El que la gent demana…

22052013VotacioConsultesPopulars_mitjaLlegeixo amb estupor i escolto atònit, constantment, en els diferents mitjans de comunicació, com, tertulians, periodistes i companys que es dediquen a allò que cada vegada de manera més despectiva, anomenem el món de la política, utilitzen amb molta lleugeresa i alegrement la frase “el que la gent demana…”, per justificar una o altre postura.

No parem d’escoltar com, per exemple, per posar pals a la roda el procés de consulta sobre el futur de Catalunya, molts dirigents polítics dels partits que s’oposen al procés, argumenten aquesta oposició, dient que el que la gent demana és: …prioritzar la solució de l’atur, minimitzar les retallades, …però per l’altre banda, malgrat que s’omplen la boca en comentar el que la gent demana, no els volen deixar opinar ni expressar allò que majoritàriament la gent desitja, sigui el que sigui.

Que aquest exemple, serveixi únicament com a punt de partida de la meva reflexió.

Si volem fomentar la participació dels ciutadans, si volem regenerar la política del nostre país, si el nostre objectiu ha de ser apropar la política al carrer, si realment desitgem ser veritablement útils i no fer els deures una vegada cada quatre anys, crec que cal explorar un model molt més participatiu on demanem sovint l’opinió dels ciutadans i ciutadanes. Els temps són agitats i la societat avança molt ràpidament, el que ahir era blanc, demà potser negre, el que era útil al novembre pot estar absolutament desfasat demà. En aquestes circumstàncies, més que mai, cal consultar i demanar opinió a aquells per qui realment es gestiona i es governa.

Models com el de Suïssa, altament participatiu, amb alguns matisos, no és or tot el que llueix, podria ser un referent per poder canviar el model participatiu del nostre país.

En aquesta direcció és una magnífica notícia, l’aprovació, per amplia majoria, de la llei de consultes aprovada al Parlament de Catalunya que ens ha de permetre millorar la qualitat democràtica amb la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions que els afecta.

Aquesta eina, element bàsic de democràcia, participació i de llibertat, és el veritable camí cap allò que certament la gent demana i no allò que alguns ens pretenen fer creure que la societat vol.

Com diuen en castellà, “el movimiento se demuestra andando” i no teoritzant i utilitzant arguments demagogs que no són de rebut.