President Suárez “La concordia fue posible”

Abans d’ahir, malauradament, ens va deixar el millor president que ha tingut Espanya des de que hi ha democràcia en aquest país, i ho dic amb la màxima rotunditat possible.

baixaSuárez, va ser una persona que des del primer dia va entendre que Espanya només es pot governar des del diàleg i el consens institucional, però també des del consens polític, econòmic i social.

Ell, per sempre més, serà recordat, entre d’altres coses, com el president que va estructurar una Espanya política molt necessitada de consens i unitat.

Així mateix, parlar de Suárez, i fer-ho en clau catalana, és parlar de l’home que va tornar ha recuperar la Generalitat. Ho va fer amb valentia i coratge i desatenent moltes veus contraries a les seves formes de fer amb Catalunya i amb el model territorial que dibuixava per Espanya.

Així doncs, cal lloar l’esperit de Suárez de construir Espanya des del diàleg i el consens polític, deixant de banda el interès propi o partidista així com aquelles posicions situades als extrems.

Suárez, a diferència de Felipe González, Aznar, Zapatero o Rajoy, va demostrar, en tota la seva trajectòria política, ser un polític de debò. Però també va demostrar ser un estratega i estadista, no quedant-se mai amb la política “curta de mires”.

Aquesta manera de fer, i el fet de voler començar a canviar el “statu quo” d’algunes coses, li van crear molts problemes a Suárez.

Cal doncs, repeteixo, agrair a Suárez, la valentia i el coratge demostrat alhora d’afrontar un dels moments més crucials de la història recent d’Espanya.

I quanta falta faria a Espanya un Suárez en aquest moment….

Segur que ell, i no com Rajoy precisament, de la discrepància en faria una oportunitat.

Li dedico per acabar una frase de Winston Churchill que descriu molt el que ha significat aquest personatge que ens ha deixat “Valor és el que es necessita per aixecar-se i parlar; però també és el que es requereix per asseure’s i escoltar”.

Una darrera reflexió. Suárez ha mort en un moment clau. Ho ha fet en un moment on la situació entre Catalunya i Espanya està més encallada que mai. És per això que el seu adéu, ens fa recordar de nou aquells valors inherents a la seva personalitat, com son el diàleg i el consens, tan necessaris en l’actual escenari polític i institucional. Aquests valors d’en Suárez, podrien fer recapacitar a més d’un per tal de desencallar la complexa situació actual.

Descansi en Pau President Suárez, descansi en pau.

 

 

Ple sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats

baixaCom ja sabeu, la setmana passada es va celebrar al Parlament de Catalunya un ple monogràfic sobre la pobresa. Abans de res, comentar que aquests debats monogràfics sempre resulten positius i útils amb l’excepció de quan es pretén fer tacticisme polític i no resoldre el problema en qüestió. Dic això, ja que en aquest ple monogràfic sobre el increment de la pobresa i les desigualtats al nostre país, no es van assolir, ni molt menys, els objectius que molts de nosaltres esperàvem del mateix. Cal doncs, fer autocrítica com a classe política ja que només vam ser capaços d’extreure acords de mínims.

Obro parèntesi. Tinguem tots en compte i retinguem a la memòria que aquesta crisi ferotge ha generat que l’ocupació al nostre país s’hagi reduït en prop de 590.000persones i que la taxa de risc de pobresa s’hagi situat a la esgarrifosa xifra del 19%. Tanco parèntesi.

D’aquest ple, vaig comprovar les poques ganes dels partits convocants d’aquest (PSC, ICV-EUiA i CUP), d’arribar a consensos per tal de traçar un pla de xoc comú i afrontar amb garanties un dels majors reptes que tenim com a societat. Repeteixo, no m’agrada gens la música del resultats d’aquest ple.

Deixeu-me fer un símil amb un incendi. Si es produeix un incendi l’hem d’apagar, i tant, però el que cal es evitar que es produeixi. Amb la pobresa exactament el mateix. Com he dit altres vegades, crec que la ciutadania ens exigeix una nova manera de fer política, i el ple extraordinari contra la pobresa esdevenia una gran oportunitat per demostrar que aquests reptes només es poden vèncer des del consens polític, social i econòmic. En fi, una llàstima…; una nova oportunitat perduda.

Deixeu-me però, dir la meva sobre aquest debat. Com deia unes línies més amunt,aquesta crisi ha generat la pèrdua de més de mig milió de llocs de treball al nostre país. Cal doncs, centrar tots els nostres esforços en generar ocupació. Garantir un lloc de feina a les persones que viuen al nostre país és i ha de ser el nostre objectiu principal.

És per això, i com defensa el meu partit, que cal posar les bases, urgentment, per desenvolupar l’economia social de mercat i posar sobre la taula mesures de reactivació econòmica i de major coresponsabilitat entre tots els agents que en prenen part.

I què vol dir economia social de mercat? Vol dir, entre d’altres, compensar o corregir possibles excessos o desequilibris que puguin sorgir de l’actual sistema basat en els mercats lliures. Cal doncs, que la nostra prioritat sigui la de continuar generant llocs de treball, i cal també seguir insistint per què hi hagi crèdit pels emprenedors, autònoms, pymes, etc.

Sabem també que el Govern de la Generalitat ja està treballant també en la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya, cal consens i ampli suport per què la reforma sigui un pas endavant en la generació de llocs de treball. Cal el darrer impuls.

De debò, m’esperava molt més del ple i dels debats en si mateix.

Està clar que la lluita contra la pobresa és la prioritat de tota societat, però ens cal major consens per eradicar-la. I sobretot cal feina, amb feina no hi ha pobresa.

Capdavanters

baixaFa pocs dies que ens despertàvem amb la gran notícia que Joan Massagué, científic i farmacèutic català, havia trobat el mecanisme pel qual el càncer fa metàstasi als altres òrgans.

Recordar-vos a tots que Joan Massagué és un científic i farmacèutic català, que està reconegut com una de les màximes autoritats mundials en la investigació del càncer i actualment dirigeix el  Institut Sloan-Kettering de Nova York, un dels centres científics de més prestigi als EEUU.

Notícies com aquesta evidencien que Catalunya és una nació del món que exporta talent, en aquest i en molts altres àmbits.

El descobriment de Joan Massagué serveix per posar en evidència també, que la ciència, la investigació i la recerca han de ser una prioritat per qualsevol societat, per qualsevol econòmica, per qualsevol govern.

Catalunya ha de seguir treballant per i amb la ciència. Catalunya disposa de talent de sobres per esdevenir referents en aquest àmbit. Cal dignificar el paper de tots els científics i investigadors catalans, que no sempre s’han sentit acompanyats en les seves tasques diàries.

Cal, com deia, seguir assentant les bases del que ha de ser la nostra economia en el futur. Com va dir el president Mas ara fa uns mesos en viatge oficial a Massachusetts, EEUU, “cal projectar Catalunya com a centre de recerca i innovació”.

Recentment llegia que Catalunya té deu vegades més producció científica del que per població li correspondria i que més de 40.000 persones al nostre país treballen en activitats de recerca i desenvolupament. Aquest fet ens exigeix seguir sent excel·lents per seguir sent capdavanters en aquest àmbit, però per fer-ho, cal que com a govern seguim creient en la investigació com a pilar fonamental de la nostra acció.

Tinc la sensació, crec que molt generalitzada, que qui és dedica a la investigació a casa nostra esdevé, encara avui, com quelcom semblant a un super-heroi. Milers de científics al nostre país treballen per quatre duros i en condicions laborals precàries. Això no pot ser.

Si com a país creiem que cal seguir apostant per la recerca i la ciència i esdevenir els referents del sud d’Europa en aquest àmbit, hem de garantir unes millors oportunitats pels nostres investigadors i científics. El talent no ens pot marxar, i garantir la continuïtat de la investigació i la recerca ha de ser una de les nostres màximes prioritats.

Els científics poden canviar la història, Joan Massagué ja ho ha fet.

Procurem que molts d’altres científics de casa nostra ho puguin seguir fent.

Per acabar, dir-vos que el premi Miquel Coll i Alentorn d’enguany de la Fundació INEHCA, serà atorgat al Dr. Joan Massagué. L’acte de lliurament tindrà lloc el proper dilluns dia 17 de març a les 19h del vespre a la sala Pau Gil del Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona.

Gràcies Joan!