A favor de les càmeres de seguretat

una-de-las-imagenes-de-las-camaras-de-seguridadLa setmana passada coneixíem la tràgica notícia dels atemptats durant la Marató de Boston. Uns atemptats molt estudiats i premeditats, com en la majoria de casos.

Boston, coneguda mundialment per la seva excel·lència en docència universitària, tecnologia, economia i dret, es va veure sacsejada per aquest esgarrifós succés.

Aquests atemptats posen un cop més en evidencia que vivim en un món on amb molt poc és pot fer molt mal.

La globalització ens ha portat coses molt positives, cert, però d’altres que no ho són tant. Com pot ser que es pugui trobar per internet la manera de com fabricar un explosiu?.

Aquest fet demostra que vivim en un món on la seguretat és i serà imprescindible. Cada dia hi ha més casos, o almenys ara es coneixen més, amb la violència com a protagonista.

Sóc partidari de prendre totes les mesures de seguretat necessàries per garantir la nostra seguretat. Josep Antoni Duran i Lleida va dir en el seu dia que sense seguretat no hi ha llibertat. Totalment d’acord.

Calen càmeres de seguretat en els nostres carrers, urbanitzacions i allà on sigui necessari. Tinc clar que hi han sectors de l’esquerra, com per exemple ICV, que ja en el seu dia, quan es va produir el debat de posar càmeres als carrers de Barcelona, ja van dir que no hi combregàvem al·legant que anava en contra del dret a la privacitat de les persones.

Cal recordar que les imatges de seguretat d’aquestes càmeres estan controlades i custodiades pels seus responsables però a més, com en el cas de Boston i molts altres, serveixen per localitzar i perseguir els delinqüents.

Com he dit abans no hi ha res pitjor per les persones i la seva privacitat que s’atempti contra la seva llibertat.

Què s’ha de garantir primer, la privacitat o el dret a la seguretat? Jo ho tinc clar.

Us explico un fet que em va sorprendre molt fa uns anys. Quan feia de guia em va tocar anar al Principat de Mònaco. El Principat de Mònaco és un lloc on en cada carrer hi ha una càmera de seguretat. Recordo que els restaurants deixaven de nit a l’exterior les seves taules, cadires i les setrilleres de l’oli i la sal de les seves terrasses. Penseu que algú s’enduia quelcom durant la nit?. Així mateix, quan per exemple a alguna persona li agafava una indisposició greu pels carrers de Mònaco, en res arribava l’ambulància de torn. Us ho imagineu aquí?. Ara podeu entendre el per què aquest Principat va ser la ciutat més segura del món durant els anys 90.

Cal, ara més que mai, reforçar la seguretat quotidiana dels ciutadans amb més càmeres de seguretat. Les càmeres tenen un efecte dissuasori important però també informatiu i corrector. No tinc cap dubte que més càmeres als nostres carrers i urbanitzacions ens farien sentir més segurs.

Repeteixo, no hi ha llibertat sense seguretat.