Perspectives del sector turístic

Com be sabeu, per vocació, professió i historia sempre he estat vinculat al sector turístic, i és un orgull personal però també de país haver defensat al Parlament la moció subsegüent a la interpel·lació al govern sobre les perspectives del sector turístic.

Permeteu-me doncs que us faci cinc cèntims sobre la situació actual del turisme al nostre país.

El sector turístic és un sector clau i estratègic en l’activitat econòmica i l’ocupació a Catalunya, estem als inicis del plat fort de la temporada 2013, i les dades que tenim de gener a abril, són positives sobretot pel que fa al turisme estranger: millorem en qualitat i increment de la despesa.

Per tant les previsions són positives, per les dades de les que avui disposem, tot i que cal ser prudents, donat que el sector turístic és molt sensible a les condicions canviants de l’entorn, tant a curt com a mig termini, ja sigui per aspectes econòmics, polítics, naturals o de canvis de tendència de la demanda, poden suposar un desviament dels fluxos de visitants, entre destinacions i territoris.

Dit això, cal donar suport i reconeixement al pla estratègic del turisme al nostre país i per extensió al seu pla de màrqueting, impulsat per la Direcció general de Turisme i executat per l’Agència Catalana de Turisme, i cal, sens dubte, un reconeixement molt especial per la Marian Muro, la seva directora general, per la magnífica gestió, que en moments complicats esta duent a terme a aquest sector. Aquest pla, a les seves línies estratègiques determina una aposta ferma per la qualitat i per  augmentar més la despesa que no pas el volum de turistes. Molt important apostar per la sostenibilitat del model, qualitat en lloc de quantitat.

En aquesta direcció permeteu-me que doni algunes dades de l’evolució del sector, amb dades tancades gener abril 2013. El nombre de turistes estrangers: 3,6 milions s’ha incrementat un 5% respecte el mateix període de 2012, de igual manera la despesa del turista estranger, més de 2.900 milions d’euros, s’ha incrementat un 10.8%, situant la seva despesa mitja en  826 euros un +5,4%, més que al mateix període de 2012.

Pel que fa a l’evolució turística pel 2013, i pel que fa a turisme estranger, a nivell de l’Estat el Ministeri preveu un descens del 3% dels turistes. Les nostres dades però, són més positives. A Catalunya, les nostres previsions es basen en tres elements claus: les dades objectives de l’evolució d’arribada de visitants en els primers mesos de l’any, l’estat de les reserves que els propis operadors ens indiquen mitjançant contacte amb les nostre oficines a l’estranger i l’increment de la capacitat dels vols cap a Catalunya en temporada. Capítol a banda mereix el turisme intern, aquell que fa referència als turistes espanyols i catalans. La situació econòmica general ens fa pensar que afebliran la demanda i el consum turístic.

Pel que fa al pla estratègic de turisme i els el conseqüent pla de màrqueting, cal valorar la seva àmplia participació i aportació d’agents públics i privats del sector turístic, a través d’entrevistes a persones clau del sector, taules de treball i enquestes i qüestionaris tant a professionals del sector turístic català i estranger. Són plans àmpliament consensuats i treballats amb el sector i que la Generalitat ha de liderar conjuntament amb ell. Com a elements referencials cal destacar, un projecte de país internacional, una aposta pel producte, una direcció de turisme transversal i una aposta clara i decidida per l’excel·lència.

En definitiva, el govern, operadors, agents, etc… apostem per un model de turisme sostenible, seriós, responsable i de qualitat que ens permetrà posicionar-nos clarament en un mercat global en expansió.

Hi ha projecte, tenim idees i s’estan executant… exemple clar de model d’èxit.

Som-hi!!!!

Enllaç a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre les perspectives del sector turístic http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6686212&p_cp2=6686566&p_cp3=6686530

Intervinent

Les coses han de canviar sí o sí…

Deixeu-me que el post d’aquesta setmana giri de nou entorn la regeneració de la política però també, sobre la seva resurrecció.

Com a economista que actualment desenvolupa la seva tasca professional entorn la política, començo a mostrar símptomes evidents de manca d’idees per millorar tot allò de la política que està tan malmès.

Estic obert doncs, a rebre totes aquelles idees i propostes que tingueu, per tal de reconduir i millorar la política i la seva praxis.

Penso que calen canvis importants. No val mirar-nos al melic i seguir pensant que ho fem be i que tenim la raó absoluta. Crec que poc a poc la ciutadania ens va posant al nostre lloc.

Però la gent, el poble, la societat, societat civil o com vulgueu dir-li, ja no es pot quedar a casa o mirant la tele i criticant als polítics per posar-nos a lloc.

Si a la ciutadania no li agrada com ho estem fent ni tampoc creu amb el rumb i la direcció que esta prenent el país, llavors demano que s’impliquin, que no es quedin a casa i sigui quina sigui la seva ideologia, entrin en els partits, els renovin i ajudin a regenerar-los.

Sóc dels que penso que calen noves maneres de fer i d’actuar. Cal major positivisme, cercant acords, cadascú dins de la seva línia política però amb ganes de trobar el consens per tal de poder tirar el país endavant i deixar-nos estar d’aquest constant toma i “daca”, que ja fa 30 anys que arrosseguem.

Sabeu que penso que cal replantejar-nos el sistema i que calen nous reptes polítics compartits. El primer, regenerar la política.

Això només es podrà assolir si dins de tots i a cadascun dels partits polítics hi ha incorporacions amb gent fresca i no malejada per les infinites guerres tribals a les que els partits convencionals estan acostumats.

Si els partits tradicionals no ens refresquem, passarà el que passarà o millor dit esta ja passant. La gent triarà noves opcions polítiques o noves opcions a través de les quals organitzar-se.

Greu també és que els partits clàssics i tradicionals no estan obrin totes les portes necessàries per l’activisme polític, tot i això els ciutadans tampoc es mostren entusiasmats en accedir-hi.

Cal un procés de millora de la qualitat democràtica i de satisfacció i de comunió entre la política i els ciutadans.

Cal transparència i regeneració democràtica amb urgència.

Cal que afronten els debats amb valentia! Serà un procés lent i feixuc, però s’ha de fer.

És l’hora de la resurrecció de la política!

Cercle d’economia i altres reflexions

Com economista de formació que sóc, sempre intento fer un seguiment, més o menys acurat, de tot allò que passa a les trobades anuals que el Cercle d’Economia desenvolupa a Sitges.

Aquest any, no podia ser menys, i he prestat especial atenció als posicionaments, anàlisi i opinions, d’experts econòmics i dels diferents responsables polítics de primer nivell que s’hi donen cita.

Tinc la sensació, compartida per molts, que enguany es va parlar més de política que d’economia. No entraré a analitzar el que va dir el President Mas, Rajoy o de Guindos. Ja se n’ha parlat molt.

El que sí que vull és remarcar i reafirmar, la posició clara del Cercle, que enèrgicament va demanar superar la por al canvi i a les reformes, també de la Constitució.

Especialment em va agradar que el president del Cercle d’Economia demanés a les institucions que s’adaptessin a les noves generacions per tal de que s’hi vegin representades. Just a la fusta, no es podia haver dit millor.

Sabeu que ja fa temps que parlo precisament d’això i que defenso activament que s’ha de modificar tot allò que ens allunya del ciutadà. Ja fa temps que la classe política s’hauria d’haver pres seriosament el debat de la reformulació de la política i també de les institucions. O aprofundim amb urgència sobre tot allò que es fa i no es fa o ens donaran definitivament l’esquena.

Cal reformar la Constitució, el Senat, el Congrés, el model autonòmic del “café para todos” i s’ha de vertebrar un nou model polític adaptant-lo a les noves realitats socials. La gent ho espera, creieu-me.

Sempre he dit que la crisi ha de ser una oportunitat per solucionar tot allò que no funciona. Avui, afortunadament, ja es parla obertament de llistes obertes i de limitació de mandats, ara bé hem de deixar de parlar, posar-ho sobre paper i passar als fets.

A nivell del sector econòmic tres quarts del mateix. Cal tornar a l’economia de trinxeres. Les famílies, la gent i moltes empreses estan posant de la seva part per viure amb molt menys. Cal que el sectors bancaris, les empreses de l’Ibex i el ministeri competent apliquin també aquest remei tan nostre.

D’afegit, una petita reflexió. L’altre dia llegia un article al portal Economia Digital, on es deia que el mercat espanyol ha deixat de ser una oportunitat per alguns fons de capital de risc. Què vol dir això? que moltes empreses d’inversió instaurades a Espanya estan deixant d’invertir a Espanya per fer-ho, per exemple, a l’Amèrica del Sud.

Per molts, això seria una mala notícia però per mi no, i tant que no!. Una cosa més sobre això; que Déu ajudi als amics de l’Amèrica del Sud ja que part de la crisi que ara tenim també és responsabilitat d’aquesta enginyeria financera, a vegades, molt poc ortodoxa.

S’ha d’humanitzar l’economia i sobretot, sobretot, que l’enginyeria faci ponts i camins i no balanços.

Crec que entre tots ho farem possible, però ho farem possible si assumim que s’han de fer canvis.

El Cercle va mostrar la seva predisposició als canvis i reformes, aprofitem-ho i que ens ajudin a fer-ho.