Formentera i Eivissa que feina vint anys que no visitava. Aquest darrer viatge m’ha fet entendre perquè quan treballava de guia turístic per aquests mons i arribava el mes d agost i anava a Itàlia, no hi havia massa italians, sobre tot a Roma i Milà, estàvem gairebé tots gaudint de les illes Pitiüses.
També he aprofitat per llegir i anar a un parell de concerts, coses curioses d’aquelles que jo dic que la vida te cercles que es tanquen, vaig començar les vacances anant al concert de Bob Dylan a Cap Roig, les he acabat pràcticament llegint el llibre sobre Steve Jobs de Walter Isaacson, que en fa sovint referència del llegendari músic nord americà, i estic escrivint aquestes ratlles amb una de les seves darreres creacions el iPad, i després de la lectura del llibre veig amb uns altres ulls els dissenys i els aparells d’aquest visionari de la informàtica i les comunicacions.
També he llegit el darrer llibre de la trilogia, d’aquest magnífic escriptor de casa nostra com es Carlos Ruiz Zafon, El prisionero del cielo , he gaudit com de costum amb aquesta obra i espero la continuació si ni ha.
També em vaig enganxar a la lectura del darrer llibre de Rafael Nadal, Quan érem feliços, magnífic i de una gran sensibilitat i record de vells temps que m ha donat la sensació que el autor i jo tenim mes punts amb comú del que jo m hagués pogut imaginar. Podríem compartir anàlisis i models de societat que malauradament avui s’han perdut, felicito al autor que ja te un bon reconeixement com és el premi Josep Pla 2012, i parlant de Pla sempre que soc al Empordà m agrada llegir alguna cosa seva, i he fullejat i llegit Polèmica i Cròniques parlamentàries (1929-1932 ) de edicions Destino, i em posa els pels de punta perquè veig massa similituds amb el que ell explica i el que estem vivint avui, però be tindrem moltes ocasions d’anar reflexionat dels temps que s acosten que no seran fàcils sinó tot el contrari, per això, ara més que mai, caldrà tenir molt de seny, habilitat, intel·ligència i jugar molt bé les nostres cartes.
Ànims a tots i totes i molta força amb el nou curs que tot just encetem.
Benet Maimí i Pou 