La qüestió es impugnar…

Ahir, al Ple del Parlament de Catalunya, el President Mas responia a Alícia Sánchez Camacho del Partit Popular que ara, fins i tot, el Govern de Espanyol impugna intencions. Desgraciadament és així, el govern espanyol ha perdut el nord definitivament.

Fa temps que vinc avisant que els dirigents del PP han perdut de vista el sentit estricte de la política. La política es dialogar, parlar, negociar i acordar per sobre de totes les coses. Ells neguen la política des del moment que el “No” s’ha apoderat de la seva praxis diària.

El Govern de l’Estat i el partit popular, també el PSOE, s’equivoquen quan neguen la llibertat d’expressió a les urnes del 9N. Imposar un “No” a tot i negar sistemàticament la evidencia, els portarà al fracàs més absolut en els cicles electorals que venen. Sembla que la confrontació amb Catalunya ja no els hi dona els fruits esperats ni a uns ni a altres.

Dic això, ja que avui coneixíem per una televisió privada important que existeix una enquesta que situa Podemos com la primera força política en intenció de vot directe. Suposo que aquest fet preocupa i molt als estaments de l’estat, però en part, és responsabilitat d’aquest immobilisme creixent que no afronta els problemes si no que hi defuig. Ahir mateix, veiem també com en un debat sobre Europa al congrés dels diputats, PP i PSOE es llençaven les culpes uns altres amb retrets que allunyen encara més la ciutadania de la política. Sembla mentida que amb la que està caient, en comptes de parlar de com es recupera el crèdit perdut i com es regenera la democràcia, alguns segueixin amb aquestes actituds i no es doni resposta als diversos clams populars existents.

I torno amb el meu “Res serà el que era”. Si algú es pensa que això passarà i que la concepció pública dels partits tradicionals, amb tots els errors que s’han comès, no perduraran per molt de temps en l’imaginari col·lectiu de la gent, s’equivoca i molt.

La gent n’està farta de política de curta bolada. La societat necessita tornar a creure en la classe política, però serà molt difícil que passi si els partits històrics d’aquest país no seuen, parlen i es deixen de llençar merda els uns els altres.

Tanmateix, els mitjans no ajuden gens en tot això. No és normal que, amb tota la impunitat del món, es tractin els casos de corrupció de la manera que es tracten. Sembla que la presumpció d’innocència ja s’hagi tret del nostre vocabulari i, sobretot, del dels mitjans de comunicació. Lladres n’han existit sempre, però ni tots ho som ni tampoc la política es redueix a això. Potser cal endurir la llei per evitar que les calumnies sobre casos de corrupció quedin impunes i no es repari el dany ocasionat.

En fí, com deia el títol del post, la qüestió es impugnar per impugnar. Repeteixo, serà un error majúscul impugnar el procés participatiu. Que faran ara, impugnaran també les preguntes sobre la qüestió catalana del CEO o del CIS?

Potser el que hem de fer des de Catalunya, es encarregar ja una gran enquesta a companyies internacionals de prestigi i experts en els anàlisis demoscòpics , per tenir un dibuix real de la situació que es viu a casa nostra. Potser així, la opinió internacional, i també de l’estat, canvia i se’n adonen, d’una vegada per totes, del problema que tenen entre mans però també de que a casa nostra no es manipula res.

En definitiva, uns i altres s’equivoquen i molt, el procés català no té aturador i menys sense diàleg ni una oferta amb cara i ulls.

Espanya m’empeny al doble Sí sense ser independentista, quants com jo?

Aneu impugnant aneu i seguiu amb els ulls tancats….

La vostra generació és la de la llibertat, no defalliu!

Començo així el post d’avui per reivindicar a les generacions més joves.

Abans d’ahir, durant la cloenda del congrés nacional de la Unió de Joves a Mataró, em vaig reafirmar en la idea que les generacions més joves necessiten ser escoltades i ateses.

Les joventuts polítiques d’avui escenifiquen allò que tant es demana des de la nostra societat; regeneració i democràcia, directa i participativa.

La meva generació en concret, ha construït uns pilars que han sigut vàlids per algunes coses, però ara ja no sustenten els nous reptes que ens planteja aquest món canviant.

Fa alguns dies, vaig presentar el meu llibre que porta per títol “Res serà el que era”. I així és, res serà el que era, en part, perquè els nostres joves ja ho estan canviant. És evident que les regles del joc actuals ja no serveixen, cal un canvi de paradigma en la classe política però també en la societat, l’empresa, l’escola, etc.

Els joves d’avui, son la generació més formada i amb menys oportunitats, i em pregunto, que s’ha fet malament? Toca canviar-ho!

Així mateix, als joves d’Unió els hi demano que segueixin sent la veu més reivindicativa i fresca del partit. Tots ells son molt necessaris a Unió i la direcció ho sap.

El partit, fa pocs dies, com també han fet els joves d’Unió, ha reformat els seus estatuts per actualitzar-se i adaptar-se a les noves demandes de la societat. Estem doncs preparats per afrontar tots els reptes que se’ns plantegin com a partit però també per tots aquells que ens plantegi la ciutadania.

Cal, doncs, escoltar, i no pervertir més la democràcia. Tenim dret a decidir, i els més joves son els que viuran en primera persona la llibertat en el seu sentit més ampli.

Unió de joves, no defalliu en defensar les vostres conviccions, són les que sustenten la vostra organització.

Ser d’unió, avui, és un repte. Seguir la corrent del riu no és complicat, el complicat es seguir-la quan el riu es desborda.

Per acabar, vull agrair especialment la tasca feta al Roger, l’Iban, l’Anna…, que han liderat la organització fins aquest passat diumenge i alhora, desitjar molta sort a l’Oriol i a tot el nou equip que va sortir escollit en aquest congrés.

Som i serem!

RES SERÀ EL QUE ERA

El proppassat divendres dia 10, a la seu de l’Ateneu Arenyenc, vaig poder, per fi, presentar el meu llibre “RES SERÀ EL QUE ERA”.

Abans de res agrair a totes i tots la vostre assistència a aquest acte i comentar també, als que per diferents raons no vareu poder acompanyar-me, que properament farem diferents presentacions pel territori. Ja us aniré informant de ubicacions i dates.

Sobre l’acte en si, va ser per mi molt especial, poder fer aquesta presentació a l’Ateneu Arenyenc, d’on hem sigut socis, tota la vida, tant jo com el meu pare i la resta de la família, vull agrair al seu president i amic Pitu Nogueras la seva col·laboració tant en els preparatius de l’acte com les amables paraules que em va dedicar a la seva presentació.

També, agrair, molt especialment als companys i amics que em varen fer costat a la presentació. En primer lloc al gran Enric Sierra, per les seves paraules i per la conducció magistral que va fer de la presentació. Destacar també la presència dels companys de la meva primera legislatura com a regidor a l’ajuntament d’Arenys de Mar que van participar a la jornada i amb qui vàrem compartir i recordar molts moments entranyables i, per que no dir-ho, alguns de difícils, moltes gràcies de nou, al Santi Herce, ex regidor del PP i al Vicens Marti, ex regidor de IC, igualment al director de l’Agenda de la època, on em vaig iniciar a la política, en Francesc Castells. Menció especial, com no podria ser d’una altre manera a l’Oriol Ferran, de Crea’t Edicions, que ha estat el cuiner del llibre que varem poder presentar.

Per últim i per finalitzar aquest capítol d’agraïments, una dedicatòria molt especial als bons amics, que m’han ajudat en la producció de l’obra com son la Raquel, la Nieves, l’Àlex i els inseparables Pep & Pep, sense la col·laboració de tots ells en diferents moments, hagués estat del tot impossible fer aquest llibre, a tots ells i també a la meva família el meu absolut agraïment i gràcies pel suport que m’he donat sempre.

El llibre és una revisió i actualització de 75 apunts, que he escollit, entre més de 250, dels publicats al meu blog durant aproximadament 6 anys. Sempre he estat un romàntic i malgrat les noves tecnologies donen moltes possibilitats, creia important deixar testimoni en paper, de reflexions, situacions i fets que creia rellevants de recuperar. Sempre és important fer una mirada enrere per continuar endavant, i més en aquests moments actuals, on cal saber d’on venim per tenir clar on volem anar

Per últim dir-vos que podeu comprar el llibre per internet a http://www.elsetciencies.cat/res-sera-el-que-era i recordar-vos que els beneficis de la venda d’aquest llibre els lliuraré a Càritas d’Arenys de Mar per ajudar a finançar la seva activitat i fer públic el suport i la solidaritat a tot el seu equip de voluntariat i a tots els arenyencs i arenyenques que reben la seva ajuda.

Espero que us resulti interessant

Sobirania, pluralitat i cohesió

Diumenge el consell nacional d’Unió Democràtica de Catalunya es va posicionar sobre la pregunta de la consulta del 9 de Novembre. Pel que fa a la primera part de la pregunta, defensem rotundament un sí perquè volem que canviï de manera substancial i complerta l’actual relació entre Catalunya i Espanya. Per a nosaltres és evident que les coses no poden continuar com fins ara, amb un estat espanyol que asfixia Catalunya econòmicament però també culturalment, com ho demostra la Llei Wert o els atacs constants a la nostra llengua i la invasió perenne de les nostres competències en tots els àmbits.

En el segon apartat, des de la voluntat primigènia d’Unió, ja des de la seva fundació d’assolir la plena sobirania de Catalunya per arribar a una confederació amb l’estat espanyol, les posicions es van mostrar diverses perquè diversos són els camins per arribar a aquesta plena sobirania que tots desitgem dins de la màxima cohesió social. Es van explicitar tres posicions: els que volen un canvi profund de la Constitució espanyola que reconegui Catalunya com a subjecte polític i, per tant, la seva plena sobirania; els que volen la independència per poder pactar en igualtat de condicions una confederació amb l’Estat espanyol i també, els que creuen que aquesta confederació avui és impossible perquè fins ara no hi ha hagut ningú a l’altra banda que escolti la demanda dels catalans i que cal anar a la independència.

Fins i tot en la meva opinió personal, penso que també hi haurà persones que votaran el doble sí amb l’objectiu de fer una sacsejada forta al govern del president Rajoy perquè reaccioni i faci una proposta positiva per resoldre el contenciós actual entre Catalunya i Espanya. La pregunta és si arribaria a temps o no. Ja ho veurem en tot cas.

Són tres camins per arribar a un mateix objectiu: la plena sobirania del nostre país. Però per a nosaltres també és fonamental fer-ho amb la màxima cohesió social. Aquest es l’altre gran objectiu del nostre partit, també des de la seva fundació.

Estem, doncs, compromesos com hem estat des del primer moment amb tot el procés i amb la necessitat ineludible que els catalans i les catalanes puguin decidir el futur polític del nostre país democràticament, lliurement i emparats en la legalitat. I hem decidit deixar a criteri dels nostres simpatitzants i militants la resposta a la segona part de la pregunta, No es pot considerar com un acte d’inconcreció i molt menys de comoditat, sinó com el reflex de la pluralitat existent en el nostre partit per arribar –ho reitero- a un objectiu comú: una Catalunya plenament sobirana i plenament cohesionada socialment.