Ara; detectius…

baixaSempre m’han agradat les pel·lícules de detectius i, especialment, els seus mítics personatges com Sherlock Holmes o Poirot. De fet, quan feia de guia turístic a Egipte sempre trobava un moment per prendre un cafè al cèlebre hotel Old Cataracs d’Assuan, lloc on s’hi va rodar una part important de la pel·lícula “Muerte en el Nilo”. Tanmateix, quan em tocava fer de guia a Istanbul  també feia el cafè pertinent a l’hotel on Agata Cristie va escriure la seva mítica novel·la de “Orient Express”.

Les informacions aparegudes els darrers dies sobre empreses d’investigació, informes i espies estan molt bé com a guió per una pel·lícula però, lluny d’això, el clima que generen aquestes informacions no ajuden, ni molt menys, a la estabilitat ni a la credibilitat.

Sempre han existit les empreses d’investigació o de detectius. Moltes han estat les empreses o persones que han requerit els seus serveis per investigar quelcom. Ara bé, cal respectar sempre la privacitat de les persones investigades i el seus drets fonamentals. Aquests dies observo atònit com, amb massa lleugeresa, s’atenta contra la privacitat i la intimitat.

Que està passant?, fins a on arribarem?, tot està permès?.

Més enllà de les empreses d’investigació, crec, per sobre de tot, amb l’estat de dret, amb la justícia, i amb els cossos de seguretat. Per tant, espero que aquest tema s’aclareixi amb la major celeritat possible i amb el màxim rigor.

Una altre cosa que em preocupa, i molt, és que alguns partits hagin utilitzat, presumptament, part del seu pressupost per investigar a un adversari polític. Amb els temps que estem vivint això no és serio. Estem travessant per un dels pitjors moments econòmics, polítics i socials, on la crisi ens ofega, l’atur augmenta i l’estat del benestar trontolla.

Vaig dir fa uns dies que hi ha algú, alguns, interessats en seguir embrutant el sistema. Desconec qui, però em refermo en la idea que hi ha interès per rebentar-ho tot.

S’ha de seguir lluitant en favor de la democràcia, encara que a alguns els hi costi creure en ella. Cal posar fil a l’agulla a la perversa situació creada.

Com?. Més enllà de comissions, calen pactes amb urgència (de tots els estaments i institucions) que abordin el debats que avui estan al carrer. Tinc la sensació que si no ho fem ràpidament, no hi serem a temps.

El sistema necessita oxigen, també aire net. Si no hi ajudem, anem cap a l’abisme.