La Catalunya que volem

imagesLa crisi econòmica ha tret a la llum els canvis en profunditat que reclama la nostra societat. No ha estat la causa de la crisi de valors, institucional i política que avui vivim, però sí que ha accelerat aquesta evidència.

A Catalunya ho estem vivint intensament. D’una banda, les forces polítiques que representem a la immensa majoria dels catalans hem fet nostre el clam dels ciutadans del nostre país que volem exercir el dret a decidir sobre el futur de Catalunya el pròxim 9-N. L’actual status quo ja no serveix. Però essent una qüestió transcendental no és l’única que reclama la nostra societat.

Hem de ser conscients que la ciutadania està tipa dels partits polítics perquè no s’han fet les coses bé. Hem de canviar-ho. Els partits d’esquerra ja ho estan fent i la dreta, d’una altra manera, també. Unió i CiU, evidentment, nos ens podem quedar enrere.

A Unió Democràtica de Catalunya tenim clar que ens hem d’obrir amb decisió a la societat, que hem de cercar nous sectors i nous col·lectius que siguin propers als nostres valors i al nostre model de societat. En definitiva, cal que fem un partit més permeable als interessos dels ciutadans des de la centralitat que sempre hem defensat i que sempre hem buscat. No es tracta de deixar ningú, ni d’anar contra ningú. Volem sumar i reforçar un espai polític amb l’obertura a sectors molt diversos, fet que alhora ens servirà per enfortir CiU.

La proposta que defensem des de Unió va dirigida a gent compromesa i conscient del moment històric que vivim. Volem una Catalunya forta amb capacitat de defensar el que és i el que vol ser. No volem una Catalunya qualsevol. Volem que conceptes com el bé comú, la responsabilitat, la justícia social, l’humanisme, l’economia social o el respecte al medi ambient estiguin al servei de les persones. A més, com sempre des de la nostra fundació, ho volem fer des del diàleg i el respecte, mai des de la confrontació intolerant envers qui defensa posicions diferents. Sabem que només des de l’exemplaritat podrem recuperar el prestigi perdut, i que per aconseguir-ho calen canvis profunds en la democràcia parlamentària actual per evitar l’ascens dels populismes, que prometen el paradís des de la demagògia i la inconsistència.