I qui parla de l’atur?

Permetin-me començar el post d’avui amb aquest títol que conté una pregunta força suggerent. Té una explicació que observaran a continuació.

baixaCom bé saben aquest cap de setmana ha fet molt fred, fins i tot, deixant nevades a llocs que no acostuma a fer-ho. Aquestes inclemències meteorològiques del cap de setmana van fer que mires més hores la televisió del que és habitual en mi. Vaig poder comprovar, atònit, com en molts dels programes de debat i actualitat només es parlava de casos de presumpta corrupció, dels polítics, de la casa reial, etc. Però atenció, qui parlava de l’atur? Ningú.

Resulta que la principal preocupació de la gent a Espanya és l’atur i, resulta també, que mai en la història havíem tingut unes xifres d’atur tan elevades i, permetin-me, tan insostenibles. Però de l’atur quasi ningú en parla, no interessa. Que no és el principal problema del país? Que no cal afrontar el problema amb celeritat? Que no veuen que aquestes xifres de desocupació poden situar l’estat del benestar i la cohesió social contra les cordes?. Jo ho veig; altres prefereixen distreure als ciutadans tenyint de rosa, amb excés, a la política i els seus dirigents.

D’acord que hi ha casos de corrupció. D’acord que cal apostar per una regeneració del sistema i de la política, però, estaran també d’acord, que ara cal (d’una punyetera vegada) posar-nos d’acord i arribar a un pacte que eviti seguir donant cova a la sagnia de l’atur.

La setmana passada a Madrid es va celebrar el “Debate de la Nación”, una gran oportunitat per posar sobre la taula propostes sobre allò que més preocupa al ciutadà. CiU, a través del seu portaveu al Congrés, en Josep Antoni Duran i Lleida, va insistir en centrar el debat en proposar mesures i demanar un pla de xoc que eradiqui les actuals dades de l’atur. Lluny d’això el PP i el PSOE, com ja ens tenen acostumats, van seguir a lo seu, amb “l’empastifa que fa fort”. Sigui dit de passada, alguns moments del debat Rajoy – Rubalcaba em van semblar un xic esperpèntics, sobretot pel to i les formes emprades.

De debò, potser que durant un temps mirem menys la TV i llegim menys els diaris i, per contra, comencem a mirar els ulls dels ciutadans. Si així ho féssim, potser centraríem la nostra acció política envers el patiment de la gent i no en l’intent de sortir indemnes a la foto.

Com ja he dit en moltes ocasions, o arribem a pactes i acords sobre allò que preocupa a la gent o marxem cap a casa. La gent mereix una altra cosa!.

Deixeu-me canviar radicalment de tema per felicitar a l’Ajuntament d’Arenys de Mar, que amb la col·laboració de l’associació de Fires Gastronòmiques d’ Arenys de Mar (AFGAR ), de Crisàlide (Ass. Nou i Vell) i  del Col·lectiu TRES-A, per la magnifica idea i organització de la primera edició de la Fira de la Cervesa Artesana, que ha tingut lloc aquest passat cap de setmana a Arenys. De ben segur que aquesta fira es consolidarà a la nostra vila i seguirem gaudint d’aquesta vitalitat i projecció que ens caracteritza.