El 9 de novembre, és el 25 de maig!

Aquesta setmana s’ha presentat la campanya de CiU per les eleccions europees, sota el lema “Volem guanyar-nos a Europa”.

El lema de campanya és del tot encertat ja que referma aquella vocació europeista de Catalunya. Catalunya no té sentit sense Europa i Europa no té sentit sense Catalunya.

El dia 25 de maig, dia en el que estem cridats a les urnes, es vota molt més que una opció política. Europa analitzarà els resultats que es produeixin a Catalunya com mai ho ha fet abans. És per això que cal una participació massiva a les urnes. Cal que els partidaris del dret a decidir com també els que en són contraris, es mobilitzin i vagin a exercir el seu dret a vot.

Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser una de les regions més europeïtzades de l’estat espanyol. La nostra posició geogràfica, però també el nostre bilingüisme i la nostra cultura en si mateixa, fan que ens sentim més a prop d’Europa que altres. Ara bé, aquest sentiment europeista dels catalans no s’ha traslladat del tot en les urnes de les darreres eleccions europees. Recordeu que la participació a Catalunya en les darreres eleccions europees, va ser set punts més baixa que a la resta de l’estat.

Cal doncs mobilitzar-nos i anar massivament a votar. El 25 de maig es produirà ja la consulta del 9 de novembre i servirà per què es visualitzi quina és la temperatura real del termòmetre de la societat catalana.

Com he dit abans, mai en la nostra història recent haurem estat tan observats com ho estarem el proper dia 25 de maig. La comunitat internacional tindrà la mirada posada en Catalunya. No ho dubteu.

Com van dir els nostres candidats durant la presentació de la campanya de CiU, en Ramon Tremosa i en Francesc Gambús, hi ha la necessitat d’una participació massiva el 25 de maig per canalitzar el procés que hi ha al carrer.

Repeteixo, són tan importants les eleccions europees com la hipotètica consulta del 9 de novembre.

El 25 de maig estem cridats ha fer història, no desaprofitem aquesta oportunitat.

L’amic Francesc Gambús, en una entrevista recent en un mitjà va dir “Si hem estat capaços de fer la Via Catalana hem de ser capaços d’anar a votar”. Doncs mai millor dit, aquest ha de ser l’esperit.

Per acabar deixeu-me fer un reconeixement a tots els guardonats amb la Creu de Sant Jordi enguany. Sempre és un honor, amb la meva condició de diputat, poder assistir a l’entrega d’aquests guardons que simbolitzen la distinció a totes aquelles persones o entitats que han prestat i presten serveis destacats per Catalunya en la defensa de la seva identitat, en el pla cívic i cultural.

Felicitats de nou a les 27 persones i 15 entitats que han rebut enguany aquesta distinció.

 

Turisme i Setmana Santa

A punt de començar la Setmana Santa, moment més important de l’any litúrgic cristià, i amb motes ganes de desconnectar uns dies després del ritme frenètic i esgotador que els temps actuals i les meves responsabilitats comporten, desitjo, docs, aprofitar aquests dies per gaudir d’algunes d’aquestes tradicions tant pròpies de la setmana santa, gaudir de paisatge, la família i treballar en el llibre que estic preparant, ja us explicaré en algun proper post, però l’objectiu prioritari serà descansar per recarregar piles i energia,  tenint, a més, en compte que el mes de maig estarà clarament monopolitzat per les eleccions al Parlament Europeu del 25, amb tot el que això comporta donada la meva responsabilitat de Secretari d’Organització d’UDC.

Dit això, començo amb aquesta desconnexió, parlant-vos, d’una de les meves passions i vocacions com és el món del turisme. Els passats 2 i 3 de maig, al Caixafòrum, és va desenvolupar la segona edició del ForumTurisTIC. El congrés ha estat organitzat pel centre tecnològic Barcelona Digital per donar a conèixer experiències i tendències per fer més rendible i competitiva tota la cadena de valor del turisme a partir de les tecnologies digitals. prop de 1.400 professionals del sector de manera presencial i prop d’uns 700 online han seguit aquest fòrum, molt i molt interessant i centrat a la cerca de nous mercats, a la importància de desenvolupar i cultivar relacions en xarxa, recomanacions i reputació online, a la tendència peer to peer  i a conèixer les aplicacions més interessants i creatives del sector turístic, val la pensa assenyalar que el sector turístic, és clarament un sector on  les noves tecnologies s’estan implementant amb força orientades especialment a dos direccions, la primera a conèixer i analitzar les tendències i comportaments del turista amb la clara finalitat d’oferir abans i fins i tot durant la seva estada experiències, activitats i producte en general tenint en compte les seves compres anteriors i la seva ubicació geogràfica. La segona, esta més centrada a l’explotació d’Apps que faciliten la compra al consumidor.

TurisTIC, va ser el marc escollit per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme, per presentar la primera plataforma de venda de viatges combinats d’una administració pública, una magnífica iniciativa que aplaudeixo i valoro, per valenta, efectiva i sens dubte, és l’exemple clar i d’èxit de la col·laboració público-privada.

Per altre banda, aquests dies hem vist com les inversions estrangeres a Catalunyano paren de créixer. Barcelona World n’és una, i molt important, hi ho és per molts motius, una, per la capacitat de pacte entre CIU i PSC, un altre és per reforça un model turístic d’èxit com ho és Port Aventura, i la tercera perquè obre noves línies estratègiques de negoci, que no ens han de fer por, l’oferta és amplia, equilibrada, coherent i amb un impacte i beneficis al territori molt significatius.

És evident, que el sector turístic del nostre país, gaudeix de bona salut i les perspectives d’ocupació d’aquesta setmana santa no fan més que posar-ho en valor.

Gaudiu d’uns merescuts dies de descans i ens parlem a la tornada…

Tot, menys el dret a decidir

Abans d’ahir, 8 d’abril de 2014, vaig tenir la oportunitat d’assistir al ple del Congrés dels Diputats on es demanava la transferència de la competència per poder convocar la consulta.

Com deia, vaig poder assistir al debat en directe. Concretament des de la tribuna de convidats. Semblava que no hi fos, ja que ens van requisar mòbils i ens van prohibir, per exemple, aplaudir o expressar-nos amb gestos.  Però en fi, una experiència interessant.

Els que hi van més assíduament, em van comentar que va ser un ple de “guante blanco”, sense gaires gestos ni soroll de fons.

Anem al grà…

Molts han volgut fer veure, però també donar a entendre, que el debat era quelcom més que demanar una transferència d’una competència per fer una consulta. I no, no ens equivoquem, era simplement això.

També hi ha hagut un debat important sobre la conveniència o no que estigues el president Mas en aquest debat. N’hi ha que pensen que el procés català té alguna similitud amb el Pla Ibarretxe i intenten comparar-los, però res més lluny de la realitat. El president Mas no havia d’anar al congrés dels diputats, i havia d’anar el Parlament que és qui va aprovar la resolució. Aquest no és un pla de Mas, és una proposta d’aquella institució que representa la sobirania del poble català.

Tots ja sabíem la negativa del PP, i també del PSOE, però el que em va sorprendre més, va ser la falta d’oferta del cap del govern de l’estat. Tots, repeteixo tots, esperàvem una oferta en forma de diàleg, de gest, d’alguna cosa…, que finalment no es va produir.

Crec sincerament que Rajoy i el seu equip més proper, s’equivoquen i molt. Negar el diàleg, és negar la política. Ja no se qui l’assessora….

Duran i Lleida, durant la seva intervenció, va dir allò que tants pensem “cal diàleg”. S’ha de fer política d’altes mires i, per tant, posar sobre la taula les dos posicions per molt distanciades que estiguin. Quan Duran diu que Catalunya està disposada a negociar-ho tot, no vol dir que estem disposats a renuncies però si disposats al pacte.

Jo no comprenc la política sense diàleg. Dialogar és l’essència de la praxis política. És més, aquest conflicte, no s’arreglarà sense diàleg, però tampoc sense enteniment ni entesa.

Rajoy, el PP, i també el PSOE, han d’entendre que mai cap català ha tancat la porta al diàleg per arribar a acords, però han de saber també que ara es troben davant seu un poble ferit i enganyat que té molt present la campanya anti Estatut, el “aprovare el estatuto que salga del pueblo catalán, o la recent Llei WERT, entre d’altres….

Cal començar de cero i oferir un nou estatus per una Catalunya que ha de tenir, segur, una autonomia financera, cultural i lingüística.

Si no reprenem el diàleg, seiem en una taula i comencem a parlar, això es pot convertir en un estat bananer de primer ordre i en un cau de frustracions.

Europa mira i calla, atònita diu, però perquè no parleu?

William Shakeaspeare va dir “ Sigui el que sigui el que penses, crec que és millor dir-ho amb bones paraules”.

 Doncs això, sigui el que sigui, parlem, sisplau.