Quimera Real o realitat Nacional?

Ja fa més d’una setmana de la històrica manifestació de la Diada Nacional del nostre país, i crec que després de superar el primer impacte i de llegir molts punts de vista i escoltar enceses tertúlies d’aquí i d’allà, crec que, ja puc fer una reflexió tranquil·la i serena.

He esperat uns dies a fer-la, per intentar posar seny i ordre als meus sentiments, doncs la manifestació va ser especialment, i parlo en primera persona, un esclat de passions i un acte de reafirmació personal i col·lectiva. Vull felicitar abans de res, a tots els participants, a aquest gairebé dos milions de catalans i catalanes, que van donar una lliçó de civisme i compromís pel país, deixant amb un pam de nas, a tots aquells que esperaven la confrontació i els aldarulls, desenvolupant l’acte amb normalitat, jo diria fins i tot amb alegria i amb un caire festiu d’aquell que es sent alliberat. Tant se val si reclamaven la independència, o un millor pacte fiscal o la hisenda pròpia, el que de ben segur tots els que estàvem a la manifestació teníem clar, és el crit de “ja n’hi ha prou!!!!”. Ja n’hi ha prou d’aquest tracte vexatori que a Catalunya ha donat el govern central, el d’ara i el d’abans, i l’anterior, i l’altre….. però ara el poble de Catalunya, o com a mínim una gran part ha dit prou i cal escoltar-los.

I aquest clam, recollit a la manifestació, però que fa temps que fa xup-xup, resitua clarament la relació amb el govern espanyol, és el moment de marcar clarament les prioritats i de fer camí, sols, si és necessari. El que esta clar, és que la via que es trií ha de ser fruït d’allò que els catalans volen, sigui el que sigui.

El moment és clau i tots hem d’estar a l’alçada, però tampoc hem d’oblidar la difícil situació econòmica i financera del nostre país, per tant hem de tenir clar el nostre rumb, avançar amb pas ferm i sumar el màxim de gent possible, però tenint present que cal encetar les etapes en l’ordre correcte i amb el terminis adients per evitar errades o situacions que poden esdevenir greus.

Espero que a l’estat espanyol, comencin a prendre seriosament l’actitud del poble català, òbviament encara no ho han fet, i creuen que amagant el cap sota l’ala la tempesta passarà. Crec que aquesta vegada s’equivoquen o afronten amb rigorositat i valor allò que Catalunya reclama o es trobaran que la separació existent esdevindrà divorci. De moment els conseller matrimonials no han aparegut i esperen que la situació es tranquil·litzí, això no funciona, cal dialogar, parlar, discutir i si cal barallar-se però ignorar la realitat no és bo per Catalunya, però tampoc per Espanya.

En aquesta direcció el president Mas te una importantíssima reunió el dia 20 d’aquest mes amb el president Rajoy, la conjuntura és complexa i s’ha de reconèixer que el president espanyol tampoc ho te massa fàcil, el partit socialista continua perdut i el seu líder ha dit per activa i per passiva, no al pacte fiscal, a més no hem de perdre de vista la proximitat de les eleccions a Euskadi i a Galicia, que generen tacticisme. El pacte fiscal, majoritari al parlament, genera gran consens al nostre país, doncs és una necessitat real i bàsica per continuar avançant des del punt de vista nacional, però també econòmic i social. Esperem doncs que el govern espanyol sigui sensible i intel·ligent davant la demanda del nostre president.

En tots cas felicitem-nos tots per l’èxit de la Diada i la demostració ferma, que som un poble viu.