Primer; transparència!

Sabeu que ja fa temps que en el meu blog escric sobre la necessitat de canvis majúsculs en la política, així com també en altres camps i estaments de la nostra societat i especialment al bancari i empresarial.

El model de fer política que s’ha practicat fins ara està més que caducat, és obsolet i s’ha demostrat que no serveix.

Les coses s’han de fer d’una altre manera perquè el ciutadà ja no té la paciència que ha tingut en temps pretèrits. Avui la informació està a l’abast de tothom i aquest fet situa a la política i la seva praxis molt lluny de com s’entenia fa uns anys.

En aquest món, avui, tot passa volant. Les societats estan canviant i la nostra no serà una excepció. Les noves generacions estan demostrant que no volen conviure amb tics d’una democràcia antiga. Cal escoltar-los.

Per tant; quin és un dels aspectes d’aquest sistema polític que ha de canviar i sotmetres a un gir de 180º? La transparència.

Cal, d’una vegada per totes, conèixer i identificar a totes aquelles persones, que guanyen diner públic o reben qualsevol cèntim de l’administració, ja sigui treballant directament per ella o, a entitats, televisions, ràdios, empreses públiques, etcètera. Cal que la gent pugui saber el què, el com i el perquè, quan és parla del destí dels fons públics.

La vigilància democràtica avui és fa més necessària que mai.

Diuen les enciclopèdies que el terme “transparència” es utilitzat per caracteritzar una pràctica social guiada per la sinceritat i per la quasi perfecta accessibilitat a tota la informació vinculada….”

Em quedo amb la “quasi perfecta accessibilitat a tota la informació…”. Repeteixo, ara cal això!

La gent ha de saber el que cobra un regidor o parlamentari però també ha de saber el que cobra un president o membre d’una associació, un càmera o presentador de TV3 o el director d’un banc rescatat.

Precisament avui el Govern de la Generalitat presentarà un portal sobre transparència i rendiment de comptes. Aquest portal és una excel·lent notícia, ara cal que es doti agosaradament de tota aquella informació que reclama el ciutadà.

Sense transparència no hi haurà regeneració democràtica.

Posem fil a l’agulla!.

Com va dir el polític nord-americà Eduard Kennedy “En política passa com les matemàtiques: tot el que no és totalment correcte, està malament.”

Avui aquesta dita agafa més sentit que mai.

Bon estiu i descanseu!!!!

Un any més, d’escola d’estiu!

Ja fa uns anys que tinc el plaer d’assistir a les escoles d’estiu que la Fundació Inehca, conjuntament amb Unió, organitza per aquestes dates.

Enguany però hem canviat l’Empordà per la Selva i l’hem celebrat a Caldes de Malavella.

A l’escola s’ha parlat de participació ciutadana, de qualitat democràtica i de regeneració. S’ha fet des de tots els punts de vista i deixant la ideologia a banda.

Com deia i ja és habitual a les nostres escoles no hem volgut ser endogàmics i tant els ponents com les idees han estat el més transversals i plurals possibles.

Així mateix s’ha honorat la figura de Manuel Carrasco i Formiguera, tot repassant el personatge polític i el personatge familiar, ja que aquest any es compleixen 75 anys del seu afusellament. Per fer-ho em comptat amb la presència del portaveu i Conseller del govern basc, en Josu Erkoreka, entre d’altres. Tot un plaer escoltar-lo.

Deixeu-me però que em centri en el moment de la cloenda de l’escola i més concretament amb les paraules que va transmetre el president del nostre partit i secretari general de la federació de CiU.

Ahir Duran va fer un repàs de la situació que viu el nostre país. Va parlar d’ideari, de projecte, de participació, de lideratge, de qualitat democràtica, de corrupció, etc… Va fer-ho sense pors i parlant clar, sense dilacions, el que demana la gent.

Però em quedo amb una cosa que va dir i que jo fa temps que em pregunto en aquest bloc. Per què girem, tornem, trepitgem, embrutem, xisclem, ens estirem els cabells els uns i els altres mentre la gent pateix la crisi?. Per què volem fer un pacte per fer fora a algú del govern que no sabem ni s’hi ha delinquit? Per què no deixem que la justícia treballi i els polítics fem de polítics?.

En definitiva, per què no comencem a treballar per buscar un pacte d’estat que acabi amb aquesta crisi tan ferotge, amb l’atur i el patiment de tantes famílies?. A què estem esperant?

Si no ho fem serà massa tard

Tinc por, ho dic de debò.

Com a responsable polític em fa basarda pensar que no som capaços, tot junts!!, d’abordar els problemes que principalment preocupen a la gent (atur, estat del benestar,…), però en canvi si d’anar tots junts per preparar una hipotètica moció de censura.

Perdoneu-me, d’això se’n diu caïnisme polític!

Aquest caïnisme que s’ha instaurat en la vida política farà que algun dia el país sigui ingovernable.

Entenc que som una democràcia madura, no?

Si no és així; pleguem!