La dignitat de Catalunya

Tot just avui fa quatre anys que dotze diaris catalans publicaven una editorial conjunta sota el títol “La dignitat de Catalunya”.

descargaAquella editorial pretenia denunciar que l’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat i referendat pel poble de Catalunya, passés pel Tribunal Constitucional i amb la por que aquest el trinxes de dalt a baix. Com així va ser.

Aquell exercici de democràcia i de llibertat d’expressió de la premsa escrita catalana ja apuntava en l’editorial quin seria el sentiment majoritari dels catalans un cop el Tribunal Constitucional emetés una sentencia contraria a l’Estatut.

Després de quatre anys podem afirmar que la sentencia del Tribunal Constitucional va fer erosionar la vida política, social i cultural catalana. El Partit Popular, amb una certa part de culpabilitat afegida del PSOE i del Govern Zapatero “aprovaremos el Estatuto que salga del Parlamento Catalán…”, va exercir una pressió intolerable amb aquella campanya fosca i absurda de recollida de signatures envers l’estatut i, per tant, és el responsable màxim de la situació que ara viu el nostre país.

Catalunya ja no té res a veure amb aquella Catalunya de l’any 2009. El debat ja és un altre. Catalunya vol ara decidir el seu futur. Aquella dignitat que l’any 2009 reclamaven els diaris, ara passa per poder votar i decidir lliurement i democràticament el nostre destí com a poble.

El govern espanyol segueix atacant la dignitat catalana i ens segueix girant l’esquena. No se’n adonen que quan més ataquen Catalunya més creix el sentiment independentista entre els nostres ciutadans. Desgraciadament, atacar Catalunya dona vots al PP i al PSOE i, per tant, difícilment deixaran de fer-ho.

Lligo aquest darrer comentari amb l’enquesta del CEO de la setmana passada. Quan Espanya ataca a Catalunya més pugen les opcions extremes i més es radicalitzen totes les opcions (i més en temps de crisi).

El drama, més enllà dels resultats de qui i com guanyaria unes futures eleccions, o de la valoració dels líders polítics on quasi bé no aprova ningú, es posa de relleu quan la gent valora la qualitat de la democràcia a Catalunya de manera negativa. Més del 80% dels catalans no estan contents amb el nivell de democràcia existent.

Això ha de fer pensar a la classe política. La gent valora més el líder de la CUP que al propi president del país….

Intueixo que la gent està cansada i esgotada de la manera de procedir de la classe política. Vol canvis urgents i amb tota la raó.

Però seny, seny i seny, el nostre model polític no es l’italià i anem evocats cap allà.