Municipis units, municipis més forts

imagesUna característica del nostre país és l’amplíssim moviment associatiu existent, un fet positiu que demostra la voluntat dels catalans per participar activament en les decisions de la comunitat. En aquest àmbit és bo sumar esforços i no caure en la dispersió. Faig aquesta reflexió inicial amb l’objectiu d’abordar el fet associatiu del municipalisme català.

Les darreres presumptes irregularitats de la Federació de Municipis de Catalunya m’impulsen a fer-ho Tot i reconèixer la feina feta per aquesta organització i el suport que dóna als municipis, crec que a Catalunya hauríem d’estudiar si una sola entitat municipalista seria suficient per poder donar servei a tots els ciutadans del nostre país. Des d’Unió Democràtica de Catalunya convidem la Federació de Municipis i l’Associació de Municipis a reflexionar-hi i a valorar si poden avançar cap a una sola entitat que agrupi tots els municipis de Catalunya.

És un debat que potser es pot començar a fer en aquests moments, encara que evidentment les decisions s’haurien de prendre després de les pròximes eleccions municipals de l’any 2015, precisament per no utilitzar aquest tema amb voluntat partidista.

Una sola entitat municipalista seria suficient per defensar els interessos comuns de tots el municipis catalans. Tindria més força a l’hora de fer sentir la seva veu i no es perdrien energies amb lluites internes que afebleixen les reivindicacions locals. En ser una única entitat representativa de tots els municipis, s’evitarien els prejudicis i les imatges de càrrega política diversa que s’atribueixen a les dues associacions existents.

En tot cas és una reflexió que creiem que haurien de fer tant la Federació de Municipi com l’Associació de Municipis per donar els mateixos serveis des d’una posició de més solidesa i fortalesa que defensi el món municipal de tots els catalans.

Sense seguretat no hi ha llibertat

030613setgeR (1)Aquesta setmana hem conegut la sentència de l’Audiència Nacional sobre el setge al Parlament de Catalunya del 15 de juny de 2011, que ve a qualificar  fets violents com llençar pedres contra persones i automòbils d’excessos de la llibertat d’expressió. Òbviament, oblida voluntàriament que sense seguretat no hi ha llibertat. Siguem rigorosos!

Francament, aquesta decisió de la Audiència Nacional causa perplexitat. Malauradament, té antecedents. Amb anterioritat, l’Audiència de Madrid va dictar una sentència similar per aldarulls davant el Congrés dels Diputats i la pròpia Audiència Nacional va prendre una decisió semblant amb motiu d’un escarni davant el domicili de la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría.

Les decisions judicials s’han de respectar, però fer-ho no vol dir que s’hi estigui d’acord, i no ho estic gens. És un disbarat admetre com a ‘normal certs excessos en l’exercici de la llibertat d’expressió i de manifestació” com “una protesta i critica que serveixi de contrapès en una democràcia que se sustenta en el pluralisme’. A més, la sentència sembla que fa un  al·legat a la democràcia popular. Els ponents obliden que les sentències no poden sustentar els seus fonaments en les idees personals, sinó en l’ordenament jurídic que defensa la democràcia parlamentària.  Les manifestacions es poden fer el carrer, però no es pot oblidar que omplir les urnes de vots és la fórmula democràtica que hem triat i que mai no comporta cap risc de violència.

Considero també molt greu que la sentència ignori que l’exercici de les llibertats i drets d’un col·lectiu acaba on comencen els dels altres. A mi m’ho van ensenyar a l’escola. Amb independència de la decisió d’absoldre els processats perquè no hi ha proves que cometessin cap delicte, els arguments utilitzats justifiquen actuacions reprovables i deixen les institucions en una situació d’indefensió

A més, és inadmissible que la sentència insinuï que si els Mossos s’haguessin desplegat d’una altra manera no hauria passat el que va passar. Impulsa, doncs, les crítiques de partits d’esquerra i d’organitzacions populistes que demanen responsabilitats no als que coaccionaven, sinó als que van garantir el deure i el dret dels diputats d’accedir al Parlament de Catalunya. Culpar la policia catalana per les conseqüències dels aldarulls és una barbaritat.

Tot plegat em referma en la meva perplexitat i en la meva indignació per una sentència desafortunada. Crec que ho demostren les imatges que hem tornat a veure en les televisions, públiques i privades. Tres anys després continuen sent colpidores i condemnables. Espero que els recursos anunciats prosperin i que una instància superior eviti que els arguments de la sentència generin jurisprudència.

La Catalunya que volem

imagesLa crisi econòmica ha tret a la llum els canvis en profunditat que reclama la nostra societat. No ha estat la causa de la crisi de valors, institucional i política que avui vivim, però sí que ha accelerat aquesta evidència.

A Catalunya ho estem vivint intensament. D’una banda, les forces polítiques que representem a la immensa majoria dels catalans hem fet nostre el clam dels ciutadans del nostre país que volem exercir el dret a decidir sobre el futur de Catalunya el pròxim 9-N. L’actual status quo ja no serveix. Però essent una qüestió transcendental no és l’única que reclama la nostra societat.

Hem de ser conscients que la ciutadania està tipa dels partits polítics perquè no s’han fet les coses bé. Hem de canviar-ho. Els partits d’esquerra ja ho estan fent i la dreta, d’una altra manera, també. Unió i CiU, evidentment, nos ens podem quedar enrere.

A Unió Democràtica de Catalunya tenim clar que ens hem d’obrir amb decisió a la societat, que hem de cercar nous sectors i nous col·lectius que siguin propers als nostres valors i al nostre model de societat. En definitiva, cal que fem un partit més permeable als interessos dels ciutadans des de la centralitat que sempre hem defensat i que sempre hem buscat. No es tracta de deixar ningú, ni d’anar contra ningú. Volem sumar i reforçar un espai polític amb l’obertura a sectors molt diversos, fet que alhora ens servirà per enfortir CiU.

La proposta que defensem des de Unió va dirigida a gent compromesa i conscient del moment històric que vivim. Volem una Catalunya forta amb capacitat de defensar el que és i el que vol ser. No volem una Catalunya qualsevol. Volem que conceptes com el bé comú, la responsabilitat, la justícia social, l’humanisme, l’economia social o el respecte al medi ambient estiguin al servei de les persones. A més, com sempre des de la nostra fundació, ho volem fer des del diàleg i el respecte, mai des de la confrontació intolerant envers qui defensa posicions diferents. Sabem que només des de l’exemplaritat podrem recuperar el prestigi perdut, i que per aconseguir-ho calen canvis profunds en la democràcia parlamentària actual per evitar l’ascens dels populismes, que prometen el paradís des de la demagògia i la inconsistència.