Es repeteix la història…????

Aquest estiu, en algun d’aquells moments màgics que brinda el nostre Empordà, l’he aprofitat per la lectura. Gaudint d’aquest petits plaers universals indestriables, per mi i molts (lectura i Empordà), vaig topar amb Pòlemica/Cròniques Parlamentaries (1929-1932)  de les obres completes d’en Josep Pla, d’Edicions Destino. Sigui dit, que tinc per costum llegir en Pla quan sóc a l’Empordà igual que també tinc per costum i, des de fa molts anys, llegir aquells autors de referència del lloc on sóc o a on viatjo.

Aquestes cròniques vivencials d’en Pla em van deixar ben xocat al comprovar que moltes de les seves anotacions del moment, tenen una semblança notable amb el que estem vivint en l’actualitat, tant a nivell polític com econòmic . Per això pregunto en el títol del post; la història es repeteix????

Us convido a llegir un article que a continuació us reprodueixo integrament i veureu com no m’equivoco:

EDICIONS DESTINO

JOSEP PLA

OBRA COMPLETA

Pòlemica

Cròniques parlamentàries (1929-1932)

LA SITUACIÓ ECONÒMICA I POLÍTICA. Madrid, 14 d’octubre de 1931

“El Senyor Prieto – o Don Inda com és anomenat a Madrid – ha tingut la força i la sinceritat, que ja és molt en el temps que correm, de confessar la veritat en el que a la situació econòmica i financera de l’Estat es refereix. Ja heu llegit el seu discurs: és catastròfic. Nosaltres hi afegirem- encara que sigui a risc que ens vagin prenent per derrotistes i per aficionats a les maniobres (no hem sabut mai de quines maniobres es tracta)-, nosaltres hi afegirem que és pàl·lid relativament a l’aclapadora realitat. Les persones que hagin llegit els articles que hem publicat recentment en aquestes planes deuen haver vist com s’ha anat complint  tot el que hem anat deduint de la inexpugnable, absurda i extravagant política del govern. No ha fallat res, perquè no podia fallar res. Direm més: si la política actual continua, ens trobarem molt aviat en una situació infinitament més greu que l’actual. Hi estem abocats, hi anem, el país hi va, amb els ulls tancats. La gran incògnita del moment consisteix a saber els simptomes del seny per a recollir una herència política dominada pel fet d’haver portat el cos de l’economia del país a un estat de composició avançat.

Quinze dies després d’haver-se fet càrrec el govern actual de l’administració del país entrà l’economia espanyola com un tot, i la catalana en particular, en una fase confusió i de maresme que a mesura que ha anat passant el temps no s’ha fet sinó accentuar. Aquesta situació no té res a veure amb les conseqüències de la crisi mundial. Al contrari: sense les fantàstiques depreciacions que han sofert els preus de les primeres matèries- el coto per exemple- la vitalitat de la industria d’aquest país, en que hauria anat a parar? Les causes del Marasme són polítiques, internes i localitzades d’una manera concreta. El govern comença d’actuar enmig d’una assistència ciutadana com del nostre record no hem vist que tingués cap altre govern. El país tingué un moment la impressió que finalment- finalment!- començaria una normalitat. Les classes conservadores es disposaren a servir amb la més gran lleialtat. El país sentí una immensa necessitat de pau, d’ordre, de justícia, de llibertat i d’autoritat….

I ja veieu el que ha passat. En l’espai de quatre dies, com aquell qui diu, s’ha produït un enorme desencant. La frase que tothom als llavis és la que es digué tant a França després del segon imperi: Qu’elle était belle la Republique sous l’Empire! Que era bonica la República- diu la gent parodiant la frase- en temps de la Monarquia! S’han comès enormitats legals com en altres temps. El govern actual és un dels pitjors que hagi tingut mai aquesta península. El parlament, ja el veieu: és un tumult gregari i incoherent. Una sèrie de disposicions, de declaracions, d’actes inspirats en un total oblit del que és, sota tots els climes i en totes les latituds, la funció del govern, ha produït un desgavell total en l’economia del país. El capital s’ha retret. L’organització del crèdit s’ha romput. En els terrenys bancari, industrial, comercial, agrícola, monetari, les dificultats augmenten incessantment. La vitalitat que tenia el país- vitalitat corresponent al que aquest país pot donar de si, naturalment- es va paralitzant cada dia que passa. A hores d’ara, aquest govern s’aguanta- com s’aguantaren tants governs del vell règim- perquè aquest és un espai excepcional.

Les conseqüències de tot això? Són clares: a mesura que la paràlisi es va apoderant del país, es van exhaurint totes les fonts de tributació i el dèficit del pressupost de l’Estat va creixent. Prieto ha dit que som ja 500 milions de dèficit. La xifra real, segons els experts, és superior a la donada pel ministre de Finances. A quant arribarà a fi d’any? Es parla ja de fer un emprèstit. Però, donat el crèdit que actualment té el govern, ¿on seran trobats aquests diners? L’eixugament de les fonts de tributació , si continua aquesta política, no farà sinó accentuar-se fatalment, i els observadors experimentats de la situació preveuen grans dificultats per a l’Estat l’any vinent. Si a això s’afegeixen les compres que s’hauran de fer a l’estranger pel dèficit que és produirà en la producció agrícola, el panorama que ve es presenta amb uns colors acusats desagradablement.

Aquest Govern que ha portat el país a aquesta situació vol fer escoles. Amb quins diners les constituirà?Aquest Govern vol expulsar els ordes religiosos.¿Amb quins diners podrà muntar la substitució dels serveis socials que realitzen aquests ordes? Aquests govern vol tenir un exèrcit bo que serà molt més car que el dolent d’abans; amb que el pagarà? I l’Esquerra Republicana  de Catalunya, que és responsable  en gran part de la situació en què ens trobem, amb quins diners organitzarà l’autonomia de Catalunya? Amb les cotitzacions de l’Únic?…”

Bé, oi que no anava equivocat. Aquest crònica no creieu que podria haver estat escrita en l’actualitat (amb matissos que són evidents, és clar)?.

Cert que aquestes cròniques es van escriure abans d’aquella terrorífica i maleïda guerra civil. Vivim al segle XXI i hi ha coses que mai més tornaran ha passar, Deu nos guardi, però el que si que es repeteix són les praxi polítiques maldestres i errònies decisions econòmiques.

Us convido a tots a llegir aquest article però també, si podeu i voleu, les obres completes de’n Pla. Viatjareu al passat i hi trobareu el present.