Corredors: prioritzar criteris econòmics i no polítics

El passat 10 d’octubre l’executiu comunitari, amb molt encert, va fer públic el següent pronunciament; “Espanya hauria de limitar la nova inversió a aquells projectes pels que hi hagi una demanda real i que siguin assequibles, tenint en compte els alts costos d’oportunitat dels fons públics”. Aquest pronunciament arribava després que el PP i el PSOE presentessin una bateria d’esmenes en favor del corredor central.

Molts, jo també, han entès aquest pronunciament de la UE com un toc d’atenció a l’executiu espanyol per la seva absurda obsessió de fer passar el TAV per un corredor central, per cert, dissenyat a corre-cuita, posat amb calçador i obeint a criteris polítics i no econòmics.

La UE s’ha pronunciat, i ho ha fet basant-se amb criteris tècnics, estratègics i econòmics i no en clau política com pretenien els senyors del PP i del PSOE. Paga la pena dir que amb aquest pronunciament la UE ha tancat la porta al provincianisme que es dibuixava en la proposta de corredor central i ha estes la mà a la lògica i l’estratègia.

Queda clar doncs que el corredor central, proposat pel PP i el PSOE, quedarà en via morta en els propers dies. Per què? Molt senzill. El corredor mediterrani és el que està més avançat, és el projecte que pot garantir una major col·laboració publico-privada per la seva situació estratègica i, el més important,  per què fou la comissió i els seus estats membres qui fa un any ja van aprovar un pla de mobilitat que donava prioritat al corredor atlàntic i al corredor mediterrani.

Tanmateix, el mateix dia 10, el president Francès,  François Hollande, deixava clar que pel seu govern la prioritat és el corredor Atlàntic (la famosa Y basca) i el corredor mediterrani.

Com be sabem, el corredor mediterrani significarà un impuls important per a les empreses del nostre país, augmentant quantitativament i qualitativament la seva competitivitat exportadora ja que podran treure els seus productes amb menys cost i menor impacte mediambiental.

El corredor mediterrani uniria ports, centres intermodals i aeroports. Els passatgers passarien principalment pels traçats d’alta velocitat i les mercaderies ho farien també gràcies a les vies d’ample internacional. Això comportaria entre d’altres que les xarxes de transport siguin interoperables, cosa que significa que els trens de mercaderies podrien circular sense problemes per tots els països europeus, sense haver de canviar la càrrega dels combois des de el Nord d’Europa fins a la costa mediterrània.

Sóc dels que penso que un país mesura el seu grau de desenvolupament en funció de si les mercaderies es transporten per via ferrea o per carretera.

Tot i aquestes clares avantatges que significaria aquest corredor per Catalunya, Espanya i la UE, sent l’enllaç idoni per totes aquelles mercaderies que arriben a Europa procedents de l’Àsia a través del canal de Suez, el Ministeri de Foment ha evidenciat, un cop més, que aquesta infraestructura, com d’altres que es situen en el nostre territori, no són una prioritat per ells. Un exemple clar el tenim en que el govern de l’estat segueix invertint més diners amb l’AVE gallec que amb el corredor mediterrani.

Com apuntava Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, el passat 5 de Novembre, la falta d’inversió de Foment en els darrers anys està suposa un llast molt pesat per a les empreses del nostre país.

Cal doncs, també amb les polítiques d’infraestructures i de mobilitat , no mirar a Espanya i mirar a Europa.

Europa amb això no se la jugarà i el corredor mediterrani serà, més tard que d’hora, però serà.

De moment la UE, després de comprovar el panorama dantesc que produeix l’aposta de l’Estat Espanyol pel corredor central, ja s’ha pronunciat i, no només això, sinó que ha rebaixat les aportacions a Espanya dels fons europeus pel que refereix a aquest capítol.