Ja fa dies que penso en escriure un post sobre la recuperació econòmica de la que se’n parla tant darrerament.
Cert és que tot fa pensar que la recuperació econòmica comença a no ser una utopia. No deixa de ser una realitat que les tendències baixistes dels darrers anys, estan sent substituïdes per dades alcistes que conviden a l’optimisme general.
Que l’atur baixi, la exportació creixi i que l’índex del consum augmenti, no deixen de ser dades positives per qualsevol economia. Ara bé, no ens enganyem, aquestes dades positives no han de frenar reformes, encara pendents i tant importants, com son la de l’administració pública o la reforma fiscal. Així mateix, no es pot aturar la ja iniciada reestructuració del sistema financer.
Com ja he dit en anteriors ocasions, res serà el que era. Cal doncs, seguir apostant per les reformes per tal de seguir consolidant aquest creixement.
Hi ha impediments, encara a dia d’avui, que no deixen que es consolidi aquest creixement. Un d’ells és l’economia submergida. No pot ser que no s’hagi pogut acabar amb l’elevadíssim grau de frau que hi ha a tot l’estat espanyol, també a Catalunya.
No menys important, com apuntava anteriorment, ha de ser la esperada reforma fiscal. Cal urgentment una reforma de l’IRPF i mirar d’accelerar tot allò que faci referència a la creació de noves societats, per tant, de noves empreses. No pot ser que encara estiguem a la cua d’Europa pel que fa, en quan a temps i forma, a la creació d’empreses.
No oblidem que en els últims 5 anys a Catalunya s’han destruït uns 680000 llocs de treballs a Catalunya. És per això, que ara més que mai, aquesta recuperació ha de passar forçosament per la creació de llocs de treball. De moment, com he dit, les dades criden a l’optimisme.
Una de les altres dades que generen optimisme és la de les exportacions. Catalunya lidera el 25% de les exportacions de tot l’estat, dada que confirma aquesta tendència recuperadora de l’economia al nostre país.
Ara bé, cal no adormir-nos.
Aquestes dades demostren que hi ha hagut un govern a Catalunya que ha afrontat la crisi amb rigor, austeritat i molt coratge. Cal explicar també que aquest govern ha assentat les bases de la recuperació.
Ara que parlem tant d’Europa, no s’hi val imputar tots els nostres mals, retallades, reajustaments i limitacions pressupostaris a Europa. Potser també cal que ens preguntem si hem tingut uns governs, a Madrid amb el PSOE, però també en algunes comunitats amb PP, i a Catalunya amb el tripartit (PSC, ERC, ICV) que van fer els deures quan tocava i si van estirar més el braç que la màniga.
El dèficit i deute que van generar potser que no li imputem a Europa o a la troica. Si haguéssim gestionat els recursos més eficientment, no haguéssim patit les retallades imposades.
Crec però, almenys a Catalunya, que la conjunció del sacrifici ciutadà, la gestió del bon govern d’aquests darrers anys i algunes reformes al continent, han derivat cap a una millor situació econòmica.
Crec fermament que només aquest rigor, austeritat i coratge en la gestió pública, pot seguir millorant les dades de creixement al nostre país.
Aquest rigor, austeritat i coratge en la gestió l’ha aplicat la gent de CiU.
No ens equivoquem i votem creixement, votem CiU el proper diumenge.
Omplim les urnes de vots a CiU!
Benet Maimí i Pou 