Després de les eleccions europees…

imagesEn primer lloc, deixeu-me felicitar a en Ramon Tramosa i a l’amic Francesc Gambús, companys meus a la federació de CiU, per la seva elecció com a diputats del Parlament Europeu. Segur que ambdós, estaran a l’alçada del moment que viu el nostre país i faran d’excel·lents portaveus de les necessitats i preocupacions dels ciutadans de Catalunya.

A continuació, deixeu-me felicitar a ERC com a força guanyadora d’aquestes eleccions. Així mateix, també vull felicitar a la gent de CiU pel resultats d’aquestes eleccions. Convergència i Unió, tot i amb el desgast que suposa governar, aguantem molt bé la tirada en aquestes eleccions. Deixeu-me, doncs, felicitar a tots aquells membres dels diferents comitès de campanya, personal de CiU, militants i simpatitzants, apoderats/des i interventors/res, que han fet possible aquesta campanya i també per fer-la molt fàcil. Ells, principalment, s’han guanyat Europa, però també el cel!.

Entrant a valorar més a fons els resultats, cal destacar prèviament l’augment de la participació que hi ha hagut a Catalunya. Durant la campanya, molts dels partits, vam cridar a la participació per omplir les urnes de vots. La ciutadania de Catalunya ha respost. Catalunya ha augmentat amb més d’un 10% la participació respecte les eleccions del 2009.

En uns temps on la política passa per moments complicats, no deixa de ser positiu que la participació augmenti.

Pel que fa als resultats de CiU no són gens dolents, al contrari. Augmentar en més de 100.000 vots respecte les eleccions europees del 2009, ens diu que hem de seguir treballant amb tenacitat i confiança, mirant endavant i no enrere.

Important també és el fet que a Catalunya, tots els partits partidaris de la consulta i del dret a decidir, augmenten. Diumenge va guanyar la consulta i el dret a decidir del poble català.

Ara bé, cal escoltar i molt els resultats de les eleccions del passat diumenge. Qui es faci el sord, o utilitzi l’autocomplaença per negar la evidència s’equivocarà i molt.

Espanya; ja cal que paris la orella…

Per mi, els resultats del passat diumenge ens venen a dir principalment una cosa: que la política i la percepció que tenen els ciutadans de la mateixa està canviant.

Ja fa temps que dic que la manera amb la que estan afrontant els debats els partits tradicionals de l’estat espanyol, sobretot els dos grans, no és la correcta. Però no només els partits, també molts dels representants del sistema financer i altres.

Torno a dir com ja fa dos anys que ho vaig dir i ho vaig dient en aquest bloc; si els dos grans partits, PP i PSOE, continuen sense ser capaços de pactar els grans temes d’estat (immigració, atur, debat territorial, etc.) i es segueixen llençant porqueria uns als altres per pura supervivència i per preservar la cadira, quedaran relegats al no res. El PP i el PSOE porten massa temps tirant-se els trastos pel cap i han oblidat que hi ha un estat que s’ha de governar. Aquesta política curta de mires i de perfil baix que estan fent tant uns com els altres, està acabant amb ells.

És més, si algú es pensa que aquella manera de fer política dels anys 80 i 90 tornarà, està del tot equivocat.

De moment, aquestes eleccions s’han endut a Rubalcaba per endavant, fet que em sap greu, tot i així sembla que el PSOE comença a llegir els resultats en clau no partidista. El PP segueix en el somni de la mediocritat. Però ells faran.

Hi ha una cosa clara, si després d’aquests resultats, especialment els obtinguts a Catalunya, el govern de l’estat, amb el seu president al capdavant, no ofereix diàleg i alternatives a Catalunya, molts dels que encara creiem que el pacte és possible hi deixarem de creure. I deixar de creure, vol dir deixar de creure amb totes les seves conseqüències.

Si el govern de l’estat no respira, els partidaris de la independència seguiran augmentant. Entre ells, un servidor.

Recuperació: rigor, austeritat i coratge

Ja fa dies que penso en escriure un post sobre la recuperació econòmica de la que se’n parla tant darrerament.

Cert és que tot fa pensar que la recuperació econòmica comença a no ser una utopia. No deixa de ser una realitat que les tendències baixistes dels darrers anys, estan sent substituïdes per dades alcistes que conviden a l’optimisme general.

20140213_Maimi_ple-parlamentQue l’atur baixi, la exportació creixi i que l’índex del consum augmenti, no deixen de ser dades positives per qualsevol economia. Ara bé, no ens enganyem, aquestes dades positives no han de frenar reformes, encara pendents i tant importants, com son la de l’administració pública o la reforma fiscal.  Així mateix, no es pot aturar la ja iniciada reestructuració del sistema financer.

Com ja he dit en anteriors ocasions, res serà el que era. Cal doncs, seguir apostant per les reformes per tal de seguir consolidant aquest creixement.

Hi ha impediments, encara a dia d’avui, que no deixen que es consolidi aquest creixement. Un d’ells és l’economia submergida. No pot ser que no s’hagi pogut acabar amb l’elevadíssim grau de frau que hi ha a tot l’estat espanyol, també a Catalunya. 

No menys important, com apuntava anteriorment, ha de ser la esperada reforma fiscal. Cal urgentment una reforma de l’IRPF i mirar d’accelerar tot allò que faci referència a la creació de noves societats, per tant, de noves empreses. No pot ser que encara estiguem a la cua d’Europa pel que fa, en quan a temps i forma, a la creació d’empreses.

No oblidem que en els últims 5 anys a Catalunya s’han destruït uns 680000 llocs de treballs a Catalunya. És per això, que ara més que mai, aquesta recuperació ha de passar forçosament per la creació de llocs de treball. De moment, com he dit, les dades criden a l’optimisme.

Una de les altres dades que generen optimisme és la de les exportacions. Catalunya lidera el 25% de les exportacions de tot l’estat, dada que confirma aquesta tendència recuperadora de l’economia al nostre país.

Ara bé, cal no adormir-nos.

Aquestes dades demostren que hi ha hagut un govern a Catalunya que ha afrontat la crisi amb rigor, austeritat i molt coratge. Cal explicar també que aquest govern ha assentat les bases de la recuperació.

Ara que parlem tant d’Europa, no s’hi val imputar tots els nostres mals, retallades, reajustaments i limitacions pressupostaris a Europa. Potser també cal que ens preguntem si hem tingut uns governs, a Madrid amb el PSOE, però també en algunes comunitats amb PP, i a Catalunya amb el tripartit (PSC, ERC, ICV) que van fer els deures quan tocava i si van estirar més el braç que la màniga.

El dèficit i deute que van generar potser que no li imputem a Europa o a la troica. Si haguéssim gestionat els recursos més eficientment, no haguéssim patit les retallades imposades.

Crec però, almenys a Catalunya, que la conjunció del sacrifici ciutadà, la gestió del bon govern d’aquests darrers anys i algunes reformes al continent, han derivat cap a una millor situació econòmica.

Crec fermament que només aquest rigor, austeritat i coratge en la gestió pública, pot seguir millorant les dades de creixement al nostre país.

Aquest rigor, austeritat i coratge en la gestió l’ha aplicat la gent de CiU.

No ens equivoquem i votem creixement, votem CiU el proper diumenge.

Omplim les urnes de vots a CiU! 

El PP es nega a combatre amb fermesa la morositat

40345_interiorDes de Convergència i Unió defensem la importància de combatre la morositat instal·lada en l’economia espanyola perquè sabem que és el primer factor de mortalitat de pimes i autònoms. Volem eradicar-la en operacions comercials i per això hem impulsat una proposició de llei al Congrés dels Diputats per combatre-la per incloure en la llei de morositat un règim de sancions per als qui incompleixin els terminis de pagament vigents.

Hem tingut el suport de PSOE, d’Esquerra Plural, d’UPyD i del PNB, però el PP ho ha ignorat i ho ha rebutjat. Una vegada més el PP demostra el seu escàs interès per ajudar pimes i autònoms i desaprofita una magnífica ocasió per modernitzar la legislació actualment vigent. Ignora voluntàriament que si no arreglem els mecanismes per cobrar a temps, aquestes empreses aniran al tancament.

Aquesta ha estat una preocupació constant per a CiU. No debades vam ser els impulsors de la llei de morositat de 2010, aprovada per unanimitat, que va prohibir el pacte entre comprador i proveïdor per augmentar els terminis de pagament i va fixar un període màxim per efectuar aquest pagament entre trenta i seixanta dies per als sectors públic i privat respectivament. Abans d’aquesta llei, Espanya era l’estat més morós de la UE. Tot i que hem fet un salt important per millorar la situació, en l’actualitat encara no es dóna compliment als terminis establerts per llei, ja que la mitjana és de vuitanta-cinc dies entre privats i de cent onze respecte a les administracions públiques.

Això vol dir que encara estem lluny dels estats competitius de la UE i que s’incompleix l’actual legislació. Des de CiU estem convençuts que la llei de morositat no serà efectiva sense un instrument que penalitzi els que l’incompleixen.

Seria bo que el PP entengués d’una vegada que deixar de posar pals a les rodes a les pimes i als autònoms és la millor política per assegurar el creixement, la recuperació econòmica i la creació de nous llocs de treball. I atacar la morositat i fer complir la llei és una mesura que aquests col·lectius demanen perquè senzillament volen cobrar a temps les feines i els serveis que presten. Malauradament, una vegada més el PP no ho ha entès així i perjudica l’economia productiva del nostre país.

Un apunt sobre les eleccions europees

baixaJa estem en campanya de nou i sembla que fos ahir quan parlàvem de la baixa participació que va haver-hi a les eleccions europees d’ara fa cinc anys.

Jo mateix, ara fa uns dies, feia una reflexió entorn la necessitat que la participació en aquestes eleccions sigui el més alta possible.

Cal que expliquem que amb una baixa participació evidenciaríem que el debat europeu no interessa i això seria falsejar la realitat catalana. Catalunya ha estat, és i ha de ser motor del sud d’Europa. Demostrem amb vots que volem seguir-ho sent. Reivindiquem-nos.

Catalunya necessita donar una lliçó d’europeisme, tot explicant que volem ajudar a construir Europa des del respecte més profund a les seves institucions i a les regles de joc establertes.

Dic això darrer, en referència a les declaracions d’abans d’ahir del cap de llista d’ERC, el Sr. Terricabras, sobre la seva proposta d’impagament del deute.

Com bé deia Tremosa ahir mateix, aquestes declaracions no ajuden a la credibilitat del nostre país a l’exterior, és més, poden generar sensacions i opinions contrariades sobre Catalunya, però també sobre la nostra visió del que és i representen les institucions de la UE.

Jo afegeixo, ERC, com també ICV o PSC, els hi recomano que parlin poc de deute i impagaments en aquesta campanya. Això si, els hi demano que reflexionin sobre la seva gestió durant els anys de tripartit i facin memòria del deute que ells van generar i que pagarem durant “anys i panys”. Suposo que estaran d’acord que aquest deute si que s’ha de pagar, i per cert, amb uns interessos elevadíssims.

Una darrera cosa, sembla que n’hi ha alguns que han afirmat aquests dies que la dreta està a favor de les fronteres i que les esquerres no. Jo li pregunto al Sr. Rubalcaba, que és qui ho ha dit, si ell tanca amb clau la porta de casa seva o la deixa oberta.

Si us plau, no frivolitzem més sobre el tema i afrontem amb seriositat, rigor i unitat, el debat sobre la política de fronteres i les pròpies polítiques d’immigració.

No vull acabar el post d’avui sense expressar el meu rebuig total i condemna més profunda, per l’assassinat de la companya del PP de Lleó, la Sra. Isabel Carrasco. Descansi en pau.