La dignitat de Catalunya

Tot just avui fa quatre anys que dotze diaris catalans publicaven una editorial conjunta sota el títol “La dignitat de Catalunya”.

Aquella editorial pretenia denunciar que l’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat i referendat pel poble de Catalunya, passés pel Tribunal Constitucional i amb la por que aquest el trinxes de dalt a baix. Com així va ser.

Aquell exercici de democràcia i de llibertat d’expressió de la premsa escrita catalana ja apuntava en l’editorial quin seria el sentiment majoritari dels catalans un cop el Tribunal Constitucional emetés una sentencia contraria a l’Estatut.

Després de quatre anys podem afirmar que la sentencia del Tribunal Constitucional va fer erosionar la vida política, social i cultural catalana. El Partit Popular, amb una certa part de culpabilitat afegida del PSOE i del Govern Zapatero “aprovaremos el Estatuto que salga del Parlamento Catalán…”, va exercir una pressió intolerable amb aquella campanya fosca i absurda de recollida de signatures envers l’estatut i, per tant, és el responsable màxim de la situació que ara viu el nostre país.

Catalunya ja no té res a veure amb aquella Catalunya de l’any 2009. El debat ja és un altre. Catalunya vol ara decidir el seu futur. Aquella dignitat que l’any 2009 reclamaven els diaris, ara passa per poder votar i decidir lliurement i democràticament el nostre destí com a poble.

El govern espanyol segueix atacant la dignitat catalana i ens segueix girant l’esquena. No se’n adonen que quan més ataquen Catalunya més creix el sentiment independentista entre els nostres ciutadans. Desgraciadament, atacar Catalunya dona vots al PP i al PSOE i, per tant, difícilment deixaran de fer-ho.

Lligo aquest darrer comentari amb l’enquesta del CEO de la setmana passada. Quan Espanya ataca a Catalunya més pugen les opcions extremes i més es radicalitzen totes les opcions (i més en temps de crisi).

El drama, més enllà dels resultats de qui i com guanyaria unes futures eleccions, o de la valoració dels líders polítics on quasi bé no aprova ningú, es posa de relleu quan la gent valora la qualitat de la democràcia a Catalunya de manera negativa. Més del 80% dels catalans no estan contents amb el nivell de democràcia existent.

Això ha de fer pensar a la classe política. La gent valora més el líder de la CUP que al propi president del país….

Intueixo que la gent està cansada i esgotada de la manera de procedir de la classe política. Vol canvis urgents i amb tota la raó.

Però seny, seny i seny, el nostre model polític no es l’italià i anem evocats cap allà.

Uns pressupostos més socials

Com va dir el Conseller Mas Colell ahir “ aquests pressupostos són els que necessita Catalunya per garantir els serveis públics sense fer més retallades”.

Catalunya necessitava aprovar uns pressupostos com els que es van aprovar ahir. Calia aprovar uns pressupostos que evitessin un deteriorament dels serveis públics i preservessin aquest estat del benestar tan tocat per el impacte de la crisi.

Vull felicitar al Conseller Mas Colell i a tot el seu equip del departament per la gestió i defensa que fa dels comptes de la Generalitat. Crec que sense una personalitat com la seva al capdavant d’Economia, hagués estat molt més complicat sobreviure a aquesta situació financera tan complicada i enrevessada.

Aquests comptes que la Generalitat presenta pel 2014 són els necessaris ja que no ens podíem permetre retallar 2.000 milions més d’euros. De fet, només teníem dos opcions després dels números i el repartiment maldestre de dèficit que ha plantejat el govern espanyol. O retallem 2.000 milions d’euros més o incrementem impostos i venem actius i privatitzem quelcom que es pugui i sigui convenient. No ens en queda un altre i la segona opció millor que la primera.

Deixeu-me també que recordi en un dia com avui un fet gens menor. Si el famós “tripartit”( que recordo va governar Catalunya durant 7 anys) hagués pres mesures a temps, hagués viscut en l’austeritat i no s’hagués endeutat fins a les celles en plena crisi, potser ara podríem presentar uns pressupostos més ambiciosos i no aquests que presentem.

Ara bé, si alguna cosa són aquests pressupostos és que són socials. Les partides destinades a programes socials han augmentat respecte als comptes del 2010 casi uns 4 punts percentuals. Aquest fet no podia ser d’una altra manera ja que les necessitats socials segueixen creixen dia rere dia en el nostre país.

En definitiva, hi ha aspectes d’aquests pressupostos que a la pròpia gent de CiU tampoc agraden ni són les més adequades en els moments actuals (a ningú li agrada puja impostos!) però, insisteixo, no tenim altre remei si volem preservar aquest estat del Benestar que tant ens ha costat construir. Ara toca preservar-lo i els hi garanteixo que està costant i molt.

Des de l’admiració, avui li dedico una frase d’Aristòtil al Conseller Mas Colell “En les adversitats, surt a la llum la virtut”.

82 anys!

Aquest dissabte varem celebrar a Barcelona el 82è aniversari d’Unió Democràtica de Catalunya. En el marc d’aquest 82è aniversari es van celebrar durant tot el dia de dissabte unes jornades organitzades per la Fundació Inehca, que sota el títol “Valors i política”, pretenien aprofundir en la influència que han de tenir els valors i els idearis en la praxis política.

Dissabte mateix al matí feia un tuit en el meu compte de twiter on expressava la necessitat de que un polític ha de ser una persona amb cor, per tant polític amb cor, per tenir sintonia amb la gent. És per això que es fa del tot necessari tenir uns valors i un ideari molt clar que permeti de nou al ciutadà creure en la política i el polític.

Tot sovint no és fàcil parlar clar. Té conseqüències. Vivim en un món on la immediatesa i la pressa, sobretot aquella pressa imposada pels mitjans de comunicació i les noves tecnologies, ens porten a prendre decisions precipitades i poc estudiades. No parlo de res en concret, quedi clar, parlo del dia dia d’una societat que viu instal·lada en la pressa.

La gent necessita d’una manera diferent de fer política. Cal major reflexió en totes aquelles decisions que com a polítics prenem. Vivim en un món que passa per moments de convulsió permanent i són masses els factors econòmics, socials, tecnològics i culturals que influeixen sobre nosaltres i la nostra manera de pensar. Calen valors i avui més que mai.

Unió Democràtica de Catalunya és una eina al servei de les persones. El nostre ideari és clar, transparent i totalment vigent. La defensa dels valors que s’emanen del nostre humanisme cristià com el nostre compromís social i la nostra defensa de l’economia social de mercat fan que el nostre discurs polític hagi de ser pres en consideració.

El dissabte va acabar de la millor manera possible amb un sopar multitudinari per celebrar aquest 82è aniversari del nostre naixement com a formació política.

No ho dubteu, en farem 82 més!

Visca Unió i Visca Catalunya!