L’honor de tornar al Parlament

El-Parlament-en-pie-tras-aprov_54351229111_54028874188_960_639Com bé sabeu, aquesta setmana s’ha fet públic que jo, juntament amb dos Maresmencs més, en Roger Montañola (representant a la Unió de Joves) i en Joan Morell, entravem al Parlament de Catalunya en la condició de Diputats.

Podia ser qüestió de temps que la llista patis algun canvi i finalment així ha estat. Haig de dir que em resultava estrany que una comarca com el Maresme no tingues cap representant de CiU a l’hemicicle del Parlament.

Més enllà de l’honor que significa representar als ciutadans del Maresme i de tota Catalunya al Parlament, deixeu-me que centri el post d’avui en la importància i la transcendència del moment que ens ha tocat viure.

Vivim moments, i ja massa prolongats en el temps, d’un nerviosisme creixent com a conseqüència de la crisi i el seu impacte en el nostre dia a dia. Aquesta crisi està fent trontollar els pilars del benestar.

Com ja he dit en moltes ocasions, calen canvis en molts estaments de la nostra societat. Parlo de canvis en la política però també de canvis globals. Parlo de canvis radicals en un sistema que cada dia que passa perd més credibilitat. Parlo també de canvis de valors i de prioritats, és clar.

Però quan parlo de crisi del sistema no m’estic referint als canvis que propugnen aquells que s’autoanomenen “anti-sistema”, ni molt menys. Parlo de regeneració, d’actualització i de radicalitat democràtica.

No podem afrontar els canvis que la societat reclama només amb paraules atractives per a la oïda.

Calen accions i lideratges que ataquin la crisi amb contundència. Com pot anar bé un país que té un índex d’atur juvenil del 50% o, un índex d’atur de més del 30% en majors de 45 anys, amb descendents al seu càrrec?. Aquestes dades esgarrifen i estan plenes de connotacions socials negatives, clar, però més basarda produeix quan veus una classe política, i m’incloc, incapaç de pactar i arribar a acords en la lluita contra la desocupació.

Tinc clar que no hi hauran nous horitzons possibles sinó es recondueix la greu situació d’atur que estem patint. Per mi, les persones no són lliures sinó tenen feina i un lloc digne on viure. Per favor, posem-s’hi ja i treballem incansablement per garantir aquesta llibertat i dignitat.

Repeteixo, cal una regeneració profunda. Hi ha moltes coses que s’han fet bé durant aquests 30 anys de democràcia però n’hi han d’altres que no. Avui estem pagant amb escreix els nostres propis excessos.

S’han d’abordar debats que fins ara eren tabú i ho hem de fer en conjunt. Quan dic en conjunt parlo de societat civil, partits i món econòmic.

Cal parlar amb valentia i, sobretot, donant exemple i posant-ho en pràctica.

S’ha d’abordar urgentment el debat de la limitació de mandats, de la limitació de sous, de les llistes obertes, de la transparència publica, de la revisió de la llei de finançaments dels partits, de la inclusió a la vida política de la participació ciutadana real, etc.

Com a Diputat faré tot el possible per treballar en pro d’aquesta regeneració, que no només política.

Per acabar, repeteixo aquella cita d’Aristotil que ja he nomenat en algun post anteriorl’objectiu de l’economia és el benestar de l’home, mentre que el de l’estat és la promoció comuna d’una bona qualitat de vida, i les lleis i constitucions han de servir per fer feliç als ciutadans”

Tinguem-la sempre present!

Un honor tornar al Parlament