Setmana Santa (Que no es perdin les nostres tradicions)

Com sabeu, la Setmana Santa és el moment més important de l’any litúrgic cristià.

L’any litúrgic és la base de la nostra cultura i les nostres tradicions i per aquest motiu la nostra societat segueix, any rere any, recordant els esdeveniments més importants de la vida de Jesús.

Les tradicions i celebracions cristianes marquen el nostre dia a dia. El Nadal amb els seus pessebres vivents, el dia de Reis, el corpus, tots sants,  i moltes de les nostres festes majors, etc…, són celebracions que formen part de la nostra vida, del nostre art, de la nostra cultura i de la nostra manera de fer i de ser. De fet, com sabeu, qualsevol manifestació artística, cultural, pictòrica i escultòrica no s’entendria sense la religió cristiana.

Tanmateix, la vida dels nostres pobles i ciutats, com el seu turisme, gira entorn la riquesa d’aquestes costums i tradicions.

Aquests dies els carrers de Catalunya s’ompliran de festivitat, de processons, d’escenificacions teatrals, i moltes altres activitats que recorden els últims moments de Jesús a la Terra, el que coneixem com la Passió, la Mort i la Resurrecció. És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert fins que es processat, crucificat, enterrat i ressuscitat.

Tot i alguns intents, per part d’alguns sectors,d’aigualir les tradicions que s’emanen del calendari litúrgic o de relegar la religió a l’anacronisme, no es pot obviar que la nostra cultura i tradició neix de la universalitat d’aquest cristianisme. Agradi o no, no podem ignorar que els nostres orígens son cristians i, per tant, aquests orígens han marcat i marcaran les nostres celebracions.

Des de el meu punt de vista i sentint-ho molt, crec que la Setmana Santa, com altres celebracions, s’està banalitzat massa. Per molts són nomes unes vacances de curta durada i que venen de perles per fer un parèntesi en la rutina del dia a dia, que també.

Per això em pregunto; tots els que participen de les diferents celebracions de la setmana santa, del Nadal, corpus, etc, coneixen bé el significat de les mateixes? Humilment crec que no.

Cal, ara més que mai, explicar als nostres petits el significat de les coses però també el perquè d’aquestes tradicions i el significat de les mateixes, també per no perdre-les. Penso que celebrar una cosa en la que no creus o no coneixes pot generar frustracions i inseguretats futures.

Cal sempre conèixer el per què de les coses i el seu significat i, també, cal transmetre els valors que s’emanen de la universalitat d’aquestes tradicions.  

S’ha de conèixer la nostra història (els nostres orígens, tradicions, cultura) ja que és imprescindible per comprendre el present i dibuixar el futur.

És important educar als nostres nens i joves amb la consciència de connectar amb l’entorn i estimar i conèixer l’univers cultural de la nostra tradició i les seves arrels.

Si no ho fem així, la Setmana Santa seran només unes vacances i el Nadal una festa d’esperit consumista i comercial.

A les nostres mans està.

Sense més, gaudiu d’aquesta festa preciosa i, si podeu, feu-ho a casa. El nostre sector turístic ho agrairà, així com també els centenars d’entitats i associacions que han treballat incansablement durant l’any per aquesta festivitat.

Sentiu-la, gaudiu-la i reflexioneu-hi!

Bona Setmana Santa!

 

Segovia, població costera…

Aquest cap de setmana llegia atònit una noticia que parlava del nivell de professorat a la Comunitat de Madrid.

La noticia posava de relleu que, per exemple, només el 2% dels aspirants a una plaça de mestre en aquesta comunitat va respondre correctament les províncies per on passen els rius Ebre, Duero i Guadalquivir. Repeteixo, 2%!!!!

Una altra dada sorprenent, és que el 86% dels aspirants a mestres van suspendre la prova de coneixement que equival a un alumne de 12 anys.

Així mateix molts dels aspirants van situar Segovia a la costa….

Més enllà d’aquests esfereïdors exemples, aquesta notícia em va causar un pànic important i una sensació de buit immens. Aquesta noticia té molta més gravetat de la que ens pensem.

Com pot funcionar el sistema educatiu si passa això? Quin model de societat estem creant?

És evident que un dels problemes més greus de la societat espanyola actual es el baix nivell de professionals en quasi bé tots els àmbits. Com la societat pot confiar en els professionals dels àmbits més claus, com l’educació, responsables d’equilibrar mitjançant el coneixement la societat del futur?.

Aristòtil deia: “el que es veritat és bo per la ment i el que és fals és malvat”. Trobo que aquesta frase ajuda a assentar les bases del que està passant avui a la nostra societat. Molts pensen que vivim en un món construït en base la falsedat i allunyat de la veritat; potser tindran raó….

Així mateix, Tomas de Aquino deia: “La discriminació és una injustícia”. De Aquino ens deixava aquesta frase posant l’exemple d’un professor que sabia que no era el millor candidat.

Avui es fa més evident que la nostra societat està perdent el pols davant de l’ètica i la moral.

Adam Smith, el pare del pensament modern, deia: “La societat moderna s’ha empobrit a causa del distanciament entre l’economia i la ètica”.

Cal que aquesta societat torni ha alimentar-se a partir de l’ètica i la moral, valorant la virtut i no el poder o els diners.

Per acabar, deixeu-me citar també a Aristòtil “l’objectiu de l’economia és el benestar de l’home, mentre que el de l’estat és la promoció comuna d’una bona qualitat de vida, i les lleis i constitucions han de servir per fer feliç als ciutadans”.

Que simple, però difícil, que algun dia es pugui assolir aquesta màxima d’Aristòtil.

Repensem el sistema, l’exemple que hem tingut de les proves al professorat de la Comunitat de Madrid, com molts d’altres, ho demana a crits!!

Per cert; felicitats pels Pep, Pepe, Josep, Josep Maria, Josefa, Pepa, Pepita, etc…

La cultura socialcristiana. Un estil

El passat dimarts 5 de març vaig tenir el goig d’assistir a la conferència, organitzada per la Fundació INEHCA, “La cultura socialcristiana. Un estil” del professor Enrique San Miguel Perez, Catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions de la Universitat Rey Juan Carlos.

L’acte que va tenir lloc al Centre Catòlic de Gràcia i que va comptar també amb la presència de Josep Antoni Duran i Lleida, president del comitè de govern d’UDC i Francesc Gambús, director d’INEHCA, va ser tot un exercici de realisme al voltant de tot allò que l’ideari socialcristià pot aportar a la nostra societat.

El Catedràtic San Miguel ens va transmetre que la cultura socialcristiana, més que una ideologia, és un estil, una forma de ser i de viure articulada en base a l’autenticitat, la calidesa i l’amistat. Així mateix, va defensar aferrissadament a la política i a la classe política, elogiant-los i defensant-los.

Amb la situació per la que travessa la política avui, dona gust assistir a una conferència on, partint d’aquella visió cristiana de que les persones es donen completament a les altres, es lloa el servidor públic i la política.

Cal prendre bona nota de tot allò que ens va dir el Catedràtic Enrique San Miguel, una persona, tal i com va definir el propi Duran i Lleida, preparada, generosa i modesta.

Avui, necessitem de persones enteses que defensin la política i el seu ideari. Enrique San Miguel, a més, és una persona jove que parla des del seu coneixement de la història, de les institucions i del dret, però que apunta també a un visió regeneradora de formes i missatge, que no de ideari.

Ara, més que mai, hem de seguir posant en pràctica aquest “estil” socialcristià. La societat d’avui necessita de idearis autèntics; per tornar a sentir, per tornar a créixer.

Cal que tots, si podeu, escolteu aquesta conferència, però sobretot, aquells que, com jo, tenim responsabilitats al partit o a les diferents institucions del país.

Pensem amb els altres, més que amb nosaltres i, com deia Enrique San Miguel, des de la calidesa i l’amistat, però sobretot, des de la generositat.

La vida ens anirà millor si pensem que no es pot tenir tot.

Benet XVI

Benet XVI ja fa uns dies que ens va anunciar que deixava el càrrec de papa de l’església catòlica, que des de l’any 2005 ocupava.

El papa Benet XVI, pel que tinc una simpatia especial, potser també pel fet que em dic Benet com ell, ha estat un pontífex que ha centrat la seva acció, a diferència del seu antecessor Joan Pau II, no en la propaganda i les aparicions públiques sinó en la reflexió, l’estudi i l’aportació intel·lectual a la doctrina de l’església.

Però a banda d’això, Benet XVI serà recordat per haver renunciat al pontificat i per ser el primer que ho fa des de l’any 1415.

Benet XVI, el dia que anunciava la seva abdicació, al·legava que havia notat el pes de l’encàrrec i que les seves forces, per la seva edat avançada, ja no eren les adequades per seguir al capdavant del ministeri de Sant Pere. Decisió que, per mi, dibuixa amb precisió la grandesa i el coratge del personatge.

Tanmateix, aquesta renuncia em fa pensar que hi ha quelcom més, algun motiu de pes, que ha fet que Benet XVI abdiques del seu pontificat. Es fa difícil pensar que una persona íntegre en la seva fe i una ment altament qualificada hagi decidit tirar la tovallola al·legant edat avançada i cansament.

No serà que la situació de crisis global i mundial que vivim, el cercle pròxim que l’envoltava o algun episodi gris i convuls de la pròpia església, hi ha tingut quelcom a veure?.  

Tot i així a Benet XVI l’entenc. Avui en dia es fa molt difícil afrontar segons quines situacions i, més complicat, fer quelcom amb la tranquil·litat que no hi haurà ningú que et posarà pedres en el camí.

Estarem d’acord que no és gens fàcil donar la cara, però menys encara, posar-la i només rebre bufetades. Ser del que parlo….

Deixeu-me acabar el post d’avui  amb el nom que porta la tercera encíclica de Benet XVI: “Caritas in veritate”.

Doncs això; caritat en la veritat i, permeteu-me que hi afegeixi, en la vida.