L’atur, el gran repte.

baixa (1)Hores d’ara, dir que el problema principal d’aquest país, és l’atur, és una obvietat. Amb la borsa en fase de recuperació i la prima de risc sota control queda clar que qualsevol intent per millorar la situació a Catalunya i a l’estat espanyol, passa, sí o sí, per la generació de nous llocs de treball.

Aquesta és sens dubte la meva principal obsessió i on penso centrar i esmerçar els meus esforços. La senyalització d’un fet i el reconeixement per part de tots de la gravetat d’un problema no fa que aquest, desaparegui, per tant cal passar a l’acció i començar a plantejar diferents mesures o propostes per acabar amb aquesta veritable lacra que és l’atur i especialment, l’atur juvenil.

En els propers mesos i mitjançant aquest blog i altres “foros” aniré desgranant força, aquestes idees.

Un dels temes més preocupants és la dificultat per a la creació d’un negoci, en aquest camp l’estat espanyol no surt massa ben parat, estem a la posició número 44, amb una mitjana de 136 dies per obrir un negoci, molt lluny del primer país del rànquing que és Singapur amb una mitjana de 4 dies. Aquest fet redunda, en que al mateix temps, Espanya, està a la posició 136 del rànquing de creació d’empreses, el país que ocupa el número 1, és Nova Zelanda. Però la part més dolorosa d’aquestes dades, és el número de tràmits administratius necessaris per obrir aquestes empreses o negocis, 10, són necessaris, 1, només al primer país del rànquing.

Per tant ja tenim, el primer punt on hem d’incidir. Cal potenciar des de l’administració, totes, les accions i suports per facilitar als emprenedors d’aquest país que els seus models de negoci, petits i grans és puguin dur a terme d’una manera ràpida, efectiva i si pot ser el més econòmica possible.

Aquest govern, a tal efecte, ja va desenvolupar amb celeritat les anomenades lleis òmnibus que són un conjunt de cinc lleis que van modificar més de 80 i van derogar total o parcialment gairebé una trentena, amb la clara finalitat de reduir la càrrega burocràtica, els terminis de les resolucions administratives, tant per a les empreses com per als particulars. Perseguia també simplificar l’administració i fer-la més propera i entenedora i convertir-la en àgil, eficient, propera, transparent i competitiva.

És innegable que aquesta és la direcció, però també és innegable, que no ha estat suficient, s’ha d’anar més enllà. Constantment a les diferents reunions que mantinc amb empresaris, emprenedors o gent amb moltes ganes i idees per tirar endavant, surt com a tema recurrent, a banda dels temes relacionats amb el crèdit, la dificultat i les traves administratives per poder posar en marxa un negoci de manera ràpida.

Cal que impulsem fermament, el concepte de finestreta única, i que amb un únic tràmit i amb l’acompanyament de l’administració, tothom pugui posar en marxa qualsevol activitat econòmica, evidentment amb la seguretat i rigor que pertoqui, en un màxim de 10 dies. En aquest cas l’administració s’ha de reformular per fer-la més efectiva i que el ciutadà tingui clarament la percepció que aquesta treballa per ell i no l’hi posa dificultats excessives, és un luxe que aquest país no es pot permetre.

Hem d’avançar, encara més, cap a una administració facilitadora i no fiscalitzadora, amb unes lleis i decrets que siguin efectives per facilitar la creació de noves empreses i negocis, que alhora generin nous llocs de treball.