I qui parla de l’atur?

Permetin-me començar el post d’avui amb aquest títol que conté una pregunta força suggerent. Té una explicació que observaran a continuació.

Com bé saben aquest cap de setmana ha fet molt fred, fins i tot, deixant nevades a llocs que no acostuma a fer-ho. Aquestes inclemències meteorològiques del cap de setmana van fer que mires més hores la televisió del que és habitual en mi. Vaig poder comprovar, atònit, com en molts dels programes de debat i actualitat només es parlava de casos de presumpta corrupció, dels polítics, de la casa reial, etc. Però atenció, qui parlava de l’atur? Ningú.

Resulta que la principal preocupació de la gent a Espanya és l’atur i, resulta també, que mai en la història havíem tingut unes xifres d’atur tan elevades i, permetin-me, tan insostenibles. Però de l’atur quasi ningú en parla, no interessa. Que no és el principal problema del país? Que no cal afrontar el problema amb celeritat? Que no veuen que aquestes xifres de desocupació poden situar l’estat del benestar i la cohesió social contra les cordes?. Jo ho veig; altres prefereixen distreure als ciutadans tenyint de rosa, amb excés, a la política i els seus dirigents.

D’acord que hi ha casos de corrupció. D’acord que cal apostar per una regeneració del sistema i de la política, però, estaran també d’acord, que ara cal (d’una punyetera vegada) posar-nos d’acord i arribar a un pacte que eviti seguir donant cova a la sagnia de l’atur.

La setmana passada a Madrid es va celebrar el “Debate de la Nación”, una gran oportunitat per posar sobre la taula propostes sobre allò que més preocupa al ciutadà. CiU, a través del seu portaveu al Congrés, en Josep Antoni Duran i Lleida, va insistir en centrar el debat en proposar mesures i demanar un pla de xoc que eradiqui les actuals dades de l’atur. Lluny d’això el PP i el PSOE, com ja ens tenen acostumats, van seguir a lo seu, amb “l’empastifa que fa fort”. Sigui dit de passada, alguns moments del debat Rajoy – Rubalcaba em van semblar un xic esperpèntics, sobretot pel to i les formes emprades.

De debò, potser que durant un temps mirem menys la TV i llegim menys els diaris i, per contra, comencem a mirar els ulls dels ciutadans. Si així ho féssim, potser centraríem la nostra acció política envers el patiment de la gent i no en l’intent de sortir indemnes a la foto.

Com ja he dit en moltes ocasions, o arribem a pactes i acords sobre allò que preocupa a la gent o marxem cap a casa. La gent mereix una altra cosa!.

Deixeu-me canviar radicalment de tema per felicitar a l’Ajuntament d’Arenys de Mar, que amb la col·laboració de l’associació de Fires Gastronòmiques d’ Arenys de Mar (AFGAR ), de Crisàlide (Ass. Nou i Vell) i  del Col·lectiu TRES-A, per la magnifica idea i organització de la primera edició de la Fira de la Cervesa Artesana, que ha tingut lloc aquest passat cap de setmana a Arenys. De ben segur que aquesta fira es consolidarà a la nostra vila i seguirem gaudint d’aquesta vitalitat i projecció que ens caracteritza.

 

 

 

Ara; detectius…

Sempre m’han agradat les pel·lícules de detectius i, especialment, els seus mítics personatges com Sherlock Holmes o Poirot. De fet, quan feia de guia turístic a Egipte sempre trobava un moment per prendre un cafè al cèlebre hotel Old Cataracs d’Assuan, lloc on s’hi va rodar una part important de la pel·lícula “Muerte en el Nilo”. Tanmateix, quan em tocava fer de guia a Istanbul  també feia el cafè pertinent a l’hotel on Agata Cristie va escriure la seva mítica novel·la de “Orient Express”.

Les informacions aparegudes els darrers dies sobre empreses d’investigació, informes i espies estan molt bé com a guió per una pel·lícula però, lluny d’això, el clima que generen aquestes informacions no ajuden, ni molt menys, a la estabilitat ni a la credibilitat.

Sempre han existit les empreses d’investigació o de detectius. Moltes han estat les empreses o persones que han requerit els seus serveis per investigar quelcom. Ara bé, cal respectar sempre la privacitat de les persones investigades i el seus drets fonamentals. Aquests dies observo atònit com, amb massa lleugeresa, s’atenta contra la privacitat i la intimitat.

Que està passant?, fins a on arribarem?, tot està permès?.

Més enllà de les empreses d’investigació, crec, per sobre de tot, amb l’estat de dret, amb la justícia, i amb els cossos de seguretat. Per tant, espero que aquest tema s’aclareixi amb la major celeritat possible i amb el màxim rigor.

Una altre cosa que em preocupa, i molt, és que alguns partits hagin utilitzat, presumptament, part del seu pressupost per investigar a un adversari polític. Amb els temps que estem vivint això no és serio. Estem travessant per un dels pitjors moments econòmics, polítics i socials, on la crisi ens ofega, l’atur augmenta i l’estat del benestar trontolla.

Vaig dir fa uns dies que hi ha algú, alguns, interessats en seguir embrutant el sistema. Desconec qui, però em refermo en la idea que hi ha interès per rebentar-ho tot.

S’ha de seguir lluitant en favor de la democràcia, encara que a alguns els hi costi creure en ella. Cal posar fil a l’agulla a la perversa situació creada.

Com?. Més enllà de comissions, calen pactes amb urgència (de tots els estaments i institucions) que abordin el debats que avui estan al carrer. Tinc la sensació que si no ho fem ràpidament, no hi serem a temps.

El sistema necessita oxigen, també aire net. Si no hi ajudem, anem cap a l’abisme.

Hem de tancar files!

Als darrers temps es parla molt de màrqueting de proximitat, relacionat amb les noves, o ja no tant noves tecnologies, com són la comunicació via bluetooth, el màrqueting NFC(tecnologia de connectivitat inalàmbrica de curt abast, el màrqueting amb codis QR o les ja, denostades comunicacions publicitàries via sms. Estem a punt d’una nova revolució amb les aplicacions de Realitat augmentada i tot el ventall de possibilitats que aquestes eines ens oferiran a tots aquells, que d’una manera o un altre, estem relacionats amb el màrqueting i la comunicació.

Paral·lelament vàrem començar a parlar del “marketing slow”, un terme que va sorgir de l’expansió del Moviment Slow, que proclama preservar la cuina cultural, tradicional i de proximitat dintre d’una eco-regió . Aquest posicionament, hores d’ara, ha estat traspassant al món del màrqueting i la publicitat amb força i moltes campanyes actuals treballen aquest concepte. Podem descriure el moviment, de manera molt simplificada com anteposar la qualitat per sobre de la quantitat, esmorteint i alentint l’impacta comunicatiu amb la clara finalitat que el resultat de la campanya sigui més perllongat en el temps.

També escoltem parlar del màrqueting social, i no em refereixo al que utilitza les xarxes socials, si no a l’aplicació de les tècniques del màrqueting comercial per l’anàlisi, plantejament, execució i avaluació de programes especialment dissenyats per influir al comportament voluntari del públic objectiu amb la finalitat de millorar el seu benestar personal i també el de la societat que l’envolta.

Tota aquesta explicació de tendències en el món del màrqueting convergeixen d’alguna o d’altre manera a la campanya que just abans del Nadal passat va llançar l’empresa Balay sota el lema “Grácias por elegirnos”. Aquesta campanya és la suma o més aviat la barreja dels diferents posicionament que te el màrqueting actual i que he intentat explicar anteriorment i aposta clarament per motivar al futur comparador plantejant-li la compra de productes de “proximitat” desenvolupats per persones com tu i com jo, amb noms i cognoms i per tant potenciar el valor social.

Felicito a l’empresa en qüestió pel plantejament estratègic. Crec sincerament, i ara parlo com a consumidor, que va en la bona direcció, doncs, cal potenciar la compra de productes locals, entenen el producte en sentit ampli, cal, en moments com aquest, exercir de ciutadà compromès i recolzar l’empresa, l’artesà, el pagès,  i el comerç de proximitat per produir una simbiosis perfecte i col·laborar activament per sortir d’aquesta llarga i ja avorrida crisis. Cal promoure la compra de productes del primer i segon sector productius potenciant la qualitat i el valor afegit de les primeres matèries fets a la nostre terra i que dona feina a veïns i conciutadans.

Som un país fort, som una societat solidària i compromesa, som uns magnífics comerciants, agricultors, ramaders i artesans, donem valor al que tenim i el nostre futur serà nostre.

Fitur 2013

Finals de gener és a banda, d’una època de l’any una mica trista, ja sabeu, el síndrome postvacional i la gran distància temporal amb les properes dates festives, és principalment, temps de Fitur, una de les tres fires més important del sector turístic a nivell mundial.

Com bé sabeu, la meva trajectòria professional sempre ha estat lligada amb el món del turisme, en diferents moments i responsabilitats, el que em dona una visió amplia i completa dels diferents subsectors o subproductes que conformen aquest conglomerat potent que és el Turisme a Catalunya i a Espanya. A tal efecte i com des de fa molts anys, he viatjat a Fitur, per conèixer de primera mà algunes novetats, debatre i escoltar diferents punts de vista sobre un dels sectors econòmics que encara aguanten.

És evident, que les noves maneres de comunicar-nos, de relacionar-nos i per tant de fer negocis han variat molt en els darrers temps, i les fires no són una excepció a aquesta realitat. Si a aquest fet, afegim la crisis econòmica i per tant la manca de possibilitats que el sector públic i privat, dinamitzadors territorials de marques i submarques turístiques, participin a Fitur amb el potencial i la força que ho feien anys enrere, fa que la imatge de la fira sigui una mica pobre, amb una reducció del 9,6% d’espai d’exposició.

Per tant, si les fires són l’aparador del sector, podem afirmar que la expectatives no són especialment bones, malgrat les dades, que són interpretables, tal i com ens ha demostrat José Manuel Soria, ministre del ram, i les posteriors esmenes i retrets que l’hi ha fet diferents associacions d’empresaris i de marques turístiques. No es motiu d’aquest blog presentar xifres i més xifres, per tant, fent una simplificació potser una mica reduccionista. però clara, podem concloure que el turisme a l’estat espanyol aguanta gracies al turisme internacional que puja un 2,7% en número de visitats, però en canvi continua la tendència negativa pel que fa al turisme interior, i en aquest punt, la situació econòmica del nostre país no ens fa ser gens optimistes doncs difícilment l’any 2013, serà any de recuperació pel que fa al turisme nacional, ni en número de visitats absoluts ni molt menys pel que fa a la despesa turista/dia, element cabdal per visualitzar la tendència.

S’ha escrit molt sobre la importància del turisme sobre el PIB, i actualment les alternatives al turisme, només passen per una profunda revolució dels sectors productius del nostre país amb apostes fortes per la innovació, el desenvolupament i l’excel·lència, com he defensat innomenables vegades en aquest mateix espai, però fins que aquesta realitat no sigui un fet cal estimular i potenciar les polítiques turístiques defensant apassionadament un turisme de qualitat, i treballant amb força i tenacitat els mercats emergents, i és en aquest punt, on les oficines exteriors del govern de la Generalitat esdevenen cabdals per dinamitzar encara més aquest flux de visitants.

No puc tancar aquest post, sense reconèixer la gran tasca del sector turístic al nostre país, un sector en constant actualització, modernització, formació i especialització que podem prendre com a referent del que hem de fer en altres àmbits productius.

Aprofitant l’estada a Madrid, vaig assistir al Bernabeu, al Madrid-Barça, llàstima de resultat, que no fa justícia als mèrits d’uns i dels altres, en tot cas, coincidint Fitur i un partit d’aquestes característiques, no eren poques les places hoteleres lliures…