Segovia, població costera…

Aquest cap de setmana llegia atònit una noticia que parlava del nivell de professorat a la Comunitat de Madrid.

images (3)La noticia posava de relleu que, per exemple, només el 2% dels aspirants a una plaça de mestre en aquesta comunitat va respondre correctament les províncies per on passen els rius Ebre, Duero i Guadalquivir. Repeteixo, 2%!!!!

Una altra dada sorprenent, és que el 86% dels aspirants a mestres van suspendre la prova de coneixement que equival a un alumne de 12 anys.

Així mateix molts dels aspirants van situar Segovia a la costa….

Més enllà d’aquests esfereïdors exemples, aquesta notícia em va causar un pànic important i una sensació de buit immens. Aquesta noticia té molta més gravetat de la que ens pensem.

Com pot funcionar el sistema educatiu si passa això? Quin model de societat estem creant?

És evident que un dels problemes més greus de la societat espanyola actual es el baix nivell de professionals en quasi bé tots els àmbits. Com la societat pot confiar en els professionals dels àmbits més claus, com l’educació, responsables d’equilibrar mitjançant el coneixement la societat del futur?.

Aristòtil deia: “el que es veritat és bo per la ment i el que és fals és malvat”. Trobo que aquesta frase ajuda a assentar les bases del que està passant avui a la nostra societat. Molts pensen que vivim en un món construït en base la falsedat i allunyat de la veritat; potser tindran raó….

Així mateix, Tomas de Aquino deia: “La discriminació és una injustícia”. De Aquino ens deixava aquesta frase posant l’exemple d’un professor que sabia que no era el millor candidat.

Avui es fa més evident que la nostra societat està perdent el pols davant de l’ètica i la moral.

Adam Smith, el pare del pensament modern, deia: “La societat moderna s’ha empobrit a causa del distanciament entre l’economia i la ètica”.

Cal que aquesta societat torni ha alimentar-se a partir de l’ètica i la moral, valorant la virtut i no el poder o els diners.

Per acabar, deixeu-me citar també a Aristòtil “l’objectiu de l’economia és el benestar de l’home, mentre que el de l’estat és la promoció comuna d’una bona qualitat de vida, i les lleis i constitucions han de servir per fer feliç als ciutadans”.

Que simple, però difícil, que algun dia es pugui assolir aquesta màxima d’Aristòtil.

Repensem el sistema, l’exemple que hem tingut de les proves al professorat de la Comunitat de Madrid, com molts d’altres, ho demana a crits!!

Per cert; felicitats pels Pep, Pepe, Josep, Josep Maria, Josefa, Pepa, Pepita, etc…