Un millor 2013!!!

Començaré el post d’avui, com no pot ser d’una altre manera, desitjant-vos de tot cor una molt bona entrada d’any.

images (3)El 2012 ha estat un any complicat. La crisi econòmica, acompanyada d’una tensió política important, ha fet que la inseguretat, com també la inestabilitat, hagin tingut una forta presencia a les nostres vides.

Al llarg d’aquest any que deixem enrere, he dedicat moltes ratlles en aquest bloc a parlar de la crisi i de l’impacte que té entre tots nosaltres. Així mateix, he fet referència tot sovint a la lacra de l’atur i de les nefastes conseqüències del mateix. Lamentablement, i sentint-ho molt, acabem l’any igual que el vam començar. La crisi no cedeix i l’atur segueix creixent al nostre país.

Per tant, no puc acabar l’any sense fer referència a la crisi i a un dels seus pitjors efectes, l’atur.

Cal d’una vegada per totes un pacte d’estat amb majúscules per fer front a la crisi. Els grans partits de l’estat, aquells amb una major tradició i història política, han de perseguir aquest pacte amb celeritat i posant-hi voluntat. L’atur, com molts altres efectes de la crisi, no s’hi fa front només des d’un govern si no des de la pluralitat de tot un parlament.

Mai Espanya ha estat capaç d’arribar a grans acords amb els que són, per mi, els quatre principals problemes que té i ha tingut l’estat. Ni pel que fa al terrorisme, ni en immigració, ni amb l’encaix de les nacions històriques, ni ara, amb la crisi i l’atur.

CiU ha intentat per activa i per passiva propiciar aquests pactes i buscar aquests grans acords, però mai ni el PP ni el PSOE els ha interessat ni han estat emetents als clams que la societat demana.

Ara cal fer-ho. Cal posar-s’hi de debò. Si no és així, la ciutadania donarà protagonisme a noves formes de fer política, a formacions amb nous paradigmes i que promouen canvis radicals del sistema actual. Fugirà dels partits convencionals i de l’establishment polític de sempre.

Si volem, podem. Oi tant. Però repeteixo, cal establir prioritats i calen pactes. La crisi no afluixa i només fent política d’alta volada la podrem vèncer. Tinc la sensació que portem molt temps fent “política barata’, política de poc voltatge. Ara es l’hora de la POLITICA amb majúscules. Prenem-ne nota; la crisi i la ciutadania així ens ho demana.

En fi, només espero que tots plegats tinguem un millor 2013!. Els reptes son molts i molt grans.

Aquest 2012 acaba amb una sensació amarga per mi. Ahir, passejant pel carrer, tenia la sensació que no hi havia gaire il·lusió. Els comerços no acabaven d’estar plens i s’hi respirava poca sensació de festa.

Desitjo doncs que l’any vinent els carrers i els comerços tornin a somriure. Això voldrà dir que el núvol gris de la crisi deixa ja de cobrir el nostre cel.

Deixeu-me acabar amb una cita d’Aristòtil: ” L’Esperança es el somni de l’home despert”.

Esperançat us desitjo un,

FELIÇ ANY 2013!!!