Manuel Carrasco i Formiguera, 75 anys sense ell.

baixa (2)Les generacions més joves de Catalunya potser no saben qui era Manuel Carrasco i Formiguera, per aquest motiu començaré el post d’avui amb una breu presentació d’aquest polític català de principis de segle.

Manuel Carrasco i Formiguera va ser un polític catalanista i d’ideologia democristiana que després de ser expulsat d’Acció Catalana entrà a Unió Democràtica de Catalunya, sent-ne un dels seus principals dirigents i membre del seu Comitè de Govern

Manuel Carrasco i Formiguera, per sobre de tot, va ser un polític honest i fidel als seus principis, a la seva ideologia, a la República, sense mai abandonar les seves profundes arrels catòliques. De fet, un cop iniciada la Guerra Civil, va salvar la vida a molts catalans catòlics fet que li va suposar que sectors anarquistes i comunistes el perseguissin i l’assetgessin contínuament.

Carrasco i Formiguera després de ser perseguit per catalanista i per catòlic va fugir al País Basc, on va col·laborar estretament amb el lehendakari Aguirre. Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya. Un cop aquí és novament assetjat pels sectors més radicals del bàndol republicà. Decideix exiliar-se de nou amb tota la seva família cap a Euskadi però el regim franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat i condemnat a mort.

Finalment, Manuel Carrasco i Formiguera, fou executat el 9 d’abril de 1938 al penal de Burgos.

Avui, 9 d’abril de 2013 commemorem el 75 aniversari de la seva mort i rememorem una figura que hauria de ser exemple per als polítics d’avui. Calen més polítics com en ManuelCarrasco i Formiguera.

Ell, com reconeixen molts historiadors contemporanis, era una persona honesta, fidel i responsable que, tot i les amenaces, no va renunciar mai al seu ideari. També va ser una persona dialogant i, tot i les dificultats dels temps, així ho va demostrar al llarg de la seva trajectòria publica.

Avui, afortunadament, no vivim en aquell clima bèl·lic que s’instaurà a Espanya i a tot Europa. En canvi, si que podem trobar nombrosos paral·lelismes amb aquells temps com a conseqüència de la crisi econòmica, social i de valors que estem patint com a societat.

En Manuel Carrasco i Formiguera avui no hagués defallit. Hagués cercat el diàleg i l’entesa però sense perdre l’essència ideològica i de defensa del seu país.

Deixeu-me acabar el post d’avui amb una frase que Duran i Lleida va pronunciar durant la presentació de la proposició no de llei, l’any 2005, per reclamar al Govern que inicies els tràmits per anul·lar el consell de guerra sumaríssim al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera, judici que finalment fou anul·lat el 25 de setembre de 2005 pel Congrés dels Diputats  “Manuel Carrasco i Formiguera perseguit pel règim franquista per la seva condició de nacionalista català, personifica el valor de la coherència amb les pròpies conviccions fins les ultimes conseqüències, sent exemple d’una insubornable defensa d’una Catalunya cívica i arrelada ens els valors de l’humanisme cristià”.

Les seves llàgrimes, el seu ideari i els seus somnis estan més presents que mai entre la gent d’Unió Democràtica de Catalunya.

Cal fer tot el possible per ser mereixedors de la seva herència.

Manuel, com tants d’altres, ens obliguen a ser-ho.

No ens oblidarem de vós!