El món s’acaba.. però s’acaba bé!!!

baixaCom tots i totes sabeu, aquests divendres s’acaba el món… però no patiu… que acaba bé… com deia en Xavier Grasset, al programa que va fer, fa anys, a Catalunya Ràdio. Ja fa mesos que els mitjans de comunicació i les xarxes socials no paren de recordar-nos tant assenyalada data, malgrat que diferents experts han puntualitzat per activa i per passiva, que el que realment van preveure els Maies, era en realitat, el naixement d’una nova època, d’una nova era.

Com ja sabeu els que heu llegit alguna vegada el meu blog, que sempre he estat un entusiasta convençut de l’afectació que tenen els canvis de mil·lenni en els comportaments de les societats, i aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent m’agafo com un ferro roent a aquesta predicció d’aquells antics habitants de la zona mesoamericana, per ressaltar que amb dotze anys de retard, arriba un canvi de mil·lenni, amb tot el que això comporta. Sí, efectivament, estem clarament en un canvi de cicle, de manera de fer i de pensar, d’actuar, d’entendre i conèixer, com a individus però també com a societat.

Fa temps es va batejar el segle XXI com el de la revolució digital, però segurament aquesta definició només servirà per catalogar alguns lustres, potser un parell de dècades.

Sempre he cregut en les persones, i aquest serà, ho espero amb moltes ganes, el segle de les persones, el segle de la societat com a col·lectiu amb les seves particularitats i especificitats, però amb ganes d’avançar i canviar coses, de ser activa i responsable, d’implicar-se, de no deixar-se arrossegar sense fer escoltar la seva veu, les seves opinions i reivindicacions. En definitiva tots volem recuperar la direcció a les nostres vides i ser una mica més propietaris del nostre futur, i això, no siguem simplistes no només s’ha de llegir des de la derivada nacional, que també, però, aquesta vegada vull anar una mica més enllà. Crec, que tots tenim una mica la sensació que ens trobem, on ens trobem, en gran part, per decisions que no em pres, però, això si, ens toca pagar les conseqüències.

Davant aquesta situació, davant el seguit de signes i senyals que ens alerten d’aquest canvi de paradigma, predicció Maia inclosa, no queda un altre que actuar. Però actuar en majúscules, i no deixar-se arrossegar per la marea humana víctimes del nostres immobilisme. Cal, i això serveix per totes les facetes de la vida, ser agosarats, ser valents i plantejar noves maneres de fer però també de fer fer.

En un món canviant, en un món globalitzat, on cada vegada més les decisions que ens afecten es prenen més lluny d’allà on som, siguin, els mercats, Madrid, Brussel·les o la casa blanca cal ser valents i recuperar les regnes de la nostre societat, fent-la transparent, clara, democràtica i més oberta.

També cal un canvi d’era en la manera de fer política, no podem continuar al segle XXI fent política com la fèiem a començaments del segle passat. Si els partits polítics continuem sent incapaços de donar respostes ràpides i efectives als ciutadans i ens preocupem més de les enquestes i les opinions publicades que dels problemes reals, estem condemnats a desaparèixer.

Com molts de vosaltres sabeu, i donat el darrer resultat electoral, no he estat escollit diputat al Parlament de Catalunya a aquesta legislatura, en tot cas, independentment del que passi els propers dies vull reafirmar el compromís per continuar treballant en totes les facetes de la meva vida, personal, professional i pública, per una societat més justa, per un país més pròsper.

Què tingueu doncs un bon final de món!!!