Des de l’època d’en Suárez que Espanya no millora ni evoluciona, quan ens referim, concretament, a esperit polític constructiu Espanya, en època d’en Suárez, era un estat que es creava a partir del pacte i l’acord.
Més enllà de ser una etapa on el procés constituent va ser el protagonista, tots la recordem per ser una etapa on el pacte i el diàleg eren protagonistes.
L’Espanya d’en Suárez i de la classe política del moment, també era l’Espanya dels pactes de Toledo, dels pactes de la Moncloa, etc. Jo almenys la recordo com això, una etapa constructiva i positiva.
Amb Suàrez la política es feia pensant amb el ciutadà, amb Felipe Gonzalez el interès ja va començar a ser un altre.
Com deia, Felipe Gonzalez va començar a pervertir aquella concepció clàssica de la política amb majúscules, la política del amb i per la gent. Aznar, Zapatero i ara Rajoy, han continuat per minimitzar el valor de la política i allunyar-se del ciutadà.
En definitiva, Felipe González, Aznar, Zapatero i Rajoy han pervertit aquell esperit de la política de la transició.
Tots ells han estat incapaços de posar-se d’acord per les grans qüestions de país; com el terrorisme, la immigració, l’atur o temes transcendentals pel que a l’economia és refereix, ara bé, per anar en contra de Catalunya si que s’han posat d’acord.
Tots a la seva manera, han anat llaurant amb escreix el sentiment que avui es viu a Catalunya i només han trobat el pacte per silenciar les aspiracions de Catalunya.
Avui, tenim un estat fet a mida d’aquells que han governat en cada moment i que continua sense abordar des de la unitat els grans temes d’estat.
Avui, tenim també una constitució pervertida pels dos grans partits, un model autonòmic desigual i insolidari i un sistema polític que s’ha de regenerar amb urgència.
Cal prendre molta atenció a tot el que vindrà per què és producte del que hem generat nosaltres mateixos. Les formes actuals de fer política, ja no serveixen per abordar els canvis que venen.
Ells han pervertit l’estat, ara que ajudin a arreglar-lo.
Com deia Aristòtil “els polítics i les lleis han de servir per fer la vida fàcil i feliç als ciutadans”. Avui no és així i per això la gran distància entre polític i ciutadà.
Benet Maimí i Pou 