Homines libenter quod volunt credunt!

Començo el post d’avui amb aquesta frase en llatí i que traduït al català vol dir “Els homes creuen el que volen creure”.

Dic això per que observo darrerament, amb una certa incredulitat, l’esforç que destinen molts delsimages (3) mitjans de comunicació d’arreu de l’estat en fer creure a la ciutadania que la majoria dels seus representants polítics són uns corruptes i uns lladres. 

No entenc la obsessió permanent dels mitjans, de tot tipus, alhora d’assenyalar als polítics com a únics culpables de tot allò que ens envolta.

Començo a pensar que existeix algun interès ocult que persegueix desprestigiar la classe política actual.

En poques portades i tertúlies es pot veure una defensa dels polítics i de la seva feina.

A Espanya hi han unes 800.000 persones involucrades en política (regidors, alcaldes, diputats, càrrecs públics, etc). La majoria d’elles no veu un duro i només pretenen fer quelcom per millorar el seu poble, regió o comunitat que l’envolta.

Cert és que hi ha d’haver una regeneració constant de la classe política, potser també del sistema, però no si val tot per fer-ho rebentar. No en traurem res.

De totes les persones vinculades a la política, un ínfim i reduït tant per cent, menys de l’1%, està o ha estat imputat per un presumpte cas de corrupció. No n’hi hauria d’haver ni un, d’acord, però que no es desdibuixi la realitat amb percepcions que persegueixen ser errònies i desprestigiar.

Demano que la justícia actuï. Oi tant!, i amb major celeritat!. Si la justícia és lenta no és justícia. Que es condemni a qui l’hagi fet i que ho pagui!. Però deixem d’eternitzar processos judicials per sucar-hi pa i fer judicis públics.

Ara bé, o posem una mica de seny, també els mitjans de comunicació, o no ens en sortirem i ho trinxarem tot.

Afortunadament, l’home creu el que vol creure i no el que li volen fer creure.

Homines libenter quod volunt credunt