Ara ja fa força temps que començava un post, en aquest mateix bloc, amb un títol com aquest. Res serà el que era.
Avui em reafirmo en aquest concepte, en aquesta idea, en la frase en si mateixa. De fet, aquest “Res serà el que era”, serà la portada d’un llibre del que en sóc l’autor i que es presentarà properament.
La vida política, entesa com el que és avui, està agonitzant. Els partits convencionals estan passant pels seus darrers dies en el panorama polític espanyol i català. La societat ha canviat a una velocitat molt gran. No ho ha fet així la política convencional i els partits que la representen.
Ja fa temps que comento i escric que si els partits convencionals no intentaven captar el que la societat els hi estava dient al carrer, a les urnes, etc…, anirien perdent la connexió amb aquests progressivament. Així ha estat.
Cal una nova manera de fer i cal que la vida política és regeneri, i no només aquesta, també el sector econòmic, periodístic, educatiu….
Com deia, la política necessita d’una regeneració profunda, de dalt a baix.
No pot ser que encara a dia d’avui no existeixi la limitació de mandats en la vida política. No pot ser que alguns facin de la política la seva professió. No pot ser que els partits no abordin el tema de l’elecció directa i, per tant, es fomenti la connexió del ciutadà amb aquell que el representa. No pot ser que hi ha hagin partits que no facin públics els seus comptes. No pot ser que la política no sigui entesa com una voluntat de servei. No pot ser que algú és dediqui a la política sense ser un professional en el seu àmbit privat; la política no pot ser vista com una professió. No pot ser que no hi pugui haver-hi discrepància interna ni òrgans que la permetin. En definitiva, no pot ser que ens pensem que tot continuarà igual.
Calen canvis molt i molt significatius. Els nous moviments que estan aflorant, tenen una frescor intrínseca que la ciutadania valora i compra. Ara bé, cal que aquests moviments s’articulin des del rigor i el respecte a qui i el què representen. Si aquests moviments no es fan des de aquesta òptica, poden generar frustracions importants.
Sembla però que les coses es comencen a moure en la vida política del nostre país. Hi han formacions històriques que ja comencen a reinventar-se i a pensar com poden seguir construint nació i ajudant a les persones que viuen en ella.
Es preveu una tardor moguda. Esperem que serveixi per millorar-ho tot.
Per acabar, deixeu-me expressar la meva tristesa i estupefacció per tot allò que hem pogut llegir i conèixer aquests dies entorn la figura del President Pujol. Prefereixo deixar-ho en tristesa per què en calent diria coses que potser no vull dir-les.
Ara sí, passeu un BON ESTIU i unes MILLORS VACANCES!
Benet Maimí i Pou 