Les coses passen perquè han de passar…

Ara fa tres anys que CiU guanyava les eleccions al Parlament de Catalunya. A posteriori guanyava també les eleccions municipals de 2011, fet que va portar a que CiU governés a les quatre diputacions i a la majoria de consells comarcals del país.

En un moment de crisi com l’actual, de greus dificultats econòmiques, de falta de liquiditat a les administracions, el destí va voler, molt acertadament, que una mateixa coalició de partits estigues al capdavant de les diferents administracions.

Aquest fet ha estat imprescindible per generar les sinergies necessàries entre administracions per tal de treballar des de la transversalitat les diferents necessitats econòmiques i financeres del país.

Us imagineu que hagués passat si, per exemple, a la Generalitat governés CiU i a les diputacions ho hagués fet un tripartit?

Per tant, com deia, les coses passen perquè han de passar i, en aquest cas, han permès abordar els diferents reptes de l’administració catalana des d’una posició comuna.

Segur que aquesta situació no es produirà en els futurs mapes electorals de Catalunya, seguríssim, però el país agrairà en el futur proper haver passat el pitjor de la crisi sense soroll entre administracions catalanes.

En definitiva, les coses passen perquè han de passar. Tot el que ens passa es necessari per aprendre quelcom, per experimentar i en el cas del que parlo avui, per permetre que les coses hagin estat més fàcils.

Tard o d’hora tot s’aclarirà i llavors comprendrem quina era la necessitat de que les coses hagin passat en el passat com van passar.

Maresmencs, una gran notícia!!

El passat dia 9 d’octubre va haver-hi ple al Parlament. En aquest ple hi vaig intervenir per formular una pregunta al Conseller de Territori i Sostenibilitat, l’hble. Santi Vila.

La meva pregunta al conseller va girar entorn “la gran notícia” anunciada la setmana passada i que molts Maresmencs, però també Garrafencs, esperaven escoltar des de fa temps; la rebaixa del peatge de l’autopista C32.

Com sabeu, Catalunya ha estat històricament castigada i maltractada pel que respecta als peatges de les autopistes. Els greuges comparatius amb altres comunitats són molt grans. Només cal que agafeu el cotxe i circuleu per carreteres d’altres comunitats i hi trobareu kilòmetres i kilòmetres d’autovies gratuïtes molt semblants a les autopistes (de pagament) que tenim aquí.

Però avui no ens hem de lamentar. Avui toca celebrar que un Govern, per fi, ha trobat la solució per millorar els preus dels peatges a la nostra comarca. Com ja sabeu la gent del Maresme varem ser dels primers perjudicats a patir el cost dels peatges a les nostres butxaques, ja que l’actual C-32 va ser la primera autopista de peatge de tot l’Estat espanyol i va ser reconeguda com l’autopista més cara del món en relació preu per quilòmetre -almenys això deia el professor Estapé a les aules de la universitat-.

Són molts anys que la gent del Maresme reivindica una correcció del preu abusiu dels peatges d’aquesta autopista. Per aquest motiu, i en nom de molts ciutadans d’aquesta comarca, vull felicitar al conseller Vila per fer que les coses comencin a canviar i es facin amb encert.

La conselleria de Territori i Sostenibilitat està fent una feina molt important i rigorosa pel que fa al nou pla de polítiques de mobilitat de Catalunya i concretament pel que fa als nous models de peatges i als objectius que es cerquen, així com les millores i beneficis que obtindrem els ciutadans però també en polítiques de mobilitat sostenible i de transport públic.

Després de tantes males notícies i d’una situació no gens fàcil és important poder transmetre bones noticies i aquesta ho és i molt.

Durant la pregunta que vaig formular al Conseller Vila des del meu escó al Parlament, vaig explicar una anècdota que també vull compartir amb vosaltres.

Fa més de vint-i-cinc anys que la gent del meu poble, d’Arenys de Mar, reivindiquem la variant de Valldegata-Ponent. El senyor Artur Mas, quan era conseller d’Obres Públiques i jo era regidor d’Urbanisme d’Arenys de Mar -fa d’això uns quants anys, reivindicàvem plegats la variant de Valldegata-Ponent. La setmana passada al Ple en un dia també de reivindicacions viaries però d’alegria ens varem tornar a trobar el Sr. Artur Mas i jo, però ell com a President de la Generalitat i jo com a Diputat al Parlament, parlant de nou del Maresme i les seves reivindicacions.

Volta el món i torna al Born.

Felicitats MARESMENCS!

La muntanya del mal temps…

Ja fa temps que dic en aquest bloc que les posicions estan massa enrocades i que la nul·la predisposició al diàleg per part del govern de l’estat, dificulta i molt una solució al problema.

Això ja no és un joc de nens i aquestes darreres setmanes, Catalunya, s’ha convertit en un problema per l’Estat de primera magnitud.

Sembla que les discrepàncies de com afrontar la situació comencen a ser importants en el si del Govern Espanyol. Dona la sensació que uns pocs estarien disposats a, per exemple, reformar la constitució o negociar un nou pacte fiscal però altres que no volen obrir el debat territorial “ni agua”. Opció, aquesta darrera, majoritària.

Aquí Catalunya seguim contemplant amb un cert estupor aquesta postura immobilista de Madrid. Ara ja sabem que Madrid no vol corregir la seva miopia i prefereixen seguir dilatant el problema.

Crec però que mentre Espanya segueix a la inòpia, Europa comença a entendre que hi ha quelcom que es mou a Catalunya i que va en serio. Ja són algunes les veus que demanen diàleg, pacte i acord a un Rajoy que desgraciadament és continua mostrant mandrós i apàtic. Europa mira a Catalunya.

I aquí que hem de fer?. Cal continuar demanat diàleg a l’Estat però fixant les bases perquè la consulta sigui un èxit i el més transversal possible. Cal exercir el nostre dret a decidir i cal fer-ho el més aviat millor.

Però cal que no ens enroquem en les preguntes i posar tota la energia en mirar de fer entendre, a qui no ho vol entendre, que una consulta és ja una necessitat a Catalunya. La consulta ja no formarà part del diàleg. És innegociable.

Cal començar a pensar en fer els passos adequats i en el temps i el moment precís. Sembla que tot ho hem fet amb una certa precipitació. No ho critico però paga la pena dir-ho.

Una reflexió final i que molts arenyencs com jo m’entendran. Un pot baixar de la muntanya del mal temps ( situada a la part de llevant d’Arenys i citada pel propi Espriu) pel penya-segat o pel camí. Si tria baixar penya-segat avall arribarà a port ràpid però magullat i ple d’esgarrapades, en canvi, si tria baixar pel camí, arribarà a port en condicions i amb ganes de menjar una bona sardinada.

Jo trio arribar a port, i tant, però en condicions i amb garanties. Baixant pel camí.