Cercle d’economia i altres reflexions

fotonoticia_20130530174616_500Com economista de formació que sóc, sempre intento fer un seguiment, més o menys acurat, de tot allò que passa a les trobades anuals que el Cercle d’Economia desenvolupa a Sitges.

Aquest any, no podia ser menys, i he prestat especial atenció als posicionaments, anàlisi i opinions, d’experts econòmics i dels diferents responsables polítics de primer nivell que s’hi donen cita.

Tinc la sensació, compartida per molts, que enguany es va parlar més de política que d’economia. No entraré a analitzar el que va dir el President Mas, Rajoy o de Guindos. Ja se n’ha parlat molt.

El que sí que vull és remarcar i reafirmar, la posició clara del Cercle, que enèrgicament va demanar superar la por al canvi i a les reformes, també de la Constitució.

Especialment em va agradar que el president del Cercle d’Economia demanés a les institucions que s’adaptessin a les noves generacions per tal de que s’hi vegin representades. Just a la fusta, no es podia haver dit millor.

Sabeu que ja fa temps que parlo precisament d’això i que defenso activament que s’ha de modificar tot allò que ens allunya del ciutadà. Ja fa temps que la classe política s’hauria d’haver pres seriosament el debat de la reformulació de la política i també de les institucions. O aprofundim amb urgència sobre tot allò que es fa i no es fa o ens donaran definitivament l’esquena.

Cal reformar la Constitució, el Senat, el Congrés, el model autonòmic del “café para todos” i s’ha de vertebrar un nou model polític adaptant-lo a les noves realitats socials. La gent ho espera, creieu-me.

Sempre he dit que la crisi ha de ser una oportunitat per solucionar tot allò que no funciona. Avui, afortunadament, ja es parla obertament de llistes obertes i de limitació de mandats, ara bé hem de deixar de parlar, posar-ho sobre paper i passar als fets.

A nivell del sector econòmic tres quarts del mateix. Cal tornar a l’economia de trinxeres. Les famílies, la gent i moltes empreses estan posant de la seva part per viure amb molt menys. Cal que el sectors bancaris, les empreses de l’Ibex i el ministeri competent apliquin també aquest remei tan nostre.

D’afegit, una petita reflexió. L’altre dia llegia un article al portal Economia Digital, on es deia que el mercat espanyol ha deixat de ser una oportunitat per alguns fons de capital de risc. Què vol dir això? que moltes empreses d’inversió instaurades a Espanya estan deixant d’invertir a Espanya per fer-ho, per exemple, a l’Amèrica del Sud.

Per molts, això seria una mala notícia però per mi no, i tant que no!. Una cosa més sobre això; que Déu ajudi als amics de l’Amèrica del Sud ja que part de la crisi que ara tenim també és responsabilitat d’aquesta enginyeria financera, a vegades, molt poc ortodoxa.

S’ha d’humanitzar l’economia i sobretot, sobretot, que l’enginyeria faci ponts i camins i no balanços.

Crec que entre tots ho farem possible, però ho farem possible si assumim que s’han de fer canvis.

El Cercle va mostrar la seva predisposició als canvis i reformes, aprofitem-ho i que ens ajudin a fer-ho.