1.112.341 de GRÀCIES!!!!

Començo aquest post d’avui agraint el suport al més d’un milió de persones que ens van fer costat el passat dia 25, fent possible que CiU tornés ha guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya.

Vull agrair, molt especialment, el enorme treball, esforç i coratge mostrat durant tots aquests mesos per l’equip de campanya d’UDC i també de CiU. A totes i tots us dic que ha estat un plaer treballar amb vosaltres i compartir infinits moments de passió pel nostre projecte.

Confesso que els resultats d’aquestes eleccions no me’ls esperava. Tenia clar que CiU guanyaria aquestes eleccions amb una majoria molt més amplia. No ha estat així i cal una reflexió que aprofundeixi en les variables que han dibuixat aquest resultat final.

És evident que CiU continua sent la força majoritària del nostre país amb diferència i que la gent continua confiant amb el President Mas i la gent de CiU per fer front a aquesta crisi tan ferotge.

Obro parèntesi (a banda de l’alta participació en aquestes eleccions, que me’n felicito, fixeu-vos també amb el missatge que ens trasllada el ciutadà. El missatge és diu “Ciutadans i CUP; el primer triplica el seus vots amb un missatge transversal, ni de dretes ni d’esquerres, i que defensa una nova manera de fer política. El segon, la CUP, incrèdula amb el sistema actual, irromp amb molta força. Cal reflexió i atenció). Tanco parèntesi.

La nova configuració del Parlament evidencia també que no ho podem fer sols. Només fent pinya i sumant complicitats podrem seguir treballant per assolir una autonomia plena pel nostre país i per sortir de la pèssima situació econòmica en la que ens trobem. Ara no s’hi val no mullar-se, cal que tots ens arremanguem. Per això espero que, lluny dels partidismes i estratègies de partits, prenguem consciència de la situació que travessa Catalunya, Europa i el Món i sumem més que restem.

Ara cal més serenitat i prudència que mai. No ens podem precipitar.

Ja per acabar. Tots sabeu que el resultat electoral de CiU fa que, de moment  no repeteixi en aquesta legislatura com a diputat al Parlament. Tingueu clar, entri o no finalment de diputat al Parlament, que seguiré treballant pel projecte d’UDC i de CiU des d’allà on faci falta.

Com va dir Winston Churchill “l’Èxit no és definitiu, el fracàs no és fatídic. El que compte és el valor per continuar”.

Repeteixo, 1.112.341 de GRÀCIES!!!!

 

Diumenge 25 de novembre de 2012; un dia per la història

Amigues i amics,

Avui és el darrer dia de campanya electoral. Una campanya tacada per les greus calumnies d’alguns contra el President Mas.

Deixeu-me dir que no recordo una campanya electoral amb tants atacs cap a un candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Han estat quinze dies durs on, desgraciadament, l’agenda de la mateixa no l’han marcat els programes electorals sinó la mala llet d’algunes insinuacions.

Tot això està passant perquè l’Artur Mas s’ha posat al costat d’un poble que demana ser escoltat i vol exercir el seu dret a decidir.

El discurs de la por del PP i el PSC-PSOE evidència que no tenen projecte més enllà de proclamar les misèries, segons ells, d’un futur estat propi. Que no us enganyin!. Volen seguir com fins ara, volen que Catalunya segueixi supeditada a un estat espanyol que cada dia que passa és més antic, retrògrad i caduc.

Només ens faltava lo del Tejero d’ahir!!!. Té gràcia que un “Colpista” doni lliçons de democràcia i parli de deslleialtats. Com va dir en Duran ahir, més val que això ens ho prenguem en conya!!.

Els mitjans internacionals que segueixen en Mas, que en són molts, deuen posar-se les mans al cap al veure com actuen les clavegueres de l’estat. Espanya ja té poc crèdit a nivell internacional per la seva nefasta gestió de la crisis i només els hi faltava veure el panorama dantesc d’aquests dies per aguditzar aquest descrèdit.

Us demano que prengueu consciència del moment que vivim. Ens estem jugant el ser o no ser. Cal una majoria del President Mas per fer front amb garanties al futur proper. Res serà fàcil, però menys ho serà si d’això CiU en surt debilitada.

No us creieu les mentides ni les difamacions, creieu en el President!

Queden poques hores per aconseguir el que mai s’ha assolit amb centenars d’anys d’història.

Fem-ho POSSIBLE!

Jo ho faig i ho faré, fes-ho tu també!

VOTA CiU

VOTA DRET A DECIDIR

VOTA ESTAT PROPI DINS LA UE!

Avui acabaré aquest post amb les darreres paraules que va pronunciar Manuel Carrasco i Formiguera, referent d’UDC: AMUNT, AVANT, VISCA CATALUNYA LLIURE!

 

Queda una setmana…; #totsambelPresident!

Com bé sabeu ens trobem en l’equador de la campanya electoral. Queda menys d’una setmana per què els catalans i les catalanes exercint el seu dret a vot i decideixin quina Catalunya volen.

Dissabte, en el míting de Mataró, on vaig tenir l’oportunitat d’adreçar unes paraules als assistents com a candidat de CiU pel Maresme, ja vaig dir que era un moment excepcional i que calia estar a l’alçada de la història.

Ara que estem en l’equador de la campanya cal, més que mai, que la ciutadania de Catalunya es consciencií, que en gran part ja ho està, de l’excepcionalitat del moment. 

Ens hi juguem molt. CiU té molt clares les prioritats, que no us enganyin. Sabem que el primer repte és la lluita contra la crisi i la recuperació econòmica. Quan diem que calen estructures d’estat ho fem per fer desaparèixer la crisi de les nostres vides. Amb estructures d’estat podrem fer amb major solvència tot allò que ens proposem com a país. Amb estructures d’estat podrem legislar per intentar situar l’atur, la nostra prioritat avui, prop de les xifres de desocupats dels països del Nord d’Europa, on aquestes són del 4, 6 o 8.

Durant aquests dos anys sota la presidència del President Mas hem intentat donar suport a les petites i mitjanes empreses, als autònoms, als emprenedors, s’han incentivat les inversions i s’han simplificat tràmits en favor de la creació d’empreses. La llei òmnibus n’és un exemple d’això i aquestes accions comencen ha donar els seus fruits, però no ens podem aturar i cal seguir-ho fent.

Cal també fer una crida als ajuntaments del nostre país per què facin l’esforç, que ja el fan, en no posar traves a les inversions, i per tant, a la creació de llocs de treball. Cal que la creació d’empresa sigui fàcil, així podrem dinamitzar l’economia i que res quedi per fer per culpa nostra.

Hem de seguir donant consistència al cos i a l’ànima de Catalunya. Catalunya ha de tenir estructures d’estat com les que tenen tots els països d’Europa. Catalunya té model. El nostre model és el model que ha tingut sempre Catalunya: mirar Europa i tots els seus estats d’igual a igual.

Un darrer apunt. Ahir és va produir l’espera’t debat de TV3 amb tots els candidats. Debat que va deixar clar que el President Mas i CiU son molt conscients de la importància del moment i que d’altres, no ho tenen tan clar. Això no és un joc de nens i la política està canviant. Alguns continuen predicant amb faixa i barretina i ara el que cal es predicar amb molt rigor i responsabilitat, amb xifres i amb propostes sensates.

Jo demano a aquell ciutadà que fa dos anys, o que en fa sis, va votar socialista, o va votar Esquerra o va votar Iniciativa que ens voti a nosaltres, perquè nosaltres els podem demostrar que han estat ells els màxims responsables d’aquest forat tan gran. Volen tornar a votar-los? O s’estimen més votar algú –com Convergència i Unió— que s’està deixant la pell perquè l’economia vagi endavant i les empreses puguin crear ocupació? Vaja, jo ho tindria molt clar…

Però també hem de convèncer aquells que fa dos anys, o en fa sis, o ara mateix, vol votar PP. I  ens votarà si li expliquem que aquesta gent del PP que un dia ens amenaça amb totes les penes del infern i l’endemà diu que ens estima, aquesta gent és la que no paga! Quines factures ha pagat el govern del PP???

Aquesta gent, com la del PSOE, són tal para qual quan es tracta de perjudicar els catalans.

Ara més que mai, hem d’encomanar a tot el poble de Catalunya la il·lusió per un país millor i per un futur nostre, on nosaltres decidim sempre allò que vulguem decidir.

  • Cal votar contra el maltractament del PSOE i del PP, contra els insults, contra les calúmnies, contra l’estratègia de la por!
  • Cal votar per la democràcia!
  • Cal votar pel dret que tenim a decidir!
  • Cal omplir les urnes de vots per CiU!
  • Cal que creixin vots a cada instant!

Només així, els demostrarem que no tenim por, que tenim coratge i que tenim futur!

Visca Catalunya! #totsambelpresident!

NOTA: Podeu llegir, a continuació, el text integre de la meva intervenció al míting de Mataró d’aquest dissabte. Cert és que el temps em va limitar poder exposar-lo del tot.

Benvolguts amics i amigues, alcaldes, diputats, Josep Antoni Duran i Lleida,

tot demostra que ens trobem en un moment excepcional. Som en un moment històric, i hem de saber estar a l’alçada de la Història, perquè de ben segur tot el que ara passa figurarà de manera destacada en els llibres d’història. Per tant, tot el que hàgim de fer, fem-ho, però fem-ho bé.

Fer-ho bé significa saber donar els passos adequats en la direcció correcta, i en les formes i els temps adequats. No equivocar-nos de camí, no entrebancar-nos, controlar les formes i els temps per no arribar fets uns nyaps. I no és broma. Proveu d’anar a tres-cents per un camí de carro i ja m’ho explicareu. O, encara pitjor, i ens pot passar aquests dies, que algú vingui amb la pretensió de conduir el vostre cotxe i portar-lo per on ell vulgui i com ell vulgui. Tot això pot passar si aquest 25 de novembre no aconseguim la majoria excepcional que demanem i que no és només la garantia de fer les coses bé, sinó, a més, la garantia que les farem segons el nostre programa i el nostre projecte. Aquesta majoria excepcional és més necessària que mai.

Tot això és per dir que no ens podem equivocar, que ens hi juguem molt i que aquesta partida la volem guanyar, que ja toca. I a mi m’agradaria insistir en que cal tenir molt clares les prioritats. Jo vull tot el que posa el programa electoral de Convergència i Unió, però tots nosaltres sabem que el primer fonament de tot això és la lluita contra la crisi i la recuperació econòmica, perquè aquesta és l’única manera que hi pugui haver cohesió i que puguem aspirar a tot allò que desitgem.

Aquí al Maresme vivim una crisi important. Ja em vam viure una de fortíssima a finals dels setanta, quan van tancar tantes i tantes empreses del tèxtil que havien fet gran el Maresme i Catalunya sencera. Però ara, en aquesta crisi actual tan terrible, les xifres són encara més esgarrifoses. Al Maresme tenim una taxa d’atur que és gairebé un punt i mig més alta que la de Catalunya, amb més de quaranta mil aturats. Aquí a Mataró, la taxa passa del 22%.

Durant aquests dos anys passats el Govern de Catalunya i el Grup Parlamentari de Convergència i Unió hem treballat molt. Hem donat suport i encara donarem més suport a les petites i mitjanes empreses, als autònoms, als emprenedors; hem intentat incentivar i encara incentivarem més les inversions i, a més, hem simplificat l’administració i hem suprimit un munt de tràmits administratius innecessaris. Les lleis òmnibus han modificat un munt de lleis perquè sigui més fàcil obrir una empresa o qualsevol activitat.

I aquí m’agradaria fer una crida a tots els ajuntaments, que ja fan molt, i molt, perquè continuïn en l’esforç d’ajudar les inversions i la creació d’empreses. Fem que crear una empresa sigui fàcil i pensem-nos molt i molt bé cada tràmit que demanem, perquè cal dinamitzar l’economia o, com a mínim, que res no quedi per fer per culpa nostra. I tot això serà bo per al país, tot això serà bo per les persones.

Tot el que plantegem, doncs, passa per donar consistència al cos i a l’ànima de Catalunya. Jo vull que Catalunya tingui estructures d’estat com les que tenen tots els països d’Europa. Això és el que volem els homes i les dones de Convergència i Unió. Però, sobretot, ho volem d’una manera intel·ligent i seriosa. Estructures d’estat les tenen Suècia i les tenen Noruega, i Suïssa, i Alemanya… Però també les tenen la República del Congo i Burundi, dos dels països més pobres de l’Àfrica, i aquest, amb tots els respectes, no és pas el nostre model.

El nostre model és el model que ha tingut sempre Catalunya: mirar Europa i tots els seus estats d’igual a igual. Nosaltres som Europa i no necessitem intermediaris per fer sentir la nostra veu. I, sobretot, si alguna cosa no necessitem són uns governs, siguin del PP o del PSOE, que el que només volen deixar-nos sense veu i que la nostra veu ni la nostra llengua no s’escolti ni a Europa ni a cap altre lloc del món. No és això, companys, no és això.

Per tant, cal tenir molt clar que aquest dia 25 el que volem és posar la primera pedra del nostre futur i no pas posar-nos una pedra a la sabata. Per això és important recollir tots els vots, tant els dels qui porten l’estelada al cor com, sobretot, aquells altres que ens puguin votar perquè nosaltres som l’única alternativa seriosa per superar la crisi. I això cal explicar-ho, perquè hi ha molta gent indecisa i moltes persones que això de l’estelada potser els hi vingui una mica gros però que, de totes totes, saben que nosaltres, que Convergència i Unió, som les persones que impulsem l’economia d’aquest país que estimem tant.

Parlar d’economia no ens fa mal. I ens va bé. Us deia que per un camí de carro, a tres-cents per hora, ens la fotrem, acabarem estampats contra el primer arbre del primer revolt. Però si parlem d’economia i plantegem les coses bé, si conduïm nosaltres, que som gent assenyada, no només farem país, sinó que afegirem molta gent al nostre projecte. Ara fa més o menys un any –ho recordareu–  vam assolir el major èxit històric en unes eleccions al Congrés. I va ser, entre d’altres coses, perquè vam saber explicar que calia votar amb el cor i amb la cartera.

Fa dos mesos els ho vam deixar ben clar: n’estem farts: farts dels peatges, farts d’haver de pagar més que ningú; farts dels diners que haurien d’arribar i no arriben; farts que l’estat ens vulgui deixar sense corredor mediterrani ni sense connexió al port de Barcelona. O ens deixi amb una Nacional II que és una vergonya i que, en d’altres comunitats, no passaria de ser una carretera de tercera regional. N’estem farts del problema dels nostres espigons. A l’hora de maltractar Catalunya, l’Estat ens maltracta a fons, com un sol poble. Per això podem dir ben fort que aquí, a Catalunya, nosaltres no el sentim nostre, nosaltres no som d’eixe estat.

Per això, des de CiU, ens importa ben poc d’on ve cadascú. El que ens importa de debò és que tots plegats, com un sol home, volem anar més enllà. Tenim mil anys d’història, però el que ens importa, el que ens dóna confiança, és que encara tenim molt més futur.

I com que som gent intel·ligent, amb el cap ben clar i les idees ben clares, el que hem de fer és anar casa per casa a predicar. Però no cal predicar amb faixa i barretina, sinó que el que cal és predicar amb xifres, amb propostes, amb rigor, amb seriositat. Ens ha de votar aquell ciutadà que fa dos anys, o que en fa sis va votar socialista, o va votar Esquerra o va votar Iniciativa. I ens ha de votar perquè nosaltres els podem demostrar que han estat ells els màxims responsables d’aquest forat tan gran, tan gran, que avui dia ens podria permetre viatjar fins al centre de la terra. A aquesta gent volen tornar a votar? O s’estimen més votar algú –com Convergència i Unió— que s’està deixant la pell perquè l’economia vagi endavant i les empreses puguin crear ocupació? Vaja, jo ho tindria molt clar…

I hem de convèncer també la persona que fa dos anys, o en fa sis, o ara mateix, vol votar PP. I  ens votarà si li expliquem que aquesta gent del PP que un dia ens amenaça amb totes les penes de l’infern i l’endemà diu que ens estima, aquesta gent és la que no paga! Quines factures ha pagat el govern del PP??? I que si envia diners –sempre tard i malament— no fa altra cosa que enviar-nos uns diners que són nostres. Però aquests són els que no ens paguen el que diu l’Estatut, els que no volen gastar-se un duro en fer el corredor mediterrani… No ens enganyem, són aquesta gent. Bé, aquesta gent i la del PSOE, que tots dos són tal para qual quan es tracta de perjudicar els catalans.

Així doncs, tots a buscar fins a l’últim vot. El maresme no pot defallir. En les dues eleccions anteriors al Parlament, el Maresme ha fet 30 de 30. Convergència i Unió ha guanyat a tots trenta ajuntaments. Perquè ens hi juguem el país, perquè ens hi juguem el projecte; perquè ens hi juguem la llibertat i, sobretot, perquè ens hi juguem el pa dels nostres fills i el patiment de les nostres famílies.

Ara més que mai, hem d’encomanar a tot el poble de Catalunya la il·lusió per un país millor i per un futur nostre, on nosaltres decidim sempre allò que vulguem decidir. Contra el maltractament del PSOE i del PP, contra els insults, contra les calúmnies, contra l’estratègia de la por, nosaltres els oposem la democràcia. Cal omplir les urnes de vots per CiU, cal que creixin vots a cada instant. I així els demostrarem que no tenim por, que tenim coratge i que tenim futur.”

Sindicalisme obsolet.

La definició de Sindicat, segons es pot llegir a Wikipedia és la següent: “Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Els sindicats, segueixen els principis del sindicalisme. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals, el sindicat patronal, o agrupació d’empresaris per a la defensa dels seus interessos, i el sindicat d’estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris.”

Una definició que deixa clar que els sindicats són associacions que defensen els interessos econòmics i socials de les persones que hi formen part. Fins aquí, res a dir, tot correcte.

Ara bé? Estan els sindicats d’avui a l’alçada de les circumstàncies? Representen els seus interessos o els dels treballadors en general? Prenen partit per alguna formació política? Utilitzen la vaga per anar en contra del govern?, o en favor dels treballadors? Pretenen amb la vaga prendre partit a les eleccions del 25N? Etcètera, etcètera, etcètera.

Són preguntes que moltes vegades no tenen una única resposta però si que són preguntes que una majoria de nosaltres molt sovint ens fem.

Crec que els sindicats s’estan quedant al marge del debat. Prefereixen el soroll a les propostes. Una vaga general avui, quan el treballador necessita més que mai del seu salari íntegre per viure, no pot ser positiva de cap manera. Els sindicats han de defensar els interessos dels treballadors, correcte, però també han de vetllar per l’estabilitat econòmica i social del país.

Tinc la sensació que els sindicats d’aquest país s’estan quedant obsolets. Ells no són corresponsables d’aquest 25 % d’atur? Quan la cosa anava bé, per què no deien res?. Ells tenen les respostes, jo no…

Crec que els sindicats i la seva manera d’entendre el sindicalisme, també necessiten alguna reforma.

Per exemple, per què els sindicats a Espanya no s’assimilen al model dels sindicats a Alemanya? Us explico; a Alemanya, per exemple, els convenis col·lectius només són aplicables a les persones sindicades. Per aquest motiu els sindicats d’aquell país poden mantenir-se per si sols amb els seus afiliats, tenint més llibertat d’acció i sense dependre de les subvencions estatals. En canvi, aquí , els nostres convenis col·lectius són aplicables a tots els treballadors del sector, estiguin afiliats o no i hi estiguin d’acord o no.

Ser que aquest és un tema profund i amb derivades que necessiten de reflexions més profundes però, repeteixo, no m’agrada que s’evoqui a un país a una nova vaga general quan hi ha un 25% d’aturats que somien amb treballar.

Ara és moment d’empènyer plegats per sortir de la crisi, per generar ocupació i llocs de feina per als nostres joves. Una vaga general és una bufetada contra el comerciant que sua cada dia per poder obrir la persiana del seu negoci. Que resoldrà aquesta vaga? Res, no us enganyeu.

Els treballadors i empresaris estan fent esforços. S’estan adaptant als nous temps. Ara cal que ho facin els sindicats i, si pot ser, sense fer massa soroll

Iniciem campanya: “La voluntat d’un poble”

Mai una frase havia pres tant sentit com ara. Com bé saben, Catalunya es troba immersa enmig d’un debat identitari com feia anys que no passava. El menys-teniment d’Espanya envers Catalunya, però també la crisi econòmica, han fet que el poble català digui PROU!.

Aquest PROU, com deia, té diverses derivades. El periple de l’Estatut, amb una sentencia del TC caduca i atenent a criteris partidistes, va fer que a Catalunya s’obrís un debat profund sobre la Catalunya del futur. Com be ens recordava en Duran ahir al pavelló d’Itàlia de Barcelona, les continues negatives de l’Estat i el evident despreci cap al poble català, cap a les seves infraestructures, llengua, cultura, etc, han fet que albirem un nou horitzó. Un horitzó sense fronteres i amb la força d’un dret; el de DECIDIR.

La voluntat d’un poble! Cal dir res més? No.

Com deia ahir el president Mas, ningú ni res podrà aturar la voluntat d’un poble. La força de la voluntat és la més forta de les forces. Però tenim molta feina ha fer durant aquests dies de campanya. Només amb una majoria amplia de CiU, amb el president Mas al capdavant, podrem assegurar que aquest procés es faci amb garanties.

Ara no és moment d’estirabots. Ara és moment de sumar voluntats i cercar complicitats. CiU, i no altres, garanteix allò que necessita el país; rigor, respecte i responsabilitat.

El camí no serà fàcil. Hi ha molts partits que utilitzen la por per negar-nos la veu i són ells, i no nosaltres, qui tenen por, molta por; POR A LA DEMOCRÀCIA!.

No oblideu el que va dir Gandhi “Primer t’ignoren, desprès se’n riuen de tu, t’ataquen i llavors guanyes”.

Tots amb CiU, tots amb el President Mas, tots amb Catalunya!

VOTEU A CIU i FES-HO POSSIBLE!

Corredors: prioritzar criteris econòmics i no polítics

El passat 10 d’octubre l’executiu comunitari, amb molt encert, va fer públic el següent pronunciament; “Espanya hauria de limitar la nova inversió a aquells projectes pels que hi hagi una demanda real i que siguin assequibles, tenint en compte els alts costos d’oportunitat dels fons públics”. Aquest pronunciament arribava després que el PP i el PSOE presentessin una bateria d’esmenes en favor del corredor central.

Molts, jo també, han entès aquest pronunciament de la UE com un toc d’atenció a l’executiu espanyol per la seva absurda obsessió de fer passar el TAV per un corredor central, per cert, dissenyat a corre-cuita, posat amb calçador i obeint a criteris polítics i no econòmics.

La UE s’ha pronunciat, i ho ha fet basant-se amb criteris tècnics, estratègics i econòmics i no en clau política com pretenien els senyors del PP i del PSOE. Paga la pena dir que amb aquest pronunciament la UE ha tancat la porta al provincianisme que es dibuixava en la proposta de corredor central i ha estes la mà a la lògica i l’estratègia.

Queda clar doncs que el corredor central, proposat pel PP i el PSOE, quedarà en via morta en els propers dies. Per què? Molt senzill. El corredor mediterrani és el que està més avançat, és el projecte que pot garantir una major col·laboració publico-privada per la seva situació estratègica i, el més important,  per què fou la comissió i els seus estats membres qui fa un any ja van aprovar un pla de mobilitat que donava prioritat al corredor atlàntic i al corredor mediterrani.

Tanmateix, el mateix dia 10, el president Francès,  François Hollande, deixava clar que pel seu govern la prioritat és el corredor Atlàntic (la famosa Y basca) i el corredor mediterrani.

Com be sabem, el corredor mediterrani significarà un impuls important per a les empreses del nostre país, augmentant quantitativament i qualitativament la seva competitivitat exportadora ja que podran treure els seus productes amb menys cost i menor impacte mediambiental.

El corredor mediterrani uniria ports, centres intermodals i aeroports. Els passatgers passarien principalment pels traçats d’alta velocitat i les mercaderies ho farien també gràcies a les vies d’ample internacional. Això comportaria entre d’altres que les xarxes de transport siguin interoperables, cosa que significa que els trens de mercaderies podrien circular sense problemes per tots els països europeus, sense haver de canviar la càrrega dels combois des de el Nord d’Europa fins a la costa mediterrània.

Sóc dels que penso que un país mesura el seu grau de desenvolupament en funció de si les mercaderies es transporten per via ferrea o per carretera.

Tot i aquestes clares avantatges que significaria aquest corredor per Catalunya, Espanya i la UE, sent l’enllaç idoni per totes aquelles mercaderies que arriben a Europa procedents de l’Àsia a través del canal de Suez, el Ministeri de Foment ha evidenciat, un cop més, que aquesta infraestructura, com d’altres que es situen en el nostre territori, no són una prioritat per ells. Un exemple clar el tenim en que el govern de l’estat segueix invertint més diners amb l’AVE gallec que amb el corredor mediterrani.

Com apuntava Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, el passat 5 de Novembre, la falta d’inversió de Foment en els darrers anys està suposa un llast molt pesat per a les empreses del nostre país.

Cal doncs, també amb les polítiques d’infraestructures i de mobilitat , no mirar a Espanya i mirar a Europa.

Europa amb això no se la jugarà i el corredor mediterrani serà, més tard que d’hora, però serà.

De moment la UE, després de comprovar el panorama dantesc que produeix l’aposta de l’Estat Espanyol pel corredor central, ja s’ha pronunciat i, no només això, sinó que ha rebaixat les aportacions a Espanya dels fons europeus pel que refereix a aquest capítol.