Ja fa temps que dic en aquest bloc que les posicions estan massa enrocades i que la nul·la predisposició al diàleg per part del govern de l’estat, dificulta i molt una solució al problema.
Això ja no és un joc de nens i aquestes darreres setmanes, Catalunya, s’ha convertit en un problema per l’Estat de primera magnitud.
Sembla que les discrepàncies de com afrontar la situació comencen a ser importants en el si del Govern Espanyol. Dona la sensació que uns pocs estarien disposats a, per exemple, reformar la constitució o negociar un nou pacte fiscal però altres que no volen obrir el debat territorial “ni agua”. Opció, aquesta darrera, majoritària.
Aquí Catalunya seguim contemplant amb un cert estupor aquesta postura immobilista de Madrid. Ara ja sabem que Madrid no vol corregir la seva miopia i prefereixen seguir dilatant el problema.
Crec però que mentre Espanya segueix a la inòpia, Europa comença a entendre que hi ha quelcom que es mou a Catalunya i que va en serio. Ja són algunes les veus que demanen diàleg, pacte i acord a un Rajoy que desgraciadament és continua mostrant mandrós i apàtic. Europa mira a Catalunya.
I aquí que hem de fer?. Cal continuar demanat diàleg a l’Estat però fixant les bases perquè la consulta sigui un èxit i el més transversal possible. Cal exercir el nostre dret a decidir i cal fer-ho el més aviat millor.
Però cal que no ens enroquem en les preguntes i posar tota la energia en mirar de fer entendre, a qui no ho vol entendre, que una consulta és ja una necessitat a Catalunya. La consulta ja no formarà part del diàleg. És innegociable.
Cal començar a pensar en fer els passos adequats i en el temps i el moment precís. Sembla que tot ho hem fet amb una certa precipitació. No ho critico però paga la pena dir-ho.
Una reflexió final i que molts arenyencs com jo m’entendran. Un pot baixar de la muntanya del mal temps ( situada a la part de llevant d’Arenys i citada pel propi Espriu) pel penya-segat o pel camí. Si tria baixar penya-segat avall arribarà a port ràpid però magullat i ple d’esgarrapades, en canvi, si tria baixar pel camí, arribarà a port en condicions i amb ganes de menjar una bona sardinada.
Jo trio arribar a port, i tant, però en condicions i amb garanties. Baixant pel camí.
Benet Maimí i Pou 