No calia una reforma exprés per l’aforament de Joan Carles I….

Ja tenim nou Rei a Espanya però segueixen vells tics d’una democràcia que necessita urgentment renovar-se.

Aquesta obsessió del PP, a vegades també del PSOE, per fer lleis exprés o, sigui dit també, per reformar la constitució en un cap de setmana només fan que eixamplar la distancia entre polític i ciutadà.

Tenim un problema greu de credibilitat de la política i institucions a l’estat espanyol i, com deia, aquestes accions només fan que percebre que una minoria encara s’ho manega tot per fer i desfer segons convé.

Ens hem equivocat de nou…. Aquesta llei de l’aforament, repeteixo, no calia. De fet, sóc dels que crec que l’aforament judicial ja no té cap sentit. Per mi, ser aforat, no és cap gran privilegi, i menys ara. Ser aforat significa saltar-se un esglaó de la justícia ordinària i només tenir la possibilitat de ser jutjat per tribunals superiors i a vegades amb judicis altament polititzats.

Però en fi, el debat ja no és aquest. El debat és que ja no té sentit ser aforat ni tenir aquest dret. Trobo que és un dret antic i caduc. Monarquia, diputats, etc…, haurien de ser jutjats com es jutja a un ciutadà d’apeu. Jutjar a tothom per un tribunal ordinari on el componen jutges o magistrats nomenats per mèrits, especialització i antiguitat dins la carrera judicial, és la millor garantia per un estat de dret.

Com també ho és que si no estàs d’acord amb les conclusions del judici puguis llavors anar al tribunal suprem. Però a banda d’això, el que necessita urgentment l’estat espanyol i més enllà del debat sobre els aforaments judicials, és que a Espanya la justícia funcioni millor i sigui més àgil. No pot ser que els processos judicials a Espanya es segueixin allargant com passa ara.

Com he dit en anteriors articles d’aquest mateix bloc, la justícia si no és ràpida no és justícia. Aquest és el veritable problema de la justícia.

Demano doncs, que és destinin els mateixos esforços per renovar la justícia que els emprats per fer aquesta llei exprés d’aforament pel nou rei.

Perquè el turisme segueixi sent estratègic, apostem per diversificar i incrementar l’oferta

Us faig a mans, la meva intervenció al Ple del Parlament on he subratllat la importància del sector del turístic al món i a Catalunya i on he defensat la tasca de CiU perquè el sector turístic català segueixi sent capdavanter a Europa:

 

Felip, Espanya, Catalunya…

Aquests dies tothom parla sobre la decisió del Rei d’abdicar de la corona i de que el príncep Felip agafi les regnes de la monarquia espanyola. Jo no seré menys i també m’agradaria dir la meva en aquest debat.

Crec que Espanya viu immersa en una crisi profunda des de fa ja massa temps. D’aquesta crisi no se’n salva ningú, tampoc la monarquia espanyola.

Espanya és una democràcia de les més noves del vell continent, i és normal que s’hagin comés errors empesos per aquesta democràcia que ho aguantava tot. Però això ja s’ha acabat, res serà el que era, i la democràcia espanyola ja no es pot permetre més errors.

Espanya té problemes molt i molt grans. Problemes en l’àmbit polític, econòmic, laboral, migratori, educatiu, etcètera, etcètera…. El que és més greu, és que mentre aquests problemes conviuen entre nosaltres hi ha una classe política incapaç de dialogar, pactar i arromangar-se per intentar solucionar els grans temes d’estat.

Com ja vaig dir la setmana passada, no hi ha solució per Espanya mentre les coses s’abordin com s’estan abordant. La ciutadania ens comença a avisar del seu cansament amb el fet que res es mogui o que les coses segueixin com fins ara. El resultat de les eleccions europees o les concentracions d’aquests darrers dies, són un avís molt important, sobretot, per aquells que creuen que el temps ho cura tot. Això s’està (perdoneu-me l’expressió) emmerdant de valent.

I es clar, amb tot aquest panorama que es dibuixa a Espanya, la monarquia no en queda al marge. La corona espanyola també paga car haver viscut tota la crisi econòmica des de la barrera, fins i tot, amb excessos dels que ara en paga les conseqüències.

La monarquia espanyola, no ens enganyem, viu un desprestigi creixent però perquè també està decidint mirar-s’ho tot des de lluny. No pot ser que la monarquia espanyola doni contínuament l’esquena al gran debat territorial que viu a Espanya, per exemple.

Això si, quan s’ha de votar la llei que permetrà nomenar a Felip VI com a nou cap d’estat, tothom se’n recorda de Catalunya per demanar-nos que actuem amb responsabilitat i que no fem “politica pequeña”. En fi….

Doncs Felip VI, té un bon problema en el calaix del seu nou despatx. Felip VI, començarà el regnat amb una gran crisi institucional i política a Espanya.

Esperem que estigui a l’alçada i que del diàleg i la comprensió en surti la praxis del seu dia a dia. Si no és així, li espera un futur molt i molt negre.

Catalunya va en serio, i molt. Només demano a Felip VI que no subestimi els anhels de la nació catalana, com estan fent altres.

Catalunya necessita respostes, però sobretot, necessita diàleg.