La qüestió es impugnar…

9NparticipesAhir, al Ple del Parlament de Catalunya, el President Mas responia a Alícia Sánchez Camacho del Partit Popular que ara, fins i tot, el Govern de Espanyol impugna intencions. Desgraciadament és així, el govern espanyol ha perdut el nord definitivament.

Fa temps que vinc avisant que els dirigents del PP han perdut de vista el sentit estricte de la política. La política es dialogar, parlar, negociar i acordar per sobre de totes les coses. Ells neguen la política des del moment que el “No” s’ha apoderat de la seva praxis diària.

El Govern de l’Estat i el partit popular, també el PSOE, s’equivoquen quan neguen la llibertat d’expressió a les urnes del 9N. Imposar un “No” a tot i negar sistemàticament la evidencia, els portarà al fracàs més absolut en els cicles electorals que venen. Sembla que la confrontació amb Catalunya ja no els hi dona els fruits esperats ni a uns ni a altres.

Dic això, ja que avui coneixíem per una televisió privada important que existeix una enquesta que situa Podemos com la primera força política en intenció de vot directe. Suposo que aquest fet preocupa i molt als estaments de l’estat, però en part, és responsabilitat d’aquest immobilisme creixent que no afronta els problemes si no que hi defuig. Ahir mateix, veiem també com en un debat sobre Europa al congrés dels diputats, PP i PSOE es llençaven les culpes uns altres amb retrets que allunyen encara més la ciutadania de la política. Sembla mentida que amb la que està caient, en comptes de parlar de com es recupera el crèdit perdut i com es regenera la democràcia, alguns segueixin amb aquestes actituds i no es doni resposta als diversos clams populars existents.

I torno amb el meu “Res serà el que era”. Si algú es pensa que això passarà i que la concepció pública dels partits tradicionals, amb tots els errors que s’han comès, no perduraran per molt de temps en l’imaginari col·lectiu de la gent, s’equivoca i molt.

La gent n’està farta de política de curta bolada. La societat necessita tornar a creure en la classe política, però serà molt difícil que passi si els partits històrics d’aquest país no seuen, parlen i es deixen de llençar merda els uns els altres.

Tanmateix, els mitjans no ajuden gens en tot això. No és normal que, amb tota la impunitat del món, es tractin els casos de corrupció de la manera que es tracten. Sembla que la presumpció d’innocència ja s’hagi tret del nostre vocabulari i, sobretot, del dels mitjans de comunicació. Lladres n’han existit sempre, però ni tots ho som ni tampoc la política es redueix a això. Potser cal endurir la llei per evitar que les calumnies sobre casos de corrupció quedin impunes i no es repari el dany ocasionat.

En fí, com deia el títol del post, la qüestió es impugnar per impugnar. Repeteixo, serà un error majúscul impugnar el procés participatiu. Que faran ara, impugnaran també les preguntes sobre la qüestió catalana del CEO o del CIS?

Potser el que hem de fer des de Catalunya, es encarregar ja una gran enquesta a companyies internacionals de prestigi i experts en els anàlisis demoscòpics , per tenir un dibuix real de la situació que es viu a casa nostra. Potser així, la opinió internacional, i també de l’estat, canvia i se’n adonen, d’una vegada per totes, del problema que tenen entre mans però també de que a casa nostra no es manipula res.

En definitiva, uns i altres s’equivoquen i molt, el procés català no té aturador i menys sense diàleg ni una oferta amb cara i ulls.

Espanya m’empeny al doble Sí sense ser independentista, quants com jo?

Aneu impugnant aneu i seguiu amb els ulls tancats….