Les coses han de canviar sí o sí…

Deixeu-me que el post d’aquesta setmana giri de nou entorn la regeneració de la política però també, sobre la seva resurrecció.

Com a economista que actualment desenvolupa la seva tasca professional entorn la política, començo a mostrar símptomes evidents de manca d’idees per millorar tot allò de la política que està tan malmès.

Estic obert doncs, a rebre totes aquelles idees i propostes que tingueu, per tal de reconduir i millorar la política i la seva praxis.

Penso que calen canvis importants. No val mirar-nos al melic i seguir pensant que ho fem be i que tenim la raó absoluta. Crec que poc a poc la ciutadania ens va posant al nostre lloc.

Però la gent, el poble, la societat, societat civil o com vulgueu dir-li, ja no es pot quedar a casa o mirant la tele i criticant als polítics per posar-nos a lloc.

Si a la ciutadania no li agrada com ho estem fent ni tampoc creu amb el rumb i la direcció que esta prenent el país, llavors demano que s’impliquin, que no es quedin a casa i sigui quina sigui la seva ideologia, entrin en els partits, els renovin i ajudin a regenerar-los.

images (3)Sóc dels que penso que calen noves maneres de fer i d’actuar. Cal major positivisme, cercant acords, cadascú dins de la seva línia política però amb ganes de trobar el consens per tal de poder tirar el país endavant i deixar-nos estar d’aquest constant toma i “daca”, que ja fa 30 anys que arrosseguem.

Sabeu que penso que cal replantejar-nos el sistema i que calen nous reptes polítics compartits. El primer, regenerar la política.

Això només es podrà assolir si dins de tots i a cadascun dels partits polítics hi ha incorporacions amb gent fresca i no malejada per les infinites guerres tribals a les que els partits convencionals estan acostumats.

Si els partits tradicionals no ens refresquem, passarà el que passarà o millor dit esta ja passant. La gent triarà noves opcions polítiques o noves opcions a través de les quals organitzar-se.

Greu també és que els partits clàssics i tradicionals no estan obrin totes les portes necessàries per l’activisme polític, tot i això els ciutadans tampoc es mostren entusiasmats en accedir-hi.

Cal un procés de millora de la qualitat democràtica i de satisfacció i de comunió entre la política i els ciutadans.

Cal transparència i regeneració democràtica amb urgència.

Cal que afronten els debats amb valentia! Serà un procés lent i feixuc, però s’ha de fer.

És l’hora de la resurrecció de la política!