Els pactes…

Sabeu que fa uns dies, en un dels meus post, ja vaig reclamar un gran pacte d’estat que Imatgeabordés, d’una punyetera vegada, les singularitats territorials d’aquest estat que serà plurinacional o no serà.

El PP i el PSOE dels darrers temps, segueixen sent incapaços d’abordar els grans problemes de l’Estat.

Socialistes i populars mai, repeteixo mai, han estat capaços d’abordar els gran problemes que ha tingut Espanya. PP i PSOE continuen amb la seva praxis de girar l’esquena, tancar els ulls, o utilitzar el crit i l’amenaça si es senten ofesos. Això si, sempre defugint dels problemes que qualsevol altre estat modern abordaria.

Què en queda d’aquella època on el pacte formava part d’aquella Espanya de la transició (Pacte de Toledo, pacte de la Moncloa, etc)?. Lamentant-ho molt, no en queda res. Avui, el PP i el PSOE no tenen en el seu vocabulari aquesta paraula.

Aquest PP i aquest PSOE, ni amb matèria de terrorisme, ni amb immigració, ni amb l’atur, ni amb el debat territorial, han estat capaços de pactar res. Això ha perjudicat a Espanya i així també ho ha anat denunciant a Madrid el grup de CiU en moltes ocasions.

Per ells faran. Ara bé, si continuen abordant els grans problemes d’Estat d’aquesta manera que ho fan, serà la gent qui els hi posarà una data de caducitat.

Tinguem clar que la societat esta allunyant-se de la classe política tradicional. No els hi donem més raons. Almenys, que CiU, actuï amb aquella serenor, seny i responsabilitat que tan ens caracteritza.

Pel que fa al debat català sobre el dret a decidir, ningú va dir que aquest camí seria fàcil. Excloent però -com s’ha fet en aquest darrer acord per la sobirania- a altres forces catalanistes del nostre parlament, encara ho serà menys.

Seny, calma i responsabilitat.