Més sobre l’atur

baixa

L’atur és un dels indicadors més rellevants de la situació socioeconòmica d’un país i, en el nostre cas, la font de preocupació més important que tenim ara com a societat. Tots esperem amb molta expectació les dades de l’atur registrat mensual i les de l’enquesta de població activa trimestral, per fer tots els anàlisis haguts i per haver.

És per la preocupació que generen aquestes dades que cal revisar els indicadors emprats. Per què dic això?

En el cas de les xifres de l’atur juvenil, per exemple, els resultats que es donen no acaben de ser del tot rigorosos.

Cal molt més rigor quan parlem de l’atur però també calen mètodes estadístics més eficients que no facin augmentar gratuïtament aquesta sensació de frustració col·lectiva.

Quan es diu que hi ha una taxa d’atur juvenil del 50% no vol dir que la meitat dels joves estan aturats.

La taxa d’atur juvenil no inclou tots els joves perquè no contempla totes les situacions en les que es poden trobar aquests.

Una gran part dels joves són únicament estudiants. Aquests no tenen cap vinculació amb el mercat de treball i per tant queden exclosos de les estadístiques d’atur.

Per tant, els joves que encara estan estudiant no poden constar en aquest 50% d’atur juvenil.

També, així ho diuen les estadístiques, hi han molts joves que no estan treballant ni estan buscant feina.

Com ens recorden alguns informes i estudis hi han joves que o bé es troben en l’economia submergida o bé fan aquelles tasques domèstiques no remunerades i que s’han fet tota la vida (cangurs, classes de repàs, etc).

Repeteixo, cal revisar els indicadors del mercat de treball ja que poden distorsionar la realitat.

Més enllà d’aquestes reflexions, l’atur juvenil continua sent una xacra que s’ha d’atacar amb decisió.

Cert és que aquesta crisi ha fet que es tripliquin el nombre de joves en situació d’atur. Això no es pot obviar, com tampoc la debilitat amb la que està quedant el nostre malmès sistema laboral.

Repetir constantment que el 50% dels nostres joves estan aturats només crea frustració i genera un clima de pessimisme que afecta sobretot a la moral de les generacions futures.

Com he dit darrerament, cal la implementació d’un Pla de Xoc per l’ocupació, a tots els nivells i edats.

Per exemple que faria jo d’immediat:

És urgent una reducció de les càrregues socials empresarials en nous contractes com també les bonificacions en les cotitzacions socials, per a les empreses que contractin menors de 25 anys o majors de 45.

Cal que aprovem La Llei de l’Emprenedor on s’estableixin exempcions fiscals en l’IRPF, bonificacions en les cotitzacions social pels autònom, capitalització del 100% de la prestació d’atur, bonificacions en les cotitzacions socials per la contractació de treballadors aturats, incentius fiscals pels inversors, etc.

Com cal també, la creació per part de la Generalitat de Catalunya d’una oficina única encarregada de tots els processos de creació d’empreses, de manera que l’empresari /emprenedor no hagi de realitzar cap tasca administrativa un cop entregui la documentació necessària a l’oficina de la Generalitat.

Tenim feina i cal fer-la amb rigor. Posem-hi tots de la nostra part.